Després d’unes setmanes de pensada i dels diferents debats, informacions i programes trobe que faré servir el meu dret a vot. Sóc valencià del sud, de la Diània de Pellicer i també sóc independentista. No, no em sent espanyol ni és el meu projecte sentir-me perquè no hi ha reforma que canvie les relacions de poder de l’estat. A Madrid no mana Rajoy en els temes fonamentals, ell està baix els fils, ell és la titella (tot i que molt ben pagat), l’executor convençut i la cara visible dels qui mai no han deixat de manar des de fa centenars d’anys.
Quines opcions tenim per al diumenge? Quines fan bascular el País Valencià cap a la República Valenciana, cap al Dret a Decidir? Entenent la República com a projecte democràtic al servei del poble, aquell que produeix la riquesa i ho fa per viure dignament. Volem un país on tots i totes passem de la representació del sainet tetra-anual, al Dret a Decidir col·lectivament i de forma activa, apoderades i diverses. Com a poble que som on mai hem baixat els braços, com la Flama del Canigó sempre encesa.
De les opcions parlarem de les que tenim el diumenge. És evident, dia a dia tenim moltes d’opcions de militància, activisme i d’apoderament individual i sobretot col·lectiu. Tenint clar que no considere com a opcions el PP, el PsoE o Ciutadans, per consignar-se en contra el Dret a Decidir i a favor del status quo.
Aleshores, com a opcions personals són la coalició A la Valenciana i el PACMA. De la segona destaquem, l’animalisme com a ideal i vegetarianisme com a pràctica contra una societat depredadora d’animals, depredació invisibilitzada i motor important del capitalisme. Del que em sembla una debilitat és la reproducció del imaginari territorial espanyol i la renúncia a la llengua per considerar-la element conflictiu, quan el respecte als animals de parla valenciana també ha de ser al programa.
De la coalició A la Valenciana en podem tenir unes reserves: pel paper secundari que juga el nacionalisme valencià, per la paperassa de Podemos a Catalunya com a fre de l’independentisme i principalment com a retenidor del nacionalisme sense estat com deia Fuster amb voluntat alliberadora. Segona finalitat principal de la coalició, reformar Espanya, la via cap a una hipotètica reforma federal d’Espanya mil vegades reivindicada des de la perifèria i negada sempre des del centre detentor del poder. És eixe, el paper dels valencians i valencianes? Apareixem com a espectadors, això sí, versant Estellés. L’atzucac d’una segona transició per no buscar la nostra pròpia via, sort als qui jugueu al camp contrari, però tampoc li veig eixida possible.
Com sempre, quan alguna opció té possibilitats de guanyar el partit, troba amistats a totes bandes i programes amb línies roges. En efecte i defecte línies solubles per la via constitucionalista. El diumenge tenim l’oportunitat de tancar eixa via i acumular oxigen per estirar de la corda cap al nostre costat. Que li ho diguen a Tsipras si amb guanyar estava tot fet.
Frederic Mengual
Membre de la JODaD
@FredeMengual
Autor
