Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mansRedreçarem la història,
mamprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.
Autor
