FITXA RÀPIDA
Nom: Sergio
Cognoms: Bordera Úbeda
Edat: 25 anys
Poble i Comarca: Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida
Lloc de residencia actual: Talca (Xile)
Treball: Estudiant de Fisioteràpia
Temps vivint fora: 3 mesos
P: Quines raons et fan traslladar-te a Xile i quant de temps portes allà? Fou la primera opció per tal d’escollir el nou destí?
R: La raó principal que em va portar a vindre cap ací va ser l’afany per conèixer noves cultures, noves maneres de viure, i també seguir formant-me en allò que m’agrada, la Fisioteràpia. Porte 3 mesos, me’n vaig vindre en febrer. Estic ací gràcies al Programa Internacional de la Universitat de València, que permet a estudiants universitaris complementar el seu aprenentatge a països fora de la Unió Europea. Xile fou la primera opció per diverses raons: primer, perquè la Universitat de Talca, universitat pública on estudie, gaudeix d’un bon prestigi a nivell nacional. La meua facultat en concret, l’Escola de Kinesiologia (com anomenen ací a la Fisioteràpia), està entre les tres primeres del país, gràcies a la seua metodologia docent, al nivell dels seus professors, i a l’extensa activitat investigadora, amb publicacions a revistes a nivell internacional; la segona és perquè Xile ofereix un atractiu reclam per a viure-hi. Per la seua variada cultura, per la diversitat climàtica i paisatgística, i perquè ofereix al visitant un fum d’oportunitats.
P: Anares amb intenció de tornar? O amb l’objectiu de desenvolupar la teua vida allà en el futur?
R: De primeres, la meua intenció és tornar en acabar l’estància clínica que estic realitzant i el treball de final de grau, per desenvolupar la vida laboral i personal prop dels meus. Així i tot, el món pega moltes voltes, i no saps mai on pots acabar. No descarte tornar més avant.
P: Fou una decisió molt complicada?
R: La veritat és que no. Ma mare, família i amics em preguntaven si ho havia pensat bé, si estava segur d’anar-me’n tan lluny. Jo sempre he dit que aquestes coses no es pensen, es fan. No podia deixar perdre l’oportunitat que la universitat em donava.
P: Què hi ha del component del coratge a l’hora de decidir emigrar?
R: No és fàcil allunyar-te de la teua gent, de la teua terra, però crec que la millor manera de valorar el que tens és eixir fora. Jo he decidit lliurement emprendre aquesta aventura per seguir creixent, tant a nivell professional com personal, moltes altres persones s’han vist forçades a eixir de casa per buscar-se un futur que no podien trobar dins. Siga com siga, s’han d’afrontar els nous reptes amb valentia i coratge.
P: Et fou fàcil integrar-te en el teu nou destí?
R: Pel que fa al clima, passar de l’hivern fred de Fontanars, amb temperatures per baix de 0ºC, a l’estiu sufocant de Talca, amb més de 35ºC en poques hores va ser un dur colp que vaig tardar dies en assimilar. Pel que fa a la gent i l’entorn, no vaig tindre cap problema, Xile és un país molt acollidor.
P: A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?
R: Crec que tots els que eixim fora coincidim amb el mateix, el menjar. Se’m plena la boca de saliva quan pense en l’arròs al forn de ma mare, o la paella amb els amics.
“No és fàcil allunyar-te de la teua gent, de la teua terra, però crec que la millor manera de valorar el que tens és eixir fora”
P: Com és un dia de la teua vida a Xile?
R: El meu dia a Talca comença a les 7h, quan desperte per anar a les pràctiques a la clínica. Vaig de dilluns a divendres fins les 13h. Normalment dine a la universitat amb les companyes de pràctiques, el menú per 1.900 pesos xilens (uns 2,80 euros) que ofereix la cafeteria, o torne a casa per a dinar.
La vesprada l’empre per a avançar el treball de final de grau, les tasques que em manen a les pràctiques, fer esport, o eixir amb la gent d’ací.
La vida nocturna no la conec molt, la veritat, ja que durant la setmana no tinc temps, i els caps de setmana els dediquem a viatjar per Xile, ja que en tenim molts llocs per visitar. Així i tot, a Talca hi ha zones on prendre unes cerveses, o allargar-se més amb pubs o discoteques situades en el centre.
Els caps de setmana els reservem per fer eixides per ací. Fa unes setmanes vaig participar al marató de Santiago de Xile, va ser una gran experiència. Xile ens ofereix una gran diversitat d’activitats per a fer, i llocs per a visitar. Pots estar banyant-te al pacífic, i en pocs quilòmetres gaudir de les meravelles que ens ofereix la serralada dels Andes, o anar cap al sud a la Patagònia xilena, o al nord a l’àrid desert d’Atacama.
P: Què és allò que més t’agrada d’aquest país, el més característic?
R: El que més m’agrada de Xile, pel que conec, és el ritme de vida de la gent. Com en tots els llocs, hi ha de tot, però la gent es més tranquil·la, més amable. Tenen una visió de la vida diferent, més familiar, mes acollidora.
P: La gent aprofita el temps lliure de manera diferent a Amèrica Llatina?
R: La pràctica esportiva no està tan lligada al temps lliure com a Europa, la joventut en general és la que més esport practica, però no està molt desenvolupat aquest món. El que més li agrada a la gent d’ací es reunir-se amb amics o família per organitzar un “asado”, on aprofiten per menjar i compartir.
“Xile ens ofereix una gran diversitat d’activitats per a fer, i llocs per a visitar. Pots banyar-te al pacífic, i en pocs quilòmetres gaudir de les meravelles que ens ofereix la serralada dels Andes, o anar cap al sud a la Patagònia xilena, o al nord a l’àrid desert d’Atacama”
P: Quant a festes i celebracions, què hi podem trobar en la teua localització?
R: La festa més important és la de febrer, on durant dues setmanes se celebra la independència d’Espanya, signada el 18 de febrer de 1818 a aquesta mateixa ciutat. Durant aquests dies se celebren concerts, s’ofereix gastronomia típica de la regió, campionats de “rodeo” i fires artesanals, entre d’altres actes.
P: T’adaptes al 100% a l’estil de vida xilè, o hi han certes coses que mai canvien siga quin siga el lloc on vius?
R: Tot i tindre vora 200.000 habitants, la vida tranquil·la de Talca m’agrada molt. He visitat diverses vegades la capital, Santiago de Xile, i és molt estressant: cotxes, autobusos, gent, contaminació… Talca en canvi té un ambient molt més assossegat. El que més trobe a faltar és fer un xicotet descans després de dinar, ja que el temps no m’ho permet, Però en general, el ritme de vida d’ací m’agrada.
P. Quines són les principals diferències entre el caràcter de la gent d’allí i la de les nostres comarques?
R: El caràcter de la gent d’ací és, sens dubte, el que mes m’agrada: per l’amabilitat i l’hospitalitat que demostren dia rere dia. Trobe un tracte més familiar, més amorós, no sols amb la família i amics, també amb desconeguts. És gent molt oberta, molt propera. Vam viatjar a la Patagònia xilena el mes passat, i ens vam trobar amb gent meravellosa, que ens deixaven sa casa per a dormir, que ens convidaven a les seues reunions familiars, o que ens mostraven llocs increïbles de la seua zona. Potser en aquest àmbit ens queda molt per aprendre d’ells, tot i que com he dit, en tots els llocs hi ha gent de tot.
P: Eres l’únic valencià, o coneixes a gent del nostre territori?
R: La colònia valenciana és important. Conec estudiants de València, del Port de Sagunt, Ontinyent, Elx, Elda, entre d’altres.
P: Et trobes realitzant un internat de pràctiques relatives al grau en Fisioteràpia… Ens podries explicar en què consisteix la teua feina com a becari?
R: Estic realitzant les pràctiques clíniques incloses en el pla d’estudis de la carrera, un total de 24 crèdits. Estic a uns serveis que ofereix la Universitat de Talca, una clínica de neurorehabilitació on els pacients venen derivats de l’hospital d’aquesta ciutat. Tractem malalties com l’Alzheimer, Parkinson, pacients amb seqüeles d’accidents cervell-vasculars, paràlisis cerebral infantil, entre d’altres. És un treball molt gratificant, ja que ajudar a la gent per tindre una vida més digna et fa sentir-te molt útil per millorar la societat. Gràcies a les pràctiques tinc l’oportunitat d’estar en contacte amb la gent de Talca, pacients la major part d’ells gent major, que em permet conèixer de primera mà la realitat que viu la gent. Una de les coses que menys m’agraden és la desigualtat que hi ha, més pronunciada si cap que al nostre territori. A més de les practiques, participe en diferents projectes d’investigació que es porten a terme a la universitat.
P: També dones classes a Xile? Quines diferències trobes entre aquestes dues universitats?
R: No vaig a classes fixes, sols acudisc a diferents seminaris que s’imparteixen en la facultat. Pel que fa a les diferències, ací els alumnes comencen a entrar en contacte amb pacients reals des del primer moment que comencen la carrer: primer sols com a acompanyants d’altres fisioterapeutes i, poc a poc, entrant més en contacte amb el pacient. També hi ha diferència de la durada, al contrari que el grau que estic estudiant de 4 anys, ací la carrera dura 5 anys. Un aspecte important també és el preu. Estudiar a Xile és molt car, no totes les famílies tenen suficients recursos per a que els seus fills tinguen l’oportunitat d’estudiar, i a més, les beques són més difícils d’aconseguir. Per comparar amb Espanya, el preu d’una universitat pública a Xile costa el mateix que una privada allí.
“Faig pràctiques a una clínica de ‘neurorehabilitació’, on tractem malalties com l’Alzheimer, Parkinson, pacients amb seqüeles d’accidents cervell-vasculars o paràlisis cerebral infantil, d’entre altres”
P: Creus que a Espanya, o al País Valencià podràs desenvolupar satisfactòriament el teu ofici en el futur?
R: Tots sabem les dificultats per trobar un treball digne ara mateixa, així que em veig amb les mateixes possibilitats de tants i tants estudiants que, acabant la carrera, no troben un lloc on poder desenvolupar l’activitat per la qual han estudiat. Així doncs, intentaré fer-me un lloc al món laboral, o buscaré altres oportunitats fora del país.
CONNEXIÓ AMB LA TERRA
P: Com t’assabentes d’allò que passa al poble o als voltants de la zona?
R: Les xarxes socials m’han permès estar comunicat en tot moment amb el món sencer. El Facebook i el Whatsapp per exemple, fan moltes vegades que senta que no me n’he anat, perquè t’assabentes de tot de seguida. Establir comunicació via Skype encara et fa sentir-te més a prop. Quant em connecte amb la meua família per Skype és molt graciós, perquè la meua avia que no està acostumada a aquestes tecnologies, i intenta tocar la pantalla i besar-la, no es creu com estant tant lluny, parlem com si estiguérem al costat.
P: Quines són les teues impressions de la situació ací?
R: No són temps fàcils actualment, perquè molta gent ben preparada està eixint fora per buscar un futur que no troben al seu país, i això és trist. Quedar-se, de vegades, implica acceptar condicions de treball que no garanteixen la teua independència ni poder viure una vida digna. Estem assistint atònits a una onada de desnonaments que deixen famílies senceres al carrer, amb tot el que açò significa. Veiem als mitjans de comunicació com, contínuament, dones moren a mans dels seus marits, persones que arriben a perdre la vida simplement per rivalitats esportives, per discriminació racista, homòfoba, o per raons ideològiques… No se si som conscients de la gravetat de l’assumpte. Crec que la societat està demanat a crits un canvi de direcció, si volem evitar que el futur es torne negre de veritat.
P: T’has plantejat tornar a instal•lar-te al poble?
R: Viure una oportunitat com aquesta no és fàcil, així que hi ha que aprofitar-la al màxim, perquè no dura sempre, i en agost torne cap allí. La primera idea que tinc és tornar al poble i intentar trobar feina per allí. Fontanars m’agrada molt, i crec que és un bon lloc per a viure, així que de moment no ho canvie. El temps dirà el que passa.
Autor
