Vídeo de presentació per a la gala de lliurament del XXII Premi Enric Valor de Novel·la que tingué lloc el 21 de març de 2017 a Castalla.
Narració
La Foia de Castalla , article publicat a la revista “Pont Blau” de Mèxic l’any 1954.
Recollit per Josep Daniel Climent a L’obra periodística d’Enric Valor
La Foia de Castalla és una de les comarques més ben definides de la regió muntanyenca meridional del regne de València, perquè la tanca i l’aïlla de les contrades veïnes un cercle d’altes i majestuoses serres, enmig del qual s’estén una pleniplanura de sis hores llargues de travessa.
Al racó septentrional, arrimat a la serra del seu nom, trobem el poble d’Onil, industriós i assolellat; cap a llevant, al peu de dos turons de la part oriental del Carrascal d’Alcoi, Ibi, amb les seues famoses fàbriques de joguines, net, clar i singularment lluminós; allà anant cap a la mar, a la vora de xaloc de la Foia, dins d’ella, pintorescament encavallat en un terreny trencat i delitós que hi ha al peu de la Penya Roja –un immens cap de lleó de mil tres-cents metres d’altitud-, veiem el petit poble de Tibi, agricultor, llenyataire i ramader; i al costat del ponent, reclinat en un crestall de penya viva que corona un castell mig en ruïnes, el poble major de la Foia, el que li dóna nom: Castalla, nou i vell, camperol i senyorívol.
Enric Valor
Enric Valor va ser un enamorat de la seua llengua i de la seua terra. Només des de la passió que sentia per elles es pot comprendre l’esforç colossal que va dedicar a construir la seua obra.
D’una part, està la tasca costosa i pacient d’arreplegar les trenta-sis rondalles que formaven part del nostre patrimoni literari oral, donar-los forma escrita i convertint-les en vertaderes joies literàries. Els valencians, grans i menuts, estem gaudint d’aquest tresor des de fa decennis.
D’altra part, la seua contribució a la normativització de la llengua és importantíssima, escrivint obres tan necessàries i aportant les particularitats valencianes a la llengua que compartim valencians, catalans i illencs. En aquest sentit, basta citar una obra com La flexió verbal.
Sense la terra promesa
“Cassana era una vila gran, com una ciutat petita, amb tots els seus estaments perfectament diferenciats. Despenjant-se per un coster d’un puig penyalós i enlairat, coronat per un castell mig en ruïnes com tants altres del país, s’estenia en bona part en el pla, on hi havia les millors places i els més aristocràtics carrers”.
“Arribaren per fi a l’ermitori, modesta edificació gòtica enclavada en l’altitud, voltada de precipicis, exornada d’aquelles vistes sobre les hortes pregones, sobre plans i turons, sobre tossals i pics i sobre horitzons indecisos i llunyans”.
“Tots quatre cercaren el camp travessant la placeta propera a la del casino, part del carrer del Mig i la plaça Major, on hi havia el noble edifici de l’Ajuntament en un sol pany entre tres carrers i la plaça”.
Contalles de la Boira
Un sol pàlid i tebi il·luminava de gaidó els espessos olivars i daurava les pinedes llunyedanes, sons de picarols venien de les altes llomes, i sentíem les veus allunyades i malenconioses dels mulers que llauraven per les recòndites fondalades (…).
Entre dues clarors, vam dominar per fi els aiguavessants del barranc de la Fusta (…) .
Davant per davant, el pic gegantí del Maigmó, a una llegua lluny, era il·luminat per les darreres claredats de la vesprada. En el pla de roca viva on s’alçava la casa, a rodals clapats de terra o de blana molsa, s’obrien moltes cadolles”.
Enric Valor
Sens dubte, les Rondalles valencianes i els llibres de gramàtica van ser per a Valor un servei que havia de prestar a la llengua i al país. Però ell el que realment volia escriure eren novel·les.La seua obra novel·lística segueix els paràmetres del realisme decimonònic, i l’exemple més clar és el Cicle de Cassana, concebut com una saga, a l’estil de Balzac.
Tot plegat, les rondalles, l’ obra lingüística i narrativa, constituïx una obra monumental que fa d’Enric Valor un autor imprescindible per a la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra literatura.
Autor
