Postals per a Diània: Pepe Hernández: ‘Ací aprenc d’un model educatiu i cultural ben diferent al nostre’

Pepe Hernández, provinent d’Ibi (l’Alcoià), es traslladà a l’estranger fa ja 2 anys i 9 mesos per cercar feina. Actualment treballa com a Professor Assistent en diferents col·legis britànics, on pretén aprendre d’un model educatiu i cultural molt diferenciat de l’espanyol.

Nom: Pepe
Cognoms: Hernàndez i Picó
Edat: 26
Poble i Comarca: Ibi, l’Alcoià
Lloc de residencia actual: Bristol
Treball: Professor Assistent
Temps vivint fora: 2 anys i 9 mesos

P: Quines raons et fan traslladar-te al Regne Unit i quant de temps portes allà? Anares amb intenció de tornar? Fou una decisió molt complicada?
R: La principal raó va ser que al acabar la carrera (Magisteri Musical) em vaig trobar amb la realitat de trobar feina, cosa que va ser molt difícil (però no impossible, ja que hi vaig treballar 3 dies com a substitut a un centre concertat d’Ibi) degut a la falta d’oferta pública i a la nul·la experiència com a docent que requereixen la gran majoria de centres concertats i privats. Abans de traslladar-me al Regne Unit vaig ser primer a Amsterdam treballant com Au Pair. Després de 9 meravellosos mesos allà, vaig decidir mudar-me al Regne Unit (treballant d’Au Pair) amb intenció de trobar una feina relacionada amb la meua formació, i després d’un any i un parell de mesos ho vaig aconseguir!
És clar que sempre tinc en ment el tornar… Quan? Això ja és més complicat de respondre. L’hora de tornar vindrà relacionada amb el treball, tinc clar que el dia que hi torne serà amb un contracte firmat digne i de mestre.

P: Què hi ha del component del coratge a l’hora de decidir emigrar? Et fou fàcil integrar-te al nou destí?
R: Una mica de coratge i valentia sempre ajuda a l’hora de prendre la decisió d’emigrar, en aquest cas l’arribada al Regne Unit va ser més fàcil que quan vaig arribar als Països Baixos, bàsicament pel major domini de l’idioma, però clar, vaig estar unes quantes setmanes, o mesos, maleint l’accent britànic. No agafava ni una.

“Vaig estar unes quantes setmanes, o mesos, maleint l’accent britànic. No agafava ni una”

P: A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?
R: El sabor en els menjars. Sobretot a la fruita i hortalisses, encara que la majoria venen d’Espanya. Totes estan prefectes, tenen un color brillant… la fruita perfecta, però és donar-li un mos i res, com el que mossega un full de paper. Fa poc vaig descobrir una petita fruiteria orgànica prop del meu lloc de treball, i solc comprar allí, malgrat que els preus son una mica mes cars.
I per suposat la música: anar als concerts populars, anar a tocar amb la xaranga per tot arreu, fer concerts amb la banda del poble i la cassalla!!

P: Com és un dia de la teua vida quotidiana en Bristol?
R: Bé, treballe de 8:30h a 15:30h, amb una mitja horeta de descans, cosa que fa que el que era el meu principal (i preferit) menjar del dia, ara es resumeix, quan hi ha sort, amb un tupper fet el dia d’abans, i sinó, un parell d’entrepans malfets el mateix matí. Gràcies a açò, ara valore més el berenar i el sopar.
Bristol és una ciutat molt universitària, així que vida nocturna tens 7 dies per setmana i de mil estils diferents. Bristol destaca per la seua cultura Underground i de Rave, on les discoteques més grans i conegudes són promogudes per col·lectius d’aquesta cultura. Cada cap de setmana tens una oferta immensa de festes de D&B, reggae, ska, punk… a banda de la típica oferta de música comercial que hi existeix a totes les ciutats del món. A més a més, hi ha pubs que tots els dies tenen musica en directe de temàtica jazz, soul, rhythm and blues: son pubs que a les 11 o 12 de la nit tanquen, però son perfectes per quedar i fer-se unes pintes, a més gaudir de musica en directe.
També és una ciutat amb molts parcs, cosa que, quan l’oratge ho permet, s’omplen de gom a gom. A la mínima hi som a qualsevol parc amb un frisbee, una pilota o els diàbolos.

P: T’adaptes al 100% a l’estil de vida britànic, o hi han certes coses que mai canvien siga quin siga el lloc on vius?
No al 100%, però prou adaptat. Ara ja dic Sorry per res, cosa que és de ser molt britànic. Qualsevol dia em tiraran un cafè damunt o em xafaran el peu, i els demanaré disculpes.

P: Quant a festes i celebracions, què hi trobem en Bristol?
R: Durant l’hivern trobem el Halloween, les festes de Nadal, i poc més, però és entrar al mes d’abril i l’agenda els caps de setmana rebenta. Enguany Bristol ha sigut triada com la Capital verda d’Europa, així que s’esperen moltes activitats durant la resta de l’any. Com a celebracions més importants tenim el Sant Paul’s Afrikan Caribbean Carnival a l’agost, Barri on s’assentaren els immigrants provinents del Carib, especialment de Jamaica, després de la primera Guerra Mundial, a dia d’avui molt presents a la vida i activitat de la ciutat. El Balloon Fiesta, un festival en torn als globus aerostàtics: 4 dies de musica, espectacles amb globus i una fira gegant, en una immensa pradera a les afores de Bristol que commemora el “Bristol Belle”, el primer globus aerostàtic modern a Europa. També trobem el Harbourside Festival, un festival gratuït d’un cap setmana que realitza l’ajuntament tots els anys al mes de juliol en el centre de la ciutat. Està repartit en tres: escenaris de musica, un de teatre i un per a xiquets. Bristol també acull diferents festivals relacionats amb menjars vegans, sidres, barbacoes gegants, i musica, molta musica.

“Trobe a faltar la música: anar als concerts populars, tocar amb la xaranga, fer concerts amb la banda del poble… i la cassalla!!”

P: Què és allò que més t’agrada d’aquesta ciutat, el més característic?
R: El més característic és la multiculturalitat existent a la ciutat, hi pots trobar gent d’arreu del món, de tot tipus. On qualsevol encaixa a la vida diària de la ciutat sense importar la seua procedència i/o creences. És una ciutat molt heterogènia.
També és la ciutat de Banksy, el graffiter més famós de tota Europa, però que ningú coneix la seua identitat. Hi pots trobar quasi una dotzena d’obres d’ell arreu de tota la ciutat, inclòs hi ha una exposada a la galeria d’art de Bristol, cosa que ha afavorit a que siga una ciutat viva i respectuosa en quant a l’art del graffiti.

P: Quines són les principals diferències entre el caràcter de la gent d’allí i la de les nostres comarques?
R: En general són més gelats, has de conèixer bé a una persona d’ací per a que et done una xicoteta abraçada en el moment que et trobes amb ell o ella. Tot són salutacions de mans, però, tot depèn de la persona. També és cert que són molt més sociables, per a ells qualsevol lloc es perfecte per intercanviar idees, encara que no et coneguen de res en absolut.

P: Els valencians sovint concebem Bristol com a una ciutat freda i humida, on plou sovint i resulta difícil veure el sol… Com a resident, com definiries la ciutat?
R: La definiria com una ciutat molt viva i juvenil, amb una gran oferta cultural per a tots. És una ciutat per a gaudir-la, ací el que està tot el dia tancat a casa es perquè vol.

P: Actualment treballes com a professor assistent a una escola de primària… Com aconseguires la teua plaça? En què consisteix la teua feina?
R: Treballe via una agència de professorat, on aquesta treballa amb diversos col·legis: els col·legis fan demanda de personal, quasi sempre de substitucions. Al principi, cada dia em tocava anar a un col·legi diferent, com a molt dos dies consecutius. Després d’un mes, en una de les classes que ja hi vaig ser, vaig agradar i em van oferir cobrir una baixa per maternitat fins a maig, i fa unes setmanes m’han allargat fins al juliol. Treballar amb agència ajuda molt al principi, per agafar experiència i veure com funciona, però també es queden una bona part del teu sou, i dia que no treballes, ja per malaltia o vacances, dia que no cobres. Així que espere poder deixar-la prompte i trobar una plaça directa amb un col·legi.
La feina de professor assistent és molt diversa, tot depenent de les necessitats de cada aula. Jo hi soc a una aula de xiquets i xiquetes de 7 i 8 anys (3er Primària), on la majoria, l’anglès és la seua segona llengua. La meua feina consisteix en tindre preparada l’aula i els materials abans d’arribar els xiquets, comentar amb la mestra continguts i objectius del dia i la setmana, suport extra en xicotets grups en Lectura guiada, Literatura i Matemàtiques. Els tres continguts que es desenvolupen durant el matí. Al vespre es treballa una mica d’ortografia i so i, finalment, “tòpic”, que vindria a ser projectes més enfocats amb la natura, les manualitats, interacció amb el món, experiments… Un dia per setmana tenen Educació Física i altre Música. Ací no tinc una tasca concreta, tot depèn del projecte que s’està treballant, però si, bàsicament donar suport a l’aula.

“L’últim any de Primària, els xiquets tenen una espècie de Selectivitat, i depèn dels resultats dels exàmens, opten a estudiar en uns instituts o altres, cosa que em pareix fatal”

P: Són pareguts els sistemes educatius britànic i espanyol?
R: Tenen punts semblants, però tenen molts més punts diferents. Per començar, la jornada lectiva és de 8:45h a 15:30h. Fins les 9:00h els xiquets tenen el “morning work”, on els pares poden estar a l’aula treballant amb el seu xiquet, hi ha dies que hi ha més de 10 pares. El col·legi comença l’1 de setembre i finalitza a finals de juliol, on per 6 setmanes de col·legi hi ha una de vacances, a banda de les vacances de Nadal i Pasqua.
Als primers anys té molt més pes el desenvolupament dels aspectes socials dels xiquets que aprendre a escriure o llegir, ho van aprenent també, però no és l’objectiu principal d’aquesta etapa. A tots els col·legis en què he estat, realitzen assemblees diàries o setmanals, preparades i exposades pel director, on es treballen temes de solidaritat, respecte, bones conductes… A l’aula no existeixen llibres de text, els deures per a casa son setmanals i relacionats amb els continguts de la setmana anterior: un full de matemàtiques i un altre d’ortografia.
A l’últim any de Primària, tots els xiquets tenen una espècie de Selectivitat, on depèn dels resultats dels exàmens, podran optar a entrar en uns instituts o altres, cosa que em pareix fatal.
Al col·legi sempre tinc prop una llibreta on vaig apuntant idees, mètodes, formes de treball diferents que no havia vist mai, i molt interessants per a mi, que pense que podria dur a terme en un futur com a mestre. Pense que aquesta etapa està sent molt productiva en quant a experiència, adquisició de noves formes d’aprenentatge, diferents mètodes de treball… En definitiva, analitzar, agafar idees i aprendre d’un model educatiu i cultural diferent al de casa.

P: Estan ben valorats els professors a aquest país?
R: Jo pense que si, simplement per les facilitats que reben per poder desenvolupar bé la seua feina: un assistent a l’aula, un ràtio d’alumnes per aula baix, i programes de reciclatge al centre.

“Treballar en una llengua que no és la pròpia fa que de vegades no aconsegueixes oferir el millor de tu”

P: Et planteges tornar a treballar al teu territori?
Per suposat, ja que al treballar en una llengua que no és la pròpia, arribes a trobar-te en situacions en què no aconsegueixes oferir el millor de tu, pel simple fet de les limitacions comunicatives en aquesta llengua, cosa que em fa seguir treballant i esforçar-me per poder donar un servici de major qualitat en anglès. Però, alhora, em fa pensar com seria exercir la docència en la meua pròpia llengua, on podria comprovar el meu vertader potencial com a mestre.

CONNEXIÓ AMB LA TERRA

P: Visites Ibi amb freqüència?
R: Sí, sempre m’agrada anar i veure a la família i els amics. El màxim que he estat sense anar va ser l’any passat, que vaig estar 9 mesos, però la resta cada 4 o 6 mesos sempre he fet visita.

P: Com t’assabentes d’allò que passa al poble o als voltants de la zona?
R: Bàsicament amb les xarrades via Skype amb la família i amics, i amb les xarxes socials.

P: Quines són les teues impressions de la situació ací?
R: Buff… No molt bones. València està molt tocada, pense que açò va per a llarg, però mai es sap, espere estar equivocat i prompte tot comence a caminar en una direcció on els interessos socials i les persones siguen la prioritat, i no els bancs, la malversació, i el fer-se ric a costa de fer pobre al veí.

P: T’has plantejat tornar a instal·lar-te a Ibi?
R: Sí clar. La terreta és la terreta, sempre agrada estar rodejat dels teus, però la vida dóna moltes voltes. El món és molt gran, i jo encara jove, així que ja es vorà.