Qui se’n recorda d’Enric Valor? per Josep Daniel Climent

El passat 21 de juliol del 2018 el Govern valencià es va reunir a Castalla. Estic segur que aquell dia van tractar temes molt importants per al present i el futur dels valencians però també sé que perderen una magnífica oportunitat per recordar i homenatjar Enric Valor. I la millor manera hauria sigut visitant la seua casa natal, situada al carrer Major de Castalla, entre altres coses perquè és una propietat de la Generalitat.

En cas d’haver-se produït aquesta visita s’haurien trobat amb una casa totalment abandonada, on no s’han invertit ni els mínims diners per al seu manteniment des de fa anys, ni quan governava el Partit Popular ni ara que governen el PSPV i Compromís.
I tot això a pesar que des de diversos col·lectius com el Centre Cultural Castellut, l’Ateneu Cultural República de Petrer, El Teix i Centre Excursionista Amics de les Muntanyes d’Ibi, El Tempir d’Elx i Gent de Valor han reivindicat en repetides ocasions la seua rehabilitació, condicionament i creació d’una la casa-museu dedicada a l’escriptor castellut.

És més, el 22 d’agost del 2015, aquestes entitats el feien seua la Carta oberta al conseller de Cultura, a propòsit d’Enric Valor, des de l’Alt de Guisop, que reclamava el compliment de l’acord de Les Corts del novembre del 2013 que instava al Govern Valencià a la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal d’Enric Valor, però també a agilitzar la firma d’un conveni per a articular la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el projecte de museïtzació d’aquest espai «per a la promoció d’activitats culturals de qualsevol classe per tal de difondre la vida i obra d’Enric Valor», que lamentablement, l’anterior govern no va dur a terme.

El temps, però, s’esgola apresa i la Generalitat no se’n recorda d’Enric Valor i, més enllà de les activitats dutes a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2010 i 2011, amb motiu del desé aniversari de la seua mort i el centenari del seu naixement, poc s’ha avançat en el seu reconeixement institucional. Tant és així que ni tan sols s’han plantejat atorgar-li la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural, honor que hauria compartit amb Vicent Andrés i Estellés, Joan Fuster, Enric Soler i Godes, Didín Puig, Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp i Verger, María Consuelo Reyna, Paco Muñoz o Merxe Banyuls, que el rebé a títol pòstum. En fi, igual han preferit esperar per a donar-li en un futur l’Alta distinció de la Generalitat, com va fer la Generalitat en condecorar el polític del PP José Ramón García Antón, els toreros Vicente Barrera Simó i José Mari Manzanares o l’arquitecte Santiago Calatrava Valls.

Més enllà dels reconeixements de la Generalitat, l’Ajuntament de València, ciutat on va residir gairebé tota la seua vida, hauria de retolar amb el seu nom un carrer d’una certa dignitat, i no un mig amagat que només té tres cases i una futura biblioteca; la Diputació d’Alacant, per la seua part, hauria de recuperar i restaurar el Mas de Planisses, escenari mític de l’obra valoriana, actualment mig enderrocat i totalment abandonat.

Certament s’ha perdut molt de temps perquè en tres anys d’un govern de signe progressista no han sigut capaços d’engegar iniciatives d’envergadura en favor de la recuperació de la figura i obra d’Enric Valor.

Afortunadament, però, la Universitat d’Alacant va crear el 2016 la Càtedra Enric Valor amb la participació dels ajuntaments de Castalla i Altea, que s’hi ha nostrat molt activa des del seu naixement.

Esperem que les màximes institucions responsables, la Conselleria de Vicent Marzà, bé a través del secretari autonòmic de Cultura Albert Girona, o de la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, tres persones d’especial sensibilitat per la nostra llengua i cultura, prenguen ben prompte la iniciativa i reactiven el projecte de crear la Casa-museu d’Enric Valor i el convertisquen en un centre de referència cultural, lingüístic i d’atracció d’un turisme cultural lligat a l’univers literari de l’escriptor de Castalla.

Si voleu conèixer la ruta Enric Valor i Castalla podeu descarregar-vos el díptic en l’enllaç.

Josep Daniel Climent