La Comarcal canta el “Bressol de Nadal”, una nadala basada en el bressol cantat a Moixino el 26/07/2014 per la ti Carmen Cloquell “La Seca”, la ti Salut Cloquell Ferrándiz i la ti Pura Bonet “La Pereta”, totes de l’Orxa.
[wysija_form id=”1″]
Autor
ÚLTIMS ARTICLES
GRAN FINAL: Vota a Biar al concurs de Ferrero Rocher
El municipi ha arribat a la final del concurs organitzat per la popular marca de bombons de xocolata.
Torna a votar a Biar en la web oficial de Ferrero Rocher.
Biar, un dels dos finalistes en la competició “Juntos Brillamos Más” de Ferrero Rocher, necessita el teu suport per convertir-se en el poble més il·luminat d’aquest Nadal. Aquesta és una gran oportunitat per valorar el patrimoni i les tradicions d’una de les joies de Diània. Entra de nou i torna’ls a votar en la gran final!
Biar ha destacat pel seu projecte de decoració nadalenca, que inclou la façana de la Casa Consistorial i el conegut restaurant “La Façana”, adornats amb plats daurats de la ceràmica local, una tradició artesana que ha donat renom al municipi al llarg dels segles. Aquesta proposta no només posa en valor l’artesania local, sinó que també ressalta l’essència de Biar com a poble amb profundes arrels històriques i culturals. El seu impressionant castell medieval, que domina el paisatge des de dalt d’un turó, és un dels símbols més emblemàtics del municipi, així com el Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, un lloc de gran bellesa i espiritualitat situat en un entorn natural incomparable. Amb el seu centre històric, ple de carrers empedrats i racons amb encant, Biar és un lloc d’hospitalitat, on la riquesa cultural es combina amb l’orgull dels seus habitants per preservar i compartir la seua identitat amb el món. Aquesta campanya nadalenca és una oportunitat perfecta per projectar tot aquest patrimoni i aconseguir que Biar brille encara més fort aquest Nadal.
El concurs “Juntos Brillamos Más” de Ferrero Rocher és una iniciativa que celebra l’esperit nadalenc i valora la bellesa i autenticitat dels pobles participants. Aquest certamen, que enguany celebra la seua 11a edició, convida els municipis a competir per aconseguir una espectacular il·luminació nadalenca proporcionada per Ferrero Rocher. El poble guanyador rebrà, a més, una cerimònia especial amb la presència de Jesús Vázquez, ambaixador del concurs, durant la qual es revelarà l’esperada decoració que omplirà de llum i màgia el municipi guanyador. Aquest esdeveniment no només suposa un atractiu turístic per al poble, sinó també una oportunitat única per reforçar el sentiment de comunitat i projecció cultural.
Diània, un territori que es transforma en Nadal cada any, destaca per les seues icòniques celebracions com la Fira de Nadal de Xixona, amb els seus torrons artesanals, la Cavalcada d’Alcoi, la més antiga del món, i la tradició joguetera de la Foia de Castalla. Ara, Biar té l’oportunitat d’afegir-se a aquest imaginari nadalenc i convertir-se en el poble Ferrero Rocher de 2024, representant el cor de Diània durant aquestes festes.
Ajuda Biar a brillar i fem que Diània siga sinònim de llum i màgia aquest Nadal!
La Trocamba publica ‘Fandango’ el seu quart treball d’estudi
“Fandango” és un nou pas endavant de la Trocamba Matanusca amb sonoritats balcàniques, mediterrànies i elements de música electrònica.
La Trocamba Matanusca ha presentat a Ontinyent el seu quart àlbum d’estudi, Fandango. Aquesta fanfàrria valenciana, reconeguda amb el premi a la millor banda al Concurs Internacional de Música de Carrer Haizetara 2024, aposta de nou per una fusió explosiva de ritmes balcànics i mediterranis que no deixa indiferent a ningú.
El disc ha estat produït per Toni Fort “Pollet” (Zoo, Xaluq, Malifeta), qui ha introduït elements d’electrònica en el característic repertori frenètic de la banda. Segons expliquen els membres del grup, aquesta col·laboració ha marcat “una evolució en el nostre so i un desafiament a l’hora d’interpretar les peces en directe. No podríem haver confiat en algú millor que Pollet per combinar folk, música balcànica i electrònica“.
L’àlbum arranca amb Fandango n. 2, una reinterpretació única d’una peça tradicional de les danses de la Vall d’Albaida, que beu de l’estil de Goran Bregović. Entre les altres joies del disc destaca Mavera, una emotiva cançó en romanés que parla de l’enyorança de la llar, interpretada per la cantant valenciano-romanesa Ana Ciorea “Hani”. L’eclecticisme de Fandango també es manifesta en temes com Electrocòvit, una peça d’electro swing, i una revisió de Em diuen, dels Tashkenti, projecte precursor d’alguns integrants de la Trocamba.
Amb quinze anys de trajectòria, més de 400 concerts a l’Estat espanyol i diverses gires per països com el Regne Unit, França, Portugal, Finlàndia, Àustria, Suïssa i Itàlia, la Trocamba Matanusca es reafirma com un dels grups més destacats de l’escena balcànica a la península.
Fandango ja està disponible a plataformes digitals com Spotify i YouTube, així com a la web oficial del grup, latrocamba.com. El directe de l’àlbum es podrà gaudir en concerts com el del divendres 15 de novembre a la Fira d’Ontinyent, el de la Fira Trova’m a Castelló de la Plana del 4 al 6 de desembre, i al Festivern de Tavernes de la Valldigna.
Enllaç al disc:
Spotify: Escolta’l aquí
YouTube: Mira’l aquí
El Calendari dels Brillants 2025, recentment editat, tornarà a les llibreries habituals a partir del 22 de novembre
Fidel a la seua cita anual ja està de nou entre nosaltres el “Calendari dels Brillants” que amb aquest número corresponent a l’any 2025 aconsegueix la seua 38 edició. Aquesta veterana publicació dirigida pel benisser Joan Josep Cardona Ivars i editada per la MACMA és fidel al contingut tradicional que la distingeix des del primer número de l’any 1988.
En aquesta edició es compta amb la participació de: Joan Josep Cardona Ivars (editor i coordinador), Salvador Bolufer Femenia, Francesc Banyuls Llopis, Joan Josep Ortuño Aroca, Guillem Gilabert, Maria Teresa Puigcerver, Baptista Banyuls Perez, Jaume Buigues Vila, Josep Xavier Esplugues i Pellicer, Pepa Guardiola Chorro, Vicent Lluís Ibáñez Roselló, Rosa Seser i Pérez, Jaume Doménech, Josep Bernabeu-Mestre, Elvira Cambrils Miralles, Josep Ferrer Ausina, Verònica Zaragoza Gómez, Irene Ballester Buigues, José Luis Luri i Joan Ivars Cervera. Pel que respecta a totes les il·lustracions, tant les interiors com la portada, són obra de Ramon Pérez Carrió.
La portada, tot i que reinventada des de l’any passat, conserva les referències llunars i de les estacions, així com la figura central de l’astrònom o mag, entranyable personatge que sempre ha estat representat en els calendaris tradicionals i que simbolitza la saviesa i el pronòstic. Cal recordar que el llibre és un almanac literari que juntament amb l’apartat del calendari tradicional, recorda i actualitza als vells almanacs del segle XIX.
I què trobarem per al 2025 en el nostre almanac particular fet 100% a la Marina? Doncs com sempre el llibre compta la Declaració d’intencions, les cartes encreuades i altres textos de Joan Josep Cardona Ivars, així com l’aportació poètica en forma de predicció satírica sota la signatura de Salvador Bolufer Femenia.
A continuació es troba el calendari pròpiament dit, amb les festes assenyalades, les llunes i les eixides i postes de sol, cada mes va acompanyat d’un article dels de les escriptores que hi col·laboren habitualment.
I per tancar la publicació l’altre apartat que és tot un clàssic de l’almanac: les dades astronòmiques, les prediccions meteorològiques anuals, dotories del mes, recordatori de bones pràctiques al camp, a la muntanya, al jardí, a la casa i a la mar. I per acabar, com a novetat en aquesta part del llibre, aquest any s’inclouen totes les festes anuals de la comarca, les efemèrides de la comarca des de 1242 i 1937 i recordatori dels Jocs de la infància mes a mes. En definitiva, un llegat del patrimoni immaterial i sabers populars lligats a la cultura agrícola, popular i a les arrels de les llars de la Marina Alta.
Els exemplars del Calendari dels Brillants 2025 es podran adquirir a partir del 22 de novembre a llibreries habituals, tot i que ja es poden reservar als següents punts oficials: El Verger (Llibreria Cabrera), Dénia (Llibreria Públics), Benissa (Llibreria Puríssima, Llibreria Macavi i Llibreria Teresa), Pego (Llibreria Capritx i Papereria Isabel), Alcoi (Llibreria Detroit), Xàbia (Llibreria Colon), Ondara (Llibreria Dilatando Mentes i seu de la MACMA), Gandia (Ambra Llibres), València (Llibreria Fan Set València), Pedreguer (Llibreria Llopis), Teulada Moraira (Llibreria Moll), Gata de Gorgos (Llibreria Font) i Calp (Llibreria J. Vázquez).
El CEIP Real Blanc de Cocentaina publica un vídeo amb dibuixos sobre els efectes de la DANA en suport a les víctimes
Els alumnes i les alumnes del col·legi contestà, en representació de la resta de centres de la localitat, ha dut a terme una iniciativa solidària que pretén acostar la tragèdia als més menuts i fer-los partícips.
Des del primer moment, el poble de Cocentaina s’ha bolcat amb les víctimes de la DANA, siga portant aliments, roba o material de neteja al Centre Social Real Blanc, punt de recollida de tota l’ajuda al municipi contestà; acudint de manera voluntària als pobles afectats o, des de l’Ajuntament, enviant tota classe d’ajut, incloent-hi diferents agents de la Policia Local.
No obstant això, els més menuts de Cocentaina, els alumnes d’infantil i primària, també han volgut sumar-se a tanta solidaritat amb un altre tipus d’iniciativa. Els xiquets i les xiquetes d’infantil i primària del CEIP Real Blanc, de la mà del professorat, han conegut els efectes que aquesta tragèdia ha tingut per al poble valencià i ho han volgut plasmar sobre paper amb dibuixos i missatges de suport.
Una sèrie de dibuixos que, per tal de poder arribar el més lluny possible, s’han inclòs en un audiovisual que, a més a més, va acompanyat d’una locució dels alumnes i les alumnes de sisé de primària. Sota el lema «el poble salva el poble», han llançat aquest vídeo a les xarxes socials amb l’esperança que, almenys, puga traure un somriure a aquelles persones que ho han perdut tot.
Segons Josep Mompó Úbeda, director del CEIP Real Blanc, «el vídeo naix com una iniciativa de l’escola per fer a l’alumnat partícip. No volíem privar els xiquets i les xiquetes de col·laborar i tampoc volíem defugir la realitat. De fet, tots els alumnes es van mostrar des del primer moment superparticipatius i s’involucraren molt, tant els més menuts d’infantil com els més majors de primària. A més a més, vull agrair la gran tasca del mestre de música, Josep Rico, pel que fa a la realització d’aquest vídeo. El més important és donar alegria, pau i esperança».
En paraules de Berta Iñíguez, regidora d’Educació, «el gest i l’acció, en forma de vídeo, de l’alumnat del Real Blanc en representació de tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina, diu molt d’ells. El que pretén aquesta iniciativa és donar suport i ànims a tota la gent que ha patit i està patint les conseqüències de la terrible DANA. El fet que tots els xiquets i les xiquetes coneguen el que està passant és important perquè, després, ixen coses tan boniques i solidàries com aquesta. Per aquest motiu, esperem que aquest vídeo arribe a les víctimes d’aquest desastre i els done una mica de força per a continuar endavant».
La Maria dedica “Món Vetlatori” als afectats per la DANA en La Revuelta de TVE
La Maria, una jove artista valenciana amb gran talent però encara poc coneguda, està revolucionant la música contemporània amb la seua fusió de tradició i innovació. Invitada aquest dilluns a La Revuelta de David Broncano, va oferir una emotiva actuació amb la cançó “Mon Vetlatori (Romanç 4: de mort)”, una peça inclosa en el seu disc L’Assumpció. Amb el seu estil únic, que descriu com a “música tradicional del segle XXI”, La Maria ha dedicat la interpretació a les víctimes i afectats per la DANA a València, expressant el seu suport a través de la música en un moment difícil.
María Bertomeu, coneguda artísticament com La Maria, ha estat reconeguda com una de les promeses de la música valenciana. Amb formació en cant valencià i una gran habilitat per a tocar instruments com el saxofon, la guitarra, el guitarró i percussions tradicionals, ha guanyat diversos premis als Ovidi 2023 i als Carles Santos 2023, destacant-se com a artista revelació i per la seua cançó “Mon Vetlatori”.
Seguint el camí d’artistes com Tanxugueiras, Rodrigo Cuevas o Karmento, La Maria està revitalitzant el cant valencià, adaptant-lo a sons contemporanis i creant un pont entre el passat i el futur de la música tradicional de la seua terra.
65 Aniversari del Grup de Danses i Cançons de Castalla
Actuació completa pel 65è Aniversari del Grup de Danses i Cançons de Castalla, l’any 2013. Repertori:
- Jota Rodà (03:28)
- Xafat de Crevillent (08:20)
- El Trompot d’Ibi (13:17)
- Jota de Xixona (18:23)
- L’U de Biar (24:06)
- Pedreguera de Benissa (28:15 )
- La Sandinga de Xixona (32:24)
- El Amor es como el vino (35:06)
- Fandango Rodat (39:59)
- Bolero Estrela (43:11)
- La Colivenca (48:03)
- La Jota de Tibi (52:48)
- La Jota del Castellut (01:01:55)
Sons d’Embat despleguen les veles amb “Un vent manxaire”
El disc de debut del grup és un autèntic embat musical amb l’acordió diatònic com a protagonista.
Sons d’Embat, el grup capitanejat per Pau Barberà (La Trocamba Matanusca, Tashkenti), ha publicat el seu disc-EP de debut ‘Un vent manxaire’, una celebració de la diversitat musical peninsular i mediterrània, amb una col·lecció de sis cançons que destaquen per l’ús de l’acordió diatònic i una fusió de gèneres com el flamenc i la música celta. A “Un vent manxaire” podem trobar l’arranjament del cant dels angelets o el ball de gegants d’Ontinyent, cants i ritmes festius de la comarca de Sanabria a Castella i Lleó o fandangos d’influència euskalduna.
‘Un vent manxaire’ és una oda a la riquesa musical de les terres ibèriques i mediterrànies, teixint l’essència de la música popular valenciana i basca amb una reminiscència cèltica. Amb l’acordió diatònic com a protagonista indiscutible, l’àlbum presenta una fusió d’elements sonors que destaquen les dinàmiques rítmiques de les percussions ibèriques i les melodies amb flautes ètniques.
Cada cançó del disc relata una història pròpia, amb una profunditat vinculada a les arrels i les experiències del grup, des de la majestuositat de l’obertura ‘Poema a l’embat’, fins a l’energia contagiosa de ‘Ball de gegants d’Ontinyent’ o el virtuosisme melòdic de ‘L’Albiztur’. ‘L’Embat’ és una oda a la força impredictible de la natura, mentre que ‘Romanga pel nord’ suposa una incendiària interpretació i un punt culminant per als oients. A més, el disc inclou “Mareta Mareta”, una interpretació emotiva d’una cançó de bressol popular valenciana, transformada en un clam a la llibertat a través d’una nova adaptació de la lletra, mostrant el compromís del grup amb temes socials rellevants.
El projecte va començar a gravar-se a l’hivern del 2020 i, després d’una pausa durant la pandèmia, va concloure a principis de 2024. El disc ha estat editat per Gola Seca i compta amb la col·laboració de diversos artistes com Gustau Garcia, Aitor Sáez de Jáuregui, Marc Vall, Jaume Gozálbez, Rafa Gisbert, Sandra Monfort, Clara Fiol, Selma Bruna i Jaume Cuartero. La producció, composició i arranjaments han estat a càrrec de Pau Barberà, amb la col·laboració de Toni Fort (ZOO) en la cançó ‘Mareta’, que compta amb la lletra de Sandra Monfort (Marala).
El disc, editat per Gola Seca, inclou les col·laboracions del bateria Gustau Garcia, les percussions d’Aitor Sáez de Jáuregui i Marc Vall, la dolçaina i tarota de Jaume Gozálbez, la gaita búlgara de Rafa Gisbert, la veu i guitarra de Sandra Monfort, la veu i els cors de Clara Fiol i Selma Bruna i la gralla, tarota i sac de Jaume Cuartero. ‘Un vent manxaire’ està produït, compost i arranjat per Pau Barberà, gravat per Yon (White Trash Studio) Aniol Bestit (The Sound of Wood) i Cato (Estudis14), mentre que Toni Fort està a càrrec de la producció i composició de ‘Mareta’. El disseny artístic és d’Helga Ambak i el disseny web de Nicolau Duran.
¿Qui són Sons d’Embat?
Sons d’Embat és un grup musical de folk tradicional enfocat en l’exploració, la reinterpretació de cançons d’arrel i l’autocreació. Està format per tres músics diànics com són Pau Barberà a l’acordió diatònic, Berta Íñiguez d’Herba Negra a les veus, coneguda també per col·laborar amb Andreu Valor, i Toni Fort (flautes i saxo soprano), membre de ZOO. Sons d’Embat el completen Uri Català (violoncel, amb funció de baix), Jordi Ortolà (bateria) i Abraham Lojo (guitarra). Ara com ara, 6 músics provinents del País Valencià, Catalunya i Andalusia defenen aquest projecte caracteritzat pel seu variat repertori musical que explora la riquesa musical i cultural de la península Ibèrica, des del nord fins al sud.
Travafest 2023 – Anem a tot!
Videoresum del Travafest 2023 de Millena amb la cançó “Anem a tot” de Jazzwoman, inclosa en el seu àlbum Atlantis.
Un vídeo que resumeix en 2 minuts l’ambient de festa i germanor que es viu a Millena cada primavera, amb cultura popular, música en directe, calçotada i molt més. Sens dubte, el col·lectiu La Rabosa fa una feina espectacular per continuar mantenint el poble viu. En l’edició 2023 tocaren la Xaranga Bon Rotllo, Awakate, Jazzwoman, Vaire i Rude Peli Selecter.
El Travafest 2024 serà el pròxim 6 d’abril. Més informació al següent enllaç.
Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià
“Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià” és una xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop que ha anat conformant, des de la dècada dels anys setanta, el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.
La xarrada fou el 13 de març al Casal de la Joventut de Cocentaina.
Xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop, ha anat conformant des de la dècada dels 70 el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.
La superfície que ocuparà a Ibi la macroplanta KENERJONA II equival a 168 camps de futbol
KENERJONA I i KENERJONA II afecten directament el terme de la Foia de Castalla, posant en perill diferents indrets protegits segons Ecologistes en Acció.
La tanca que envoltarà la planta fotovoltaica d’Ibi, KENERJONA II, ocuparà una superfície de 120,42 Ha, l’equivalent a més de 168 camps de futbol. Un altre projecte de les mateixes dimensions, KENERJONA I, està projectat en el terme municipal de Castalla, confrontant amb la planta d’Ibi. A més, les torres de transport de l’energia creuaran tot el terme municipal de Tibi, recorrent fins al seu destí una distància de 19,383 km.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I i la seva infraestructura d’evacuació a Castalla, afectant zones protegides i diversos espais naturals com la ZEPA Riu Montnegre i el Paratge Natural Municipal Bec de l’Àguila. Aquestes al·legacions argumenten que el projecte i la seva línia d’alta tensió no compleixen amb els criteris de protecció d’hàbitats naturals, impactant negativament en la biodiversitat i el paisatge local. A més, critiquen el fraccionament del projecte com una irregularitat legal per evitar la supervisió adequada.
Els veïns de Tibi, les associacions Natura i Gent de Castalla, la Colla Ecologista “La Carrasca” d’Alcoi, El Teix, Amics de les Muntanyes i l’Ateneu Popular La Gavarnera es posicionen a favor de les energies renovables, però d’una forma racional i sostenible. Totes aquestes entitats presentaran al·legacions a aquests macroprojectes.
Per a més detalls, pots consultar la notícia completa a través d’aquest enllaç: Ecologistes en Acció del País Valencià presenta al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I.
El cor de Diània a ‘Dies de Cirera i Alegria’, el nou senzill de Josep Nadal
L’excantant de La Gossa Sorda rescata també el brillant i alegre so de les dolçaines.
“Dies de Cirera i Alegria” és el segon senzill de Pep de la Tona, el projecte musical del cantant de La Gossa Sorda Josep Nadal, estrenat el dia 28 de febrer a la nit.
La cançó ens porta als paisatges muntanyosos de l’interior de Diània, concretament als paratges de la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar i la Vall d’Ebo i ens parla de les esperances i il·lusions de la gent que s’ha quedat a viure al poble. Forma part del primer disc de Pep de la Tona que es publicarà al mes d’abril.
El segon senzill de Pep de La Tona, “Dies de Cirera i Alegria” ha estat gravat a Atomic Studio d’Ondara i produït per Mark Dasousa. Les imatges han estat enregistrades per Anmorsígol i Maria Estrada.
