El grup presentà el seu nou disc en dues sessions “de gom a gom”.
ZOO, un dels grups valencians actuals més populars (no és el més popular?) , presentà ahir el seu disc “Llepolies” a la capital de la Vall d’Albaida. I nosaltres cap allà que anàrem a tastar-les! Un xic de La Canyà (allí estan molt locos i diuen “siet” i “dieu”) i altre de Castalla. Què pot eixir mal?
Després d’un sopar a la fresca pels carrers d’Ontinyent, que es troba en plenes no-festes patronals, ens dirigirem a la Plaça de Baix. No sense abans veure la processó del Crist de l’Agonia, només faltaria! La Plaça de Baix és un bonic enclavament al costat del Riu Clariano, perfecte per a fer espectacles a l’estiu. I també a l’hivern! Si no recorde mal, alguns pre-Meruts es feren ben a prop d’ací. Alguns pre-meruts on actuaren uns jovençols Auxili, per exemple.
ZOO foren ben puntuals. Tant, que “Avant” l’escoltarem fent cua. El grup començà a repartir dolços ací i allà: “Tir al Ninot“, “La Del Futbol” o la mateixa “Llepolies” es barrejaren amb cançons habituals del seu repertori com “Estiu“, “Corbelles” o “El cap per avall“. El públic, tot i seguir les normes de seguretat per la Covid-19, no pogué evitar alguna explosió d’alegria i adrenalina en algunes cançons, com “Faena“, “Impresentables” o “Esbarzers“. El públic i nosaltres mateixa. Que no! Cal tenir clar que no es pot estar assegut en un concert de ZOO.
Menció especial per a “Diània“. Una cançó que reivindica el món rural i el territori diànic. La lletra, que fa referència a llocs com El Pou Clar, La Foradà, El Barranc de Malafí i tants altres paratges de les nostres comarques, fou àmpliament corejada per tots els assistents. Una cançó ben emocionant, composada possiblement a Carrícola, als peus del Benicadell.
Paz para el sereno! També hi hagué moments de calma amb “Sereno” o “Correfoc“, dues cançons que el públic cantà asseguts amb els braços en alt. La seguretat era prou estricta, per això el vídeo que podeu veure a Diània Televisió està gravat exclusivament des del nostre seient. Però indubtablement, un concert va més enllà de la música. Un concert és relacionar-se amb la gent de les comarques, retrobar-se amb amistats d’altres pobles. Tot aixó es trobà a faltar des de la primera cançó.
ZOO s’acomiadà de nosaltres amb “Tobogan“. Un ska-màquina frenètic que ja s’ha convertit en tot un himne. No sense abans demanar un desig: retrobar-nos ben prompte, en un concert normal. El concert que anit somiarem tots asseguts amb mascareta. Sens dubte.
Ens veiem al pròxim concert, i esperem fer-nos una gran abraçada. País Diània!