“Causa” és el segon disc de Xavi Sarrià, on col·laboren, entre d’altres, Pep Gimeno Botifarra.
“Causa” (2022) és el nou disc de l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià. Un disc amb 10 noves cançons farcides de lluita, tendresa i festa; de música, ràbia i amor. El relleu d’ “Amb l’esperança entre les dents” (2017) cavalca a ritme d’ska, rock i reggae, sense deixar de banda la música tradicional valenciana.
Xavi Sarrià s’envolta de col·laboracions de luxe com les de Pep Gimeno Botifarra, Rafel Arnal, Sandra Monfort, Anna Millo o Ahmed Touzani. Un sarau valencià combatiu que canta a cançons com “Balansiya“, “La Nit Ferida” o “La Cantaora“, els temes més folk del disc.
“i a la merda tot si encara somrius”
Però en “Causa” també trobem el vessant més personal de Xavi Sarrià , que ens rapeja les seues pors i alegries en cançons com “Metròpolis” o “Autodefensa“. Dues crítiques a la societat actual i dues de les cançons més potents del disc. En elles ens parla dels problemes més actuals com la hiperconnexió a les xarxes socials. Ens convida a apagar la pantalla i connectar amb la realitat i amb les persones que ens envolten.
També ens retrobem amb la música d’Obrint Pas en cançons com “Un foc que creix“, amb vents i dolçaina i referències a les muntanyes valencianes; “Presagi“, un reggae que podria estar al disc “Benvinguts al Paradís” i que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, o en “Música, ràbia i amor“, on Xavi ens desperta sentiments de nostàlgia, tendresa i ganes de viure, com ja ho feu en “Viure” o “Si tanque els ulls”. Un autèntic canó per als directes.
“Causa” s’obri amb el senzill homònim, on col·labora la rapera Elane i clou amb “No s’apaguen les estreles“, la cançó que inspirà tot el disc i que ja s’ha convertit en tot un himne. Cal lluitar per la “Causa” i esperem gaudir-la ben prompte als directes!
entre tant soroll, una veu em contesta
apaga la pantalla, escolta com batega
“Causa” cançó a cançó
CAUSA
La història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra gent humil i treballadora. Recordar quina és la nostra causa entre la confusió i les crisis del món actual. Que venim de lluny i ens tenim a prop.
LA NIT FERIDA
La resistència llauradora morisca com a metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius, clandestins, batallant per un demà millor.
UN FOC QUE CREIX
Tornar al poble. Retrobar-te amb la teua gent. Tocar mare amb el teu paisatge. Cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes.
PRESAGI
El foc com a metàfora de la nostra ràbia en un món que s ’ enfonsa. Lluitar pel que creus entre la impotència de les crisis socials que ens colpegen.
LA CANTAORA
La història d ’ una jove que troba en la música el seu motiu vital. Però també és una cançó d’època. La d ’ una jove cantaora, obrera i de poble que s ’ ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’ amo. Comença amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d ’ Uixó.
MÚSICA, RÀBIA I AMOR
La música com al motor de les nostres vides. Com ens ha ajudat a sobreviure des que érem adolescents fins ara. Com em vaig cosir dos ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. Història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts.
METRÒPOLIS
Com lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials, egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrés, pressió, aparentar… I com sobrevivim ja no per viure en plenitud sinó per plantar cara a la seua violència.
BALANSIYA
A partir d ’ una festa en un alqueria, un sarau, s ’ explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut. El de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d ’ amagar les seus arrels i la seua cultura popular. Com a sobreviscut fins als nostres dies eixe cant del dolor i l ’ emoció expressat en el cant de batre i en altres cançons populars. I com, quan ens trobem per a cantar junts, estem cantant eixe llegat mil·lenari sense saber-ho: les cançons del mil colors de les nostres tantes arrels tan desconegudes com mestisses i profundes.
AUTODEFENSA
És la cançó més personal. Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com sóc i com això m ’ ajuda viure. I apagar més la pantalla i escoltar la vida que tenim al nostre entorn.
NO S’APAGUEN LES ESTRELES
La cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, un cant a la perseverança de la nostra gent
Autor
