Xerrada: El “nou” projecte de polígon industrial a La Canal

Jordi Juan Pérez
-
0
Xerrada: El “nou” projecte de polígon industrial a La Canal

La Colla Ecologista “La Carrasca” explica i analitza les conseqüències del “nou” projecte de polígon industrial d’Alcoi a l’Ateneu Popular “La Gavarnera” d’Ibi. Un projecte molt similar al presentat pel Partit Popular l’any 2010, però aquesta vegada de la mà del PSOE i al costat mateix del terme municipal d’Ibi.

El projecte de polígon industrial de La Canal és una amenaça greu a l’aqüífer del Molinar, el principal subministrament d’aigua d’Alcoi. La Colla d’Ecologistes “La Carrasca” i Salvem El Molinar porten des dels anys huitanta batallant amb especuladors que posen en perill el futur dels nostres pobles.

Botifarra i Hilari Alonso – Fandango d’Onil

Jordi Juan Pérez
-
0
Botifarra i Hilari Alonso – Fandango d’Onil

El Fandango d’Onil, cantant per Pep Gimeno “Botifarra” i Hilari Alonso, amb l’acompanyament a la guitarra de Miquel Pérez, durant la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern 2022

Titana estrena una adaptació del ‘Copeo de Bocairent’

Jordi Juan Pérez
-
0
Titana estrena una adaptació del ‘Copeo de Bocairent’

Noèlia Llorens ‘Titana’ ret homenatge a cantaors, danses, cabuts, tabals i dolçaines amb el seu nou senzill i videoclip, enregistrat en Bocairent, amb la col·laboració del cantaor Toni Navarro “Violí”.

Noèlia Llorens ‘Titana’ ens presenta un nou single amb videoclip: la seua adaptació del “Copeo de Bocairent” , un cant lluminós i alegre que tradicionalment es cantava en castellà, i que fou adaptat a la nostra llengua per Joan Valls l’any 1986. El senzill i videoclip és un homenatge al poble de Bocairent, a la Vall d’Albaida -“reserva de la música tradicional”, segons ‘Titana’-, i participen el cantaor Toni Navarro ‘Violí’ ,la colla de dolçainers i tabals L’Aljub; el grup de nanos, Cabolos; el de danses, Cardaors, i també l’Ajuntament.

El ‘Copeo de Bocairent’ ens sorprèn amb uns arranjaments nous de Susana Díaz Tejedor i produïts per La Moma Estudis que inclouen la força musical i simbòlica de tabals i dolçaines. Una sonoritat molt completa, alhora que festiva, que té molt de sentit en un ball tradicional.

Noèlia Llorens llançà el primer disc ‘Titana’ l’any 2022 i des d’aleshores ha rebut l’aplaudiment de la crítica i el públic: Premi del Públic Carles Santos 2022, i nominat als Premis Ovidi i al Carles Santos com a millor disc de música tradicional; Noèlia Llorens ha vingut per quedar-se i té la veu, la força i el carisma per marcar un abans i un després al món de la música tradicional valenciana. Nascuda a Godella, l’Horta Nord, en una família amb tradició cantaora, Noelia Llorens va començar a cantar en un grup de danses als nou anys i després va continuar aprenent amb diversos mestres seguint la tradició oral i de forma no reglada. Hui, és mestra d’educació especial i defensa que la música tradicional esdevinga contingut curricular a les escoles. ‘Titana’ ens canta i ens fa cantar, és veu del poble i per al poble.

LLETRA COPEO DE BOCAIRENT

Lletra de Joan Valls. Amb la col·laboració de Toni Navarro “Violí”.

El copeo vol bulla

tots a la Dansa,

balla el poble que sua

i que treballa.

Rode la bola,

canten parelles,

renovant d’entusiasme

les cobles velles.

Caramels, peladilles

i magdalenes,

tant al vell com al jove

li maten penes.

Rode la bola…

La festa no s’acaba

tot continua,

perquè alegre el copeo

de ritme puja.

Rode la bola…

La vida és una joia

i una alegria,

que alça la jovenesa

per la collita.

Rode la bola…

Lletra de: Joan Valls.

Un viatge músical als balcans amb la Ekrem Mamutovic Orkestar i La Trocamba a La Salà

Jordi Juan Pérez
-
0
Un viatge músical als balcans amb la Ekrem Mamutovic Orkestar i La Trocamba a La Salà

El pròxim dijous 4 de maig tindrà lloc a La Salà la primera “València Balkan Party” amb les actuacions de la Ekrem Mamutovic Orkestar i el grup de la Vall d’Albaida La Trocamba Matanusca, un espectacle instrumental altament inflamable.

Per primera vegada a València tindrem l’oportunitat de gaudir del directe d’Ekrem Mamutovic Orkestar, una formació originària de Vranje (sud de Sèrbia) que manté el talent i la tradició de les fanfàrries i és tot un referent dins la música tradicional dels balcans. Una música que fou popularitzada fa uns anys arreu d’Europa gràcies als films d’Emir Kusturika, Goran Bregovic i les gires dels Fanfare Ciocarlia.

Descendent del llegendari Bakija Bakic, Ekrem Mamutovic prové d’una de les famílies de trompetistes més antigues conegudes a Sèrbia, i la seva banda manté el talent i la tradició de les fanfàrries amb un repertori de temes propis i tradicionals.

Nascut com aquell que diu amb una trompeta a la mà, amb onze anys ja feia concerts amb l’orquestra del seu iaio. El seu talent com a trompetista ha estat guardonat moltes vegades, destacant el premi de la trompeta d’or el 2007 i el 2010 , i amb la seva orquestra amb el premi a la millor banda de música dels Balcans 4 vegades al prestigiós festival que se celebra a Guca, on s’apleguen les millors formacions cada any, i considerat el més importat d’aquest gènere.

Aquesta banda de música tradicional típica de Sèrbia ens farà viatjar fins als Balcans, interpretant amb delicadesa, elegància i virtuosisme tant les melodies tradicionals com les seves composicions pròpies.

Per calfar l’ambient, a les 20:30 hi haurà l’actuació de la Trocamba Matanusca, que també ha organitzat l’esdeveniment aprofitant la gira del grup serbi al sud de França.

La Trocamba des del 2009 han publicat tres àlbums amb els quals han participat en festivals de folk i música de fusió d’arreu de l’estat i realitzat diverses gires internacionals amb actuacions a Portugal, Regne Unit, França, Itàlia, Suïssa, Àustria i Finlàndia.

Pau Sanchis, trompetista de la Trocamba diu que “Fa molts anys que fem fusió amb les músiques d’Europa de l’est i quan ens va sorgir la possibilitat de dur cap ací a una banda autèntica d’allí i vibrar amb la seua música, ens vàrem decidir a tirar-ho endavant.

La València Balkan Party tindrà lloc a “La Salà” de València (C/Campoamor 52, València). Les entrades es poden comprar també online i tenen un cost de 12 € anticipades i 15€ a taquilla, aforament limitat. Obertura de portes a les 20h, hi haurà sessió de música balcànica després dels concerts.

Podeu comprar les entrades al lloc web de La Trocamba Matanusca.

‘Les Cures’, la història de la Vall de Gallinera contada per les seues dones

Jordi Juan Pérez
-
0
‘Les Cures’, la història de la Vall de Gallinera contada per les seues dones

El projecte Les Cures, mans invisibles que sostenen la vida reivindica el paper de les dones com a principals protagonistes del sosteniment de la vida als nostres pobles.

Les Cures a la Vall de Gallinera és un projecte que va sorgir el 2020 amb l’objectiu de fomentar la igualtat i que ha dut a terme diverses accions durant els últims anys en aquest municipi del cor de Diània. La primera acció va ser una entrevista en perspectiva de gènere a 24 dones del municipi per recollir la memòria oral sobre aquelles feines invisibilitzades que han realitzat les dones al llarg del temps, com ara les tasques domèstiques o la cura de les persones grans o menudes.

Una vegada fetes les entrevistes, l’Ajuntament va decidir visibilitzar l’antic ús que feien les dones dels llavadors. Per això, es va iniciar la recerca de fotografies antigues de dones utilitzant els diversos llavadors de la Vall de Gallinera. Aquesta recerca va acabar sent una exposició col·lectiva urbana en cadascun dels llavadors inaugurada amb motiu del 8 de Març de 2021 i que actualment encara es pot gaudir als llavadors de Benirrama, Benialí, Benissivà-Benitaia, La Carroja, Alpatró i Benissili.

A més, s’han dut a terme diverses accions durant els últims anys per fomentar la igualtat de gènere a la Vall de Gallinera. Entre elles, destaca el I Aplec de Dones de la Vall de Gallinera que va tenir lloc el passat 2022 i que va comptar amb la col·laboració de la Col·lectiva de Dones de la Foradà de la Vall de Gallinera.

Com a cloenda del projecte, es presenta en obert i en format lliure el documental “Les Cures a la Vall de Gallinera, mans invisibles que sostenen la vida”. Aquest audiovisual és una història contada a través de la mirada i les vivències de les dones, les àvies i mares, quan la Vall de Gallinera era una illa enmig de les muntanyes. El documental forma part d’un projecte més ampli dut a terme per La Naturadora i Raka Films en l’àmbit de la Marina Alta. Aquest projecte recull totes les activitats que fan possible la vida, assumint el compromís i el deute amb les nostres avantpassades.

Amb aquest treball l’Ajuntament de la Vall de Gallinera pretén mostrar tot el que elles, les dones que han sostingut les nostres vides, han transmès en cadascuna de les entrevistes perquè són clarament part del patrimoni viu del municipi.

Mariola presenta “Música a l’Habitació” el seu segon senzill

Jordi Juan Pérez
-
0
Mariola presenta “Música a l’Habitació” el seu segon senzill

Mariola és un grup nascut al confinament i aquesta “Música en l’Habitació” és la seva segona cançó.

L’origen de Mariola està ubicat en el confinament de 2020, en el qual Isaïes Albert va posar sobre la taula idees pròpies que tenia guardades al calaix, algunes des de feia gairebé un lustre. Ell sol va gravar tots els instruments a casa amb les primeres idees i a l’estiu del mateix any va començar la producció de les demos amb el seu amic Eloy Morillo.

Després de l’estrena al novembre del tema “Torres de Quart”, Mariola estrena ara “Música a l’habitació”. Novament autoeditat 100%, es tracta d’un tema que fa honor a les dificultats i distraccions que carrega un músic a l’hora de la composició d’una cançó en temps personals convulsos. De tot allò va sorgir “Torres de Quart” i ara “Música a l’habitació”. Musicalment, té una càrrega de guitarra més evident que l’anterior estrena, inspirada ara per grups com Temples o Allah-Las.

Isaïes Albert

Tal com ocorria amb el primer tema, “Música a l’habitació” ha sigut enregistrat i mesclat als Estudis 14 de Muro d’Alcoi, amb Dani Conca a la
bateria i percussions i David Esparza al baix. Teclats, guitarres i veus han estat a càrrec del mateix Isa Albert, encarregant-se Damián Aragó de la masterització.

La cançó anirà acompanyada d’un vídeo que prompte veurà la llum i que seguirà l’estètica de l’anterior, però fent al·lusió a la temàtica d’esta
nova cançó.

La portada continua sent obra de Lúa Albert, neboda del compositor i que amb dos anys de vida ha il·lustrat amb les seues mans les cançons d’aquest peculiar projecte.

Tito Pontet presenten “La de Paco”

Jordi Juan Pérez
-
0
Tito Pontet presenten “La de Paco”

Tito Pontet estrenen “La de Paco”, el seu nou senzill i videoclip enregistrat a Beniarrés i produït per Mut Audiovisual.

“La De Paco” tracta d’un veí de Beniarrés amant de la música, que visitava Tito Pontet al local d’assaig amb la seua boina i gaiato. L’home ens deixà la passada tardor, i aquesta cançó és un homenatge del grup.

LLETRA “LA DE PACO” DE TITO PONTET

Pengeu fanals i banderoles
i aneu també assajant els ‘pasodobles’.
Cassalla, la justa per afinar goles.
Que es trobe el carrer ‘mudaet’.
Pas a pas, passant per ací,
ningú passeja com Paco la Roja.
Pas a pas, tornant ben tranquil,
com si el món l’estiguera esperant.

Ompliu de llumetes la plaça
i aneu també assajant cada xarrada.
Vermut a la taula per si fa parada.
Que a Paco no li falte res!
Pas a pas, passant per ací,
ningú passeja com Paco la Roja.
Pas a pas, tornant ben tranquil,
com si el món continuara esperant.

Trau cassoles, que anem a improvisar
una banda pa’ anar a festejar.
Trau cassoles i fes-les repicar.

Si vols baralla amb mi, vas apanyat,
que ací vivim a l’estil Paco la Roja.
Si vols problemes, no em trobaràs,
que ací vivim amb el ‘mood’ Paco la Roja.

Camina pel carrer!
Que crema, crema!

Mocador al coll, la boina torta com el tio Canya.
Historia rere historia, conseller de cabotada.
Marca el compàs amb la vara, dels Titos a cada trobada.
Nuga’t l’espardenya, que la vida és bella.

Si vols baralla amb mi, vas apanyat,
que ací vivim a l’estil Paco la Roja.
Si vols problemes, no em trobaràs,
que ací vivim amb el ‘mood’ Paco la Roja.

El Diluvi i La Fúmiga estrenen ‘Espere’

Jordi Juan Pérez
-
0
El Diluvi i La Fúmiga estrenen ‘Espere’

Una cançó sobre el final d’una relació, a ritme de reggaeton.

Els comiats poden ser violents, com és tendència entre les cançons més mainstream, però també poden ser amables, com en aquesta “Espere“, el nou senzill i videoclip d’El Diluvi, amb la col·laboració de La Fúmiga.

“Espere” es mou amb un batec de reggaeton, però amb les melodies característiques d’El Diluvi. Bons desitjos musicals per continuar el camí amb alegria, i envoltats d’amics com els de La Fúmiga. El grup ha compartit a les xarxes el següent missatge sobre la cançó “Espere naix del desig que tot vaja bé després d’haver compartit camí. Cantem a les coses bones que han passat, perquè encara que hagen acabat, ens milloren com a éssers que estimen”.⁣”

La cançó ha estat composta per El Diluvi i produïda per David Rosell amb videoclip de David García y Yuste. La portada és una magnífica obra d’art a càrrec d’Helga Ambak:

El Diluvi i La Fúmiga estrenen 'Espere'

LLETRA “ESPERE” EL DILUVI I LA FÚMIGA

Espere que ens quede l’alegria
I apartem les pedres del camí
Havíem compartit la melodia
Que s’ha tornat silenci… que sigues molt feliç

Ara ve quan tot acaba
Acabaré tornant a casa
Content d’haver-te conegut
Content de somiar junts

Cada dia és un regal
Regat amb la innocència
Estimar sense fer mal
Estimar fort a consciència

No queden preliminars
Elimina la presència
No batega el cor
No corres pel meu cos

No calen explicacions
Expirà la subscripció
La ficció arriba al final que s’avenia…

Espere que ens quede l’alegria
I apartem les pedres del camí
Havíem compartit la melodia
Que s’ha tornat silenci… que sigues molt feliç


Ja ho sabíem, tot s’acaba
Així i tot ens pertorbava
Ratllats per si era temps perdut
Ratllats i ben fotuts.

Cada nit és més distant
Tan dispersa la conversa
Excedint-nos insultant
Excedint-nos amb cervesa

No queden preliminars
Elimina la presència
No batega el cor
No corres pel meu cos

No hi ha cap explicació
Ha expirat la subscripció
La ficció arriba al final que s’avenia…

Desitge deveres
Que recordes l’alegria,
Desitge deveres
Que rigues amb amics
Desitge deveres
Que cantes cada dia
Desitge, que sigues molt feliç

Que recordes l’alegria, desitge
Que rigues amb amics, desitge
Que cantes cada dia, deveres, desitge que sigues molt feliç.

Espere que ens quede l’alegria
I apartem les pedres del camí
Havíem compartit la melodia
Que s’ha tornat silenci… que sigues molt feliç


El debut de La Maria: L’Assumpció, una ascensió per renàixer

Jordi Juan Pérez
-
0
El debut de La Maria: L’Assumpció, una ascensió per renàixer

La cantaora d’Oliva, Maria Bertomeu, presentà el proppassat 24 de febrer “L’Assumpció“, el seu potent debut després de l’exitós senzill ‘Mon Vetlatori’ el novembre passat, el qual va ser un èxit tant de crítica com de visites a les xarxes socials. El disc el conformen 8 peces produïdes per Tono Hurtado, on la barreja de sons orgànics i electrònics es fusionen amb el folk tradicional valencià. A través de la discogràfica Propaganda pel Fet, La Maria ens porta un treball que, com n’ha dit el crític Josep Vicent Frechina, “Aborrona. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l’emoció, el calfred que eriçona pell i memòria”.

“D’allà” obri el disc amb una veu hipnòtica i una música que arriba a la psicodèlia. Tant, que per moments sembla que La Maria pujarà a l’escenari del Woodstock i cantarà acompanyat de la guitarra de Richie Havens. Una cançó que també és un homenatge a la costa marinera de Diània, “Entre el Mondúver i el Montgó”.

Tinc muntanyes besant el mar
i tinc mars que curen mals
entre Montgó i Mondúver, jo hi visc allí respire bé.

I continuem amb l’experimentació i l’originalitat amb “Clavells i Flors“, on es permet el luxe de combinar la distorsió i l’electrònica amb el folklore. Sens dubte, La Maria evoluciona el cant valencià en aquest “L’Assumpció”… i per a bé!

Amb calma, però sense pausa, “Amodiño” ens torna a submergir en un lent èxtasi, aquesta vegada cantat en gallec. Una cançó ben dolça que donarà pas a una més fosca com és “Món Vetlatori” el quart romanç d’aquesta Assumpció. El que fou el primer avançament del disc tracta de la seua pròpia mort, metafòrica. El viatge continua pels racons del folklore més innovador amb “Sepeli“, una continuació de l’anterior cançó que narra un soterrament, el de la innocència, amb una lletra inspirada en el Misteri d’Elx. Un viatge de renaixement de les cendres, de renovació, d’innovació. El que Maria Bertomeu fa amb la nostra música popular.

Finalment, i amb una tonada més optimista, La Maria ens canta “Arranquen Vinyes“. Una cançó que es popularitzà l’any 2021 a les xarxes socials i que ha sigut la gran culpable d’aquesta Assumpció.

El disc també inclou un homenatge a les seues dues iaies, amb “La iaia del piso” i “La iaia del mar“, fragments de so que obrin aquest debut titulat L’Assumpció i que ja podeu gaudir a les plataformes digitals i comprar al següent enllaç.

Segons Josep Vicent Frechina, “La veu de la Maria, sigil·losa, trencadissa, delicadíssima, rica de besllums i subtilesa, enamora a la primera escolta, reforçada per la senzillesa de la cançó i les amables curvatures del seu traçat musical”. Sobre el disc, ha destacat que “per al seu primer enregistrament, Maria ha volgut continuar pouant en la fondària del passat, però serveix l’aigua fresquíssima en una vaixella nova guarnida amb cantells, colors i ornaments absolutament contemporanis”.

La Maria, amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels sis anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja, amb Xavier de Bétera com a mestre, trenca els motlles artístics que sovint s’atribueixen al cant d’estil valencià. A través d’aquest àlbum debut, La Maria ens brinda una oportunitat única de desfer-nos dels tòpics del fet tradicional valencià tal com l’hem entès fins ara. Alhora, s’inscriu en una nova fornada d’artistes que arreu dels territoris de parla catalana assumeixen la tradició com la millor eina d’avui dia per a la innovació, i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.

National Geographic inclou Altea i Bocairent entre els 20 pobles més bonics d’Espanya

Jordi Juan Pérez
-
0
National Geographic inclou Altea i Bocairent entre els 20 pobles més bonics d’Espanya

La llista presenta un total de 100 municipis, amb una selecció editorial dels vint millors que inclou Altea i Bocairent.

Els pobles de Diània són notícia, i no és per a menys. Bocairent i Altea tornen a destacar entre les llistes dels pobles més bonics d’arreu del planeta. Aquesta vegada amb la prestigiosa revista National Geographic, que ha confeccionat una acurada selecció dels pobles més bonics d’Espanya, amb un “top 20” de les localitats més destacades. Entre elles estan els 2 únics pobles de Diània de la llista.

D’Altea destaquen el seu tarannà mediterrani i pescador, així com l’església de la Mare de Déu del Consol amb les seues dues cúpules. També la seua geografia, on remarquen les serres que s’albiren des del municipi: Bèrnia, Aitana, Puigcampana, l’Albir, el Morró de Toix i el Penyal d’Ifac. Sens dubte, un dels destins més sol·licitats de Diània.

Per altra banda, de Bocairent ressalten el seu entramat urbà, “farcit de carrerons i cases enfilades”, així com les ermites de Sant Joan Baptista, la Mare de Déu dels Desemparats i d’Agost. Per descomptat les Covetes dels Moros, excavades a la roca, i també el passat tèxtil del municipi. Sens dubte, una de les joies de la corona de tot el País Valencià.

Pobles bonics National Geographic

Podeu veure el llista complet al lloc web de National Geographic.

Actualització

No sabem quins criteris editorials segueix el National Geographic, però actualment la llista triada “sota criteris editorials“, ha estat modificada. Tanmateix, podeu consultar la llista inicial en WebArchive, on continuen estant Bocairent i Altea entre els vint millors.

Colomet balla ‘Com la Dua Lipa’ al seu nou videoclip

Jordi Juan Pérez
-
0
Colomet balla ‘Com la Dua Lipa’ al seu nou videoclip

La cantant de Bèlgida canta sobre el despit al seu nou senzill “Com la Dua Lipa”.

Colomet està sacsejant el panorama musical valencià, i així ho demostra la seua recent col·laboració amb Cactus en “Moné!” , així com els seus potents senzills “Per Tu”, “Massa Benimaclet” o “DxVida”, la seua carta de presentació durant el mes de maig de 2020.

Paloma Aparici “Colomet” ens presenta ara una nova cançó sobre un tema de total actualitat: el despit. I el presenta durant el dia de Sant Valentí, amb un videoclip dirigit per Omar Hachemi. “Com la Dua Lipa” parla de la relació d’amor fugaç entre dues dones i els pensaments d’una d’elles en trencar-se la relació. La tornada de la cançó fa referència a Dua Lipa, una cantant britànica de pop amb ideologia feminista que es caracteritza pels seus balls sensuals.

A continuació podeu llegir la lletra de “Com Dua Lipa” de Colomet.

Lletra Colomet “Com la Dua Lipa”

El sentit va saber-me llevar
va vindre vestida d’electricitat
jo tenia fam
mai havia vist cap peça igual

Xiqueta que prompte te’n vas
ja no sóc jo qui t’ha de buscar
jo volia més,
tu volies parar

I ara no em queda energia
en el fons sabia
que algo tan perfecte
molt no em duraria
veig fotos en insta
com ens tocàvem
partíem la pista

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
(tens el control portes el show)

El meu cor el va atropellar
no li ho tinc en compte sé perdonar
em faig la valenta quan la veig passar
ja no em saluda quan hi ha gent davant

Jo li diria
que està tot bé
la besaria amb dos copes més ,
que no vull rancor
que ens fem un café
que encara no entenc el que ens estem fent
que tot aquest mal es cura amb el temps
que tot aquest temps no ens hem fet bé

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
( tens el control portes el show )

No faig més que pensar-te
totes les nits somiar-te
és una putada ben gran
jo no vull passar-ho mal
es fa insuportable
veure’t i no parlar-te
bebè ,
és una tortura perderte

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
( tens el control portes el show )

No faig més que pensar-te
totes les nits somiar-te
és una putada ben gran

“Mone!” amb Cactus i Colomet

Jordi Juan Pérez
-
0
“Mone!” amb Cactus i Colomet

Cactus s’ajunten amb Colomet per fer ballar el panorama musical del País Valencià. Una col·laboració que feia falta i ja la tenim ací amb el senzill “Mone!“.

Els de l’Alcoià i El Comtat no saben on acabaran, però de segur que ben alt. El seu disc “Mode Avió” ha fet ballar a la valenciana fins i tot a Pep Gimeno Botifarra. Des del seu primer disc homònim de 2018, Cactus no han deixat de tocar arreu del territori. Nosaltres, definitivament, ens n’anem amb ells! Mone!

I qui és Colomet? Paloma Aparici és una cantant de Bèlgida que somiava en fer “perrear” les comarques, cantant en valencià, i el seu somni ja s’ha complit. La seua barreja de trap, pop i reggaeton és addictiva i encisadora. De Colomet podeu escoltar també els senzills com “DxVida”, “Per Tu” o “Masa Benimaclet”, que ja acumulen un bon grapat de reproduccions a Spotify, Youtube i altres plataformes digitals.

La trobareu cantant, juntament amb Cactus, al festival XocoRock 2023 de Bocairent. Podeu comprar les entrades a l’enllaç! Mone!

LLETRA “MONE!” DE CACTUS I COLOMET

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
M’està cridant, m’està buscant,
m’estira fort, no sé ni on vaig.
Ens queda tant, el dia és llarg,
Tot un futur per començar.

Vull sumar amb tu tots els moments que encara ens queden
Arriba la nit I amb tu les hores és que volen
Han volat com un colomet
Arrima’t a mi quan bufe el vent.

Piri-piri-pi!
Queda molta cosa per saber,
anem lluny per això avancem lent.
Dis-me nena on acabarem.
Farem camí caminant-lo!
Tanta cosa que queda per fer,
farem tot el que tenim pendent.
Dis-me nena com acabarem.
Este foc està matant-nos!

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
M’està cridant, m’està buscant,
m’estira fort, no sé ni on vaig.
Ens queda tant, el dia és llarg,
Tot un futur per començar.

Som els carrers i les places,
Un banquet, unes pipes salades.
Memòries d’estiu de ma vida,
no hi ha lliçó si no hi ha ferida, (i saps que)
No hi ha temps perdut.
Som el que hem viscut.
Tu eres part de tot.
Jo soc part de tu.

(Yo!)
El que és passat és passat, (oh-oh!)
hui estem ací igual demà no (oh!)
Mira endavant, no hi ha camí,
farem camí caminat-lo.
Anar anant, ni un pas en fals,
de tant en tant dubtaràs. Jo,
tampoc no sé viure nano,
també estic improvisant-ho.

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
estira tan fort que
no se on acabarem.

No sabem (no sabem)
ni on ni com acabarem, (acabarem)
però tu vine-te’n amb mi, (tu vine-te’n amb mi, tu i jo farem camí)
i a poc a poc farem camí. (tu vine-te’n amb mi, tu i jo farem camí)

1...345...142Pàgina 4 de 142