Tardor amb regust de fira a Cocentaina

Arriba “la fira de fires”, la Fira de Tots Sants de Cocentaina, una cita ineludible per als veïns de les poblacions adjacents, tot i que, any rere any, es converteix en atractiu per a visitants de comarques i municipis ben diversos. En quin moment naix la Fira? Per què se celebra durant la tardor? I per Tots Sants? Sempre ha sigut així?

Actualment, vivim un moment d’eclosió de les anomenades “fires”, esdeveniments festius que giren al voltant del tradicional concepte de mercat on, a més, conflueixen tot tipus d’activitats, temàtiques o ambientacions. No és casualitat que la majoria de les fires valencianes se celebren acabant l’estiu o durant els mesos de tardor, i és que l’estació de tonalitats ocres i groguenques esdevé un moment idoni: bé per les condicions climatològiques suaus i agradables, bé pel seu significat al calendari. Segons l’imaginari popular, durant els mesos de setembre i novembre s’estenia la necessitat d’abastir els rebosts de reserves, abans de l’arribada del fred i la cruesa de l’hivern. Pel que fa al món agrícola, finalitzada la verema i de cara a la collita de l’oliva, potser la tardor era el moment indicat per renovar les eines del camp. En efecte, les fires eren esdeveniments òptims per a fer-ho.

“Segons l’imaginari popular, durant els mesos de setembre i novembre s’estenia la necessitat d’abastir els rebosts de reserves, abans de l’arribada del fred i la cruesa de l’hivern”

Les fires primerenques tenien un caràcter comercial i religiós. La fixació d’una data estable i adequada, potser, era el seu principal motiu d’èxit. Així, s’aprofitaven les devocions locals o les dates festives assenyalades per alliberar als assistents de les obligacions laborals. D’aquesta manera, i atenent a la ruta de fires històriques que recorren la línia comercial que va des de València a Alacant per interior, destaquen la Fira de Xàtiva, amb motiu de l’Assumpció, la d’Albaida, per Sant Jaume, la d’Ontinyent, ben propera a la festivitat de Santa Cecília i, per descomptat, la de Cocentaina, per Tots Sants. Malgrat tot, els moments de celebració no sempre han estat els mateixos.

La Fira de Tots Sants de Cocentaina va nàixer el 1346 com una concessió especial del rei Pere el Cerimoniós a son oncle, Roger de Llúria, primer senyor de les viles de Cocentaina i Alcoi. En aquell moment, la fira ocupava tota una quinzena al calendari: des del dia de Sant Miquel, el 29 de setembre, fins al 14 d’octubre. La tendència a allargar la festa originà, doncs, diverses disputes amb les poblacions properes que celebraven esdeveniments firals semblants. Fou el cas d’Ontinyent o Xàtiva, que van veure canviar el seu mercat en algunes ocasions per tal d’evitar la coincidència amb altres fires geogràficament millor situades respecte al camí reial, com la d’Albaida, per exemple. Els privilegis de fira, com ara la ruptura temporal dels monopolis comercials, acreixien les possibilitats econòmiques dels municipis. També ho feia la “Pau firal”, una situació caracteritzada per la protecció i la seguretat plena dels comerciants, els seus productes i els visitants davant possibles amenaces d’assalt de musulmans, moriscos o bandolers, segons l’època.

Finalment, el plet de Cocentaina contra la Vila Reial d’Ontinyent va cloure amb el trasllat de la fira “socarrada” al voltant del dia de Tots Sants. Des d’aleshores, la “fira de fires” s’ha celebrat amb continuïtat, llevat de suspensions forçoses motiu d’epidèmies, guerres, males collites o condicions meteorològiques extremes. Fins i tot, i malgrat que la vila de Cocentaina fou deslleial a Felip V, la fira va arribar a celebrar-se els anys posteriors a la Guerra de Successió (1707), segons apunta el professor i articulista Sergi Gómez i Soler.

“La fira ocupava tota una quinzena al calendari: des del dia de Sant Miquel, el 29 de setembre, fins al 14 d’octubre”

L’èxit de la Fira de Tots Sants cal buscar-lo, en primer lloc, en la situació geogràfica relativament aïllada de la Vila Comtal, als peus de la Serra de Mariola. Sens dubte, la localització de Cocentaina té a veure amb la forma tan particular en què els socarrats conceben la unió dels fets comercial i cultural com a part de la seua identitat. També, però, l’adaptació a la modernitat, i la versatilitat amb què afronten una realitat social i econòmica en canvi constant. Açò té molt a veure amb què parlem, avui dia, d’un esdeveniment declarat com a “Festa d’Interés Turístic Nacional”, que comprèn al voltant de 130.000 m2 del terme. Ho avalen, a més, els més de 500.000 assistents que acudeixen al cor de la comarca del Comtat any rere any per tal de visitar les diferents temàtiques firals distribuïdes en cadascun dels barris: l’exposició de maquinària i vehicles, les atraccions mecàniques, les paradetes dedicades a la gastronomia tradicional, , l’artesania, la fira cavallar o el mercat medieval i el soc àrab. Aquesta darrera zona, testimoni del pas de diferents cultures a Cocentaina, és possible gràcies a la perfecta conservació dels trets medievals de la vila i el raval morisc, amb els clàssics carrers estrets de desigual traçat.

Segons passen les edicions, a més, s’inclouen activitats complementàries com dinars populars, certàmens de coral i bandes, danses, activitats esportives, i activitats nocturnes com concerts o correfocs amb colles de dimonis. Potser, l’acte més típic siga “L’esmorzar de fira”, una tradició recuperada l’any 1996 amb la inestimable col·laboració de l’associació de mestresses de casa local. L’esmorzar de fira, a base de pà, embotit i vi autòcton, té lloc durant el matí de l’1 de novembre al Pla de la Font.

“Actualment, la Fira de Tots Sants de Cocentaina ocupa al voltant de 130.000 m2 del terme”

Fet i fet, les contestanes i els contestans ja es preparen per allotjar, de nou, la segona fira amb més antiguitat de l’estat espanyol. L’edició número 670 tindrà lloc el pròxim cap de setmana, del 29 d’octubre a l’1 de novembre.
Si tens la data fixada en l’agenda, recorda la cançó popular… “A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”.

Sobre Tots Sants i els costums gastronòmics

Les creences al voltant del dia de difunts i la nit d’ànimes es relacionen íntimament amb les del nou any celta o dia de Samhain. Es pensava, doncs, que l’espai que separava el món dels vius i els morts desapareixia durant una nit, i els darrers tornaven del més enllà per demanar aliments als humans. Des d’aleshores, la festivitat s’ha anat actualitzant al llarg dels segles, adoptant dues modalitats: l’angloamericana o Halloween (el nom prové de la contracció de la traducció de “Vespra de Tots Sants”, All Hallow Even) i la continental, que versa al voltant de la visita als cementiris.

Tot just, i en relació a la darrera modalitat, cal assenyalar els usos o costums gastronòmics del dia de Tots Sants, trets que perduren fins als nostres dies. Fins fa poc, en moltes esglésies es realitzava una benedicció de pans o coques, i era habitual l’aparició de les castanyeres als carrers, així com la venda de dolços característics, com els panellets de mort o els ossets de sant. La castanyada era un costum d’àmbit familiar: les castanyes es torraven a casa o bé es compraven a les castanyeres. Actualment, l’ofici de torrar i vendre castanyes pràcticament ha desaparegut, però la tradició continua en les parades a càrrec d’associacions i col·lectius diversos. Els panellets, per la seua banda, són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d’ou. Poden anar coberts o no de pinyons, i afegir altres components com el coco, la xocolata o d’altres. Finalment, els ossos de sant consisteixen en un elaborat de massapà farcit de crema de rovell d’ou.

• Sergi Gómez i Soler: “Les fires de la tardor. La Fira de Cocentaina”
• Rafael Narbona Vizcaíno: “Dies d’ànimes i de difunts”
• Ajuntament de Cocentaina
• El Socarraet