Vídeo de presentació del XXIII Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià

Vídeo de presentació del XXIII Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià produït per Diània Televisió. Enregistrat durant els mesos de març i abril per Jordi Juan Pérez i Just Sellés i narrat per David Silvestre i Patri Ferre amb música de Lusa Monllor i El Sogall.

Vinc a Castalla. Estic en un alt balcó que mira la foia; és de nit: una nit de les festes. Al lluny es senten veus i els compassos vibrants que executa una banda de música. La lluna està ja alta; sembla abocar generosament la seua llum antiga sobre les silencioses serres i els camps adormits.

—Sí —en dic—, queda allò que no passa, allò que sempre tindrà encant i misteri.

(“del Cicle de Cassana”)

Des del balcó del cadamunt es veien les “quatre serres” que encerclen la Foia de Castalla: una vista en certa manera grandiosa i atractiva i sobretot diferent a qualsevol altra panoràmica del món: per a mi, el meu món d’infant, i embrió, junt amb molts altres elements com la gent, els costums i la llengua, de la meua pàtria. 

(“de Converses amb un senyor escriptor”)

Enric Valor, narrador i gramàtic, és sens dubte un autor imprescindible per a la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra literatura. Les seues obres han gravat per sempre les tradicions, els paisatges i la cultura popular de les comarques meridionals valencianes.

És per això que la Universitat d’Alacant i els ajuntaments de Castalla i Altea crearen l’any 2016 la Càtedra Enric Valor. Un espai per difondre la figura del patriarca de les lletres valencianes amb activitats culturals que giren al voltant de la seua obra i que es realitzen a les comarques de l’anomenat “Espai Cultural Enric Valor“.

Durant aquest 2017 ja s’han realitzat un fum d’activitats: murals, auques un programa radiofònic en Ràdio Altea, les Jornades d’Enric Valor a l’Escola, el Premi Enric Valor de novel·la a Castalla, el projecte COM SONA L’ESO a Altea, la IV Trobada de Contacontes de Penàguila o la primera edició de la FIRA DE LA FANTASIA!

En matèria de somnis, rondalles i fantasies, quan un propòsit s’imagina amb il·lusió, confiança i força, de seguida, comença a fer-se realitat.

Tornaran sempre, sí, els dies lluminosos dels estius radiants de la terra nostra, la puresa de les seues nits estrelades, les rares i grandioses nevades que duen de tard en tard els seus hiverns; no passara mai la presència severa de les seues serres alteroses i solitàries; trobarem en cites segures la tendror de les seues brusques primaveres, o la grisor malencòlica dels seus guarets, o exuberància de les seues vinyes amples, múltiples interminables; i la plata vella i movedissa dels seus frondosos olivars decorarà potser encara durant segles els racons perfumats de les muntanyes…

(“de Naix una nova poesia”)