Àngel i Miquel Asensi són llicenciats en Ciències de la Informació, a la secció periodisme. Han treballat com a redactors en diversos mitjans de comunicació d’àmbit local i autonòmic. Són els Assessors de les Festes d’Hivern d’Ibi, on destaquen als actes protagonitzats pels Enfarinats. A més, són els encarregats de la direcció i de la redacció d’”Enfarina’t”, el llibre oficial de l’emblemàtica tradició.
Hui ens presenten la segona part d’IBI PARLA, un recull de paraules, expressions, dites populars i moltes fotografies antigues.
Que és Ibi Parla?
Àngel Asensi: És el segon volum d’un recull de paraules. En total, en aquesta part, més de 2000 que ja no es diuen o en desús, algunes de més de 300 anys, El començàrem l’any 1999 i té més de 200 fotos que reflecteixen sobretot la vida als masos, el món rural, tradicions…
Com sorgeix la idea de fer aquest recull?
Miquel Asensi: Nosaltres l’any 1999 estàvem parlant amb el nostre pare i la nostra mare, i ens va aparéixer una expressió molt antiga «Bona vista vejam i figues en agost». Pensarem que podia ser el punt d’inici d’un estudi d’investigació per trobar paraules en desús o que ja no es diguen, però que siguen importants. Tot això fa 15 anys, i hem recopilat en total 5000 paraules on intentem que la gent estiga en contacte amb la memòria dels avantpassats. Estem recuperant la història del nostre poble, però podria ser de qualsevol altre. Recuperar la història paraula a paraula. Les paraules per a nosaltres són com xicotetes joies, que estan en una caixeta i s’han quedat ahí tancades. Totes les paraules són boniques, i eixe és l’objectiu d’Ibi Parla II.
Quan temps porteu amb aquesta investigació?
Àngel: Començarem l’any 1999. La nostra mare deia que tota situació té una paraula o una expressió. Per exemple, hui entres del carrer que fa un poc de fred, i dius «quina tenoreta fa». La «tenoreta» és quina calentoreta fa. També per exemple, quan dues persones fa molt que no es veuen diuen «ens veiem de bovis a bovis». Aquesta expressió no l’havíem escoltada mai, i pensem que cal deixar-la escrita per a les futures generacions.
Quin tipus de facilitats us han posat a l’abast?
Miquel: Aquest llibre és la suma de diversos esforços. L’esforç de les famílies que ens han cedit fotos inèdites, en blanc i negre, d’un Ibi preindustrial, rural, agrari… Nosaltres hem buscat finançament en empreses privades, i suport institucional. Este llibre no importa qui l’escriga, l’important és que estiga escrit. Necessitem gent que empente, que recupere eixe Ibi, eixe Alcoi, eixa Castalla… eixa societat valenta, forta, valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer.
Àngel: Eixa societat “de foc xarrador“. La que s’ajunta al voltant d’un foc i parlen i parlen. A partir d’ahí ixen moltes coses.
Necessitem gent que empente, que recupere eixe Ibi, eixe Alcoi, eixa Castalla… eixa societat valenta, forta, valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer
Quins llocs emblemàtics d’Ibi podem trobar a les fotos?
Miquel: A les fotografies trobem la finca “El regalo”, que possiblement siga la casa més senyorial que hi havia a Ibi: hi ha carruatges, dones de principis del segle XX jugant a tenis… També tenim romeries, que són molt importants perquè veiem els costums de la gent: la roba, el dinar, com s’ajunten, etcètera. La plaça de la palla, que possiblement siga el centre més conegut d’Ibi, nevada i amb els platinos, l’arbre insígnia d’Ibi. També tenim fotos de comunions, no només posant fora de l’església, sinó també de germans, amb el cavall de fusta…
Les festivitats tradicionals d’Ibi també tenen un lloc important a aquest llibre?
Àngel: Hi ha fotografies de principis del segle XX de quan es ballava a la plaça de l’església, balls folklòrics, també de Moros i Cristians. Reflecteix un esperit més content del que hi ha hui en dia, un esperit on la gent era molt de carrer, on es coneixien tots… una dels millors costums que es tenia era passar-ho bé i no tancar les portes de casa. És l’esperit que hem buscat a l’hora de fer el llibre.
Els masos són les cases de la cultura de fa un segle. La gent feia festa quan podia i s’ajuntaven a tocar, a fer rondalles….
Trobem expressions ben curioses, com les heu trobades? És un treball d’investigació molt important.
Miquel: Primerament, ens agrada molt el valencià. També tenim certa capacitat, tenim els estudis pertinents i sempre ens ha agradat. També tenim una base de paraules que apleguen ja a 50.000. Ens basem en 50.000 possibles paraules que parlem. Fem una radiografia dels masos. Els masos són les cases de la cultura de fa un segle. La gent feia festa quan podia i s’ajuntaven a tocar, a fer rondalles…. hem intentat fer una radiografia de tot el possible per acabar fent una base de paraules, escorcollant qualsevol concepte.
Destacaríeu algun refrany o dita popular que us haja marcat?
Àngel: Una dels que més ens ha marcat és, quan algú està perdent el temps, li diuen: “perquè no et pegues patades a l’espinella?” o “perquè no te’n vas a mamar a un peçó de carro?“. En lloc de dir-te “ves-te’n a fer la mà o a perdre el temps”. També hi ha expressions molt boniques, com “la lluneta” dels dits de la mà, una expressió quasi literària. Tot té una expressió i totes acaben marcant.
Miquel: Hi ha molts refranys, moltes dites i moltes comparances. Abans la gent comparava amb coses de la natura: roig com un perdigot, eres un fava, un bleda, un bajoca, estàs tendre, van a donar-te carabasses….
Àngel: Eixa en va marcar a mi molt. Quan una persona anava a “festejar”, si no li entrava bé al sogre (sobretot a la sogra)… si durant el sopar et posaven algun plat amb carabassa, era perquè ho entenguera.
Miquel: Ja podia ser sopa de carabassa o qualsevol cosa… si hi havia carabassa és que no t’acceptaven.
Creieu que és el moment adequat per a traure aquest llibre al mercat, amb la crisi actual?
Àngel: Pensem que sí. Hem tingut la sort que han col·laborat més empreses i han compartit més famílies. Porta huit pàgines més al mateix preu. Creiem que a la gent li agrada, té enyorança del passat, però sobretot de compartir tradicions i creiem que el llibre funcionarà bé.
Miquel: Si pensarem massa les coses, al final ens quedaríem a casa i no faríem res.
Quines diferències hi ha amb la primera part?
Miquel: Hem volgut fer una part bessona a la primera. Potser perquè som bessons, clar. Considerem que és un bon producte, i la gent també ho ha considerat, ja que no queda cap exemplar de la primera part. És un llibre en valencià i fer una segona part és intentar que la gent mantinga eixe esperit.
Els temes locals, quina importància tenen en aquesta societat?
Miquel: Jo pense que tots som fills d’un poble. Si el teu poble t’agrada i creus que les arrels que té les pots desenvolupar i pots aportar alguna cosa, fes-ho. Perquè sempre serà tard per a dir “si haguera tingut temps…”. Hem de recuperar i refermar les coses que tenim.
Autor
