“He sigut feliç“, amb aquesta frase colpidora anunciava ZOO el seu comiat “d’amagades” el passat 30 de desembre, abans d’actuar al Festivern 2023-24 i mitjançant alguns grafitis per Tavernes de la Valldigna. I uns dies després, el 7 de gener, el grup ens deia un escuet “Adéu” a les xarxes socials i la tristesa i la incertesa es propagava entre tots els seus seguidors. Ara arriba el seu “Epíleg” final amb una nova cançó i videoclip on ens conten aquests 10 anys de vida i amb 10 concerts de comiat arreu de l’estat.
Una dècada carregada d’èxits i tres discos que ja formen part de la història de la música cantada en valencià i que culminen amb aquest emotiu i sincer “Epíleg”. Segons Panxo, el projecte musical havia arribat al seu punt culminant i no volien “fer algo pitjor“. En declaracions a À Punt, Panxo comenta sobre un possible retorn futur: “No sé si hi ha possibilitat que torne Zoo ni vull pensar-ho. Ja ho veurem d’ací a uns anys. Per sort, no depenem de ningú”.
La seua darrera actuació serà al seu benvolgut País Diània durant el Pirata Beach Festival de Gandia, la ciutat que els va veure nàixer, el pròxim mes de juliol. Podeu veure tots els concerts que falten al seu lloc web oficial.
LLETRA “EPÍLEG” de ZOO
I si el pas del temps es sols perversió
tu saps de mi massa, jo no sé qui soc
o què som, jo vaig escapar d’un zoo
I què puta és la guerra i quina pau el bosc,
estava jo dormint al meu cau era 2013
va aparèixer Panxo amb ritmes lletres,
somnis esgarrats en bolses, ens llancem al riu al 2014,
Estiu, que bonic sentir-se viu, gràcies a Dasousa i l’amor dels meus
benvingut Marcos, benvingut Arnau
tot això ara és vostre, tot això ara és teu
va vindre Hector, ell: tan Galàn, tan distret,
ja va fins al sostre la furgoneta,
molta més passió que excel·lència als concerts
moltes samarretes amb la meua jeta
en un any ha canviat el plan
segon album, queda poc saldo s’ho passen mal
sonaran més himnes? eixiran les nòmines?
por, suor i llàgrimes, tot això és Raval
ja estava Natxet: tan Ciscar, tan Ki Sap, tan discret,
em falta algo i no sé què és
toquen a la porta i alegria, era Pollet, com venia
com elefant en catxarreria
la maquina “engrasada”, les factures pagaes
s’allarguen les ressaques, no guanyen pa empastraes
respecten als curreles, ignoren als tolais
excepte en aquell poble que acaben a galtaes
fi del primer cicle, m’he deixat tants noms, com diria..
la perruqueria, ells saben qui son,
molt de jaleo, de deshonrats i faranduleo.
algu va a pensar en fer cançons
I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…
Dos zero Dos zero, any de paró i ve pandèmia,
la que vam lliurar no té ni nom,
què previsors que vam ser guardant llenya
i què inexplicable tindre tanta sort,
va ser estranya, fecunda, bohèmia,
poca pirotècnia, molta diversió,
si he posar nota a este període d’incerteses i angúnia
jo li done un punt: d’inflexió
de tobogans i d’ironies, de llepolies
si fores jo també ho faries, menys tonteries
ovacions i trofeus, la gent en peu al coliseum,
donant-se la pau i en harmonia
i la ideologia: que va ser d’això?
ells t’ho contarien però no vull jo
pujar a un altar, castigar, demanar perdó,
no arribarà el dia, no soc religiós.
Bojos del goig i la paraula: en peu!
rojos i ateus, caiga qui caiga, veus?
filòsofs d’afters hours i de sobretaula
els meus, estil, agitació i propaganda
en la samarreta corbella i martell,
i altres conviccions que em van donar treball,
va ser tan bonico deixar-se la pell
però una faena per a sempre mai
i “aspai”, busqueu-nos al sud
on no seguim les modes i ens currem el discurs,
de causes comuns, la nostra zona l’escenari, pintamones,
el llit, el parc i el diccionari, la barra i el vermouth,
i hem deixat un rastre de verí, de mares a fills, podeu traure pit, i amics: no
patiu per mi
que vaig tindre sort i bona vida,
missió complida, xé, què he sigut feliç
I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…
