Sí, digueu, digueu, què s’ha fet
de les florides séquies i els frondosos valls,
els puríssims nenúfars i els borbollejants ullals,
les pletòriques sénies, els samarucs, les anguiles
i els sucosos prats de la marjal?
Però on són els estius d’abans?
Joan Pellicer
Eixa Olor teua
Tot fa olor a tu, la terra fa olor a tu, els llençols fan olor a tu, l’aire també fa olor a tu. Mai has marxat, mai marxaràs. T’has quedat als meus intersticis i ahi vull que estigues, protegit, a gust i ben present. Sóc la terra, sóc les arrels, sóc la mar i els núvols, sóc teua, eres meu.
He tornat després de molt de temps, després de molta lluita, per a reprendre-la, per a seguir cridant a la plaça amb Xavi, per escoltar el teu clarinet, per a llegir els teus textos i gaudir amb els teus dibuixos. He tornat perquè així un dia m’ho vas ensenyar i ho vaig fer meu; essència de lluita, de creació, de ganes, de no rendir-se mai. Força i ànims, mai desistiré. Mai desistirem.
Recordarem junts a aquells necis que no volen escoltar, aquells que no entenen, i junts oblidarem. Entendrem que un món més just per a totes és necessari, i el seguirem construint, tu amb mi i jo amb tu. Seguirem tenint curiositat per les coses que ens envolten, perquè són la vida nostra. Gaudirem d’un plat d’arrós caldós, i tallarem les penques al bancal. Exprimirem el suc de les Clemenvilles, i ens el beurem felices, perquè serà de la nostra sang.
Seguirem venint a la teua pedra cada dia una estoneta, perquè mai has marxat.
Tot fa olor a tu, les pedres, les arrels, els arbres…tot fa eixa olor.
A Toni, de Yesmina – 2 de març de 2014
Autor
