La Pasqua, que marca l’inici de la primavera al calendari festiu, és temps per celebrar amb amics i família, endinsar-se en l’entorn natural i recuperar els costums característics al País Valencià. Més enllà de processons i actes religiosos, la Pasqua a les comarques de Diània és sinònim d’activitats, jocs o cançons populars.
La part lúdica d’aquesta època de l’any és molt rica en tradicions i costums arrelats al territori. La Pasqua no tan sols significa abstinència o repressió, més aviat al contrari. Els dies de Pasqua, en el sentit més profà, evidencien entusiasme per l’arribada d’una estació més colorista i agradosa, per la possibilitat d’aprofitar un temps lliure que escasseja rutinàriament. Gaudir les vacances a Diània s’ha traduït en un esclat de possibilitats d’oci distribuïdes comarca a comarca, que versen al voltant de cançons populars, jocs a l’aire lliure i, per descomptat, menjar-se la mona després de volar el catxirulo.
Els mercats de la terra, sens dubte, han estat la gran aposta a moltes localitats. Benilloba, l’Orxa, Carrícola o Margarida són tan sols alguns exemples de projectes que han apostat pel comerç de proximitat i els productes locals com a fil conductor de la festa. No debades, els mercats combinaren a la perfecció el foment d’una activitat econòmica ètica i responsable, amb la revitalització del fet cultural en termes menuts. No faltaren, doncs, les activitats complementàries adreçades a tots els públics: les actuacions musicals, tallers, xarrades o animació infantil. Així, agricultors, artesans, escriptors, músics o cantautors participaren activament de cada convocatòria. A Margarida, per exemple, la jornada de diumenge començà amb una ruta senderista per visitar el despoblat de la Roca. La programació continuà amb el contacontes “La Carabassa Tomasa” (Lletra Impresa Edicions), a càrrec de l’escriptora Mercè Climent, i un concert de la mà de Jean Jass, des de la Marina Alta. El grup amenitzà el mercat al ritme del millor reggae, soul, ska i funk.
Altres pobles decidiren potenciar el seu atractiu turístic aprofitant els recursos naturals, paisatgístics o artístics propis. És el cas de les rutes de senderisme, les culturals o temàtiques que revaloren l’entorn. A Carrícola, de nou, s’incentivà el projecte Biodivers Carrícola, un circuit de rutes escultòriques que transcorren pel terreny urbà i el muntanyenc, i que, com cada any, ha comptat amb milers de visitants els dies de Pasqua. El municipi d’Otos, que acompleix un model semblant, programà visites guiades al voltant dels seus emblemàtics rellotges de sol. Durant la jornada de dissabte, fou el mateix Joan Olivares, creador i coordinador del projecte a la Vall d’Albaida, qui guià la passejada i divulgà les dades tècniques més curioses sobre la ciència gnomònica. A més a més, contà algunes històries i llegendes que formen part de l’imaginari popular otosí.
A la Vall de Gallinera, per la seua banda, enllestiren una programació d’oci ben diversa, que culminà el passat diumenge de pasqua amb la II Llombaiada. Antigament, els xiquets de la zona es reunien a la plaça de Llombai per menjar-se la “mona de pasqua”. Diu la tradició que els padrins i els avis regalaven el típic pastís als fillols o els néts, i que aquests jugaven junts durant tota la vesprada. Aprofitant els peculiars espais del terme, es llançaven per les empinades costeres de la plaça amb un trineu manufacturat. L’Ajuntament de la Vall de Gallinera, per segon any consecutiu, ha volgut recuperar aquest costum amb una jornada de festa incorporant, a més, les danses populars i una gran xocolatada per estimular la participació de menuts i grans. De nou, la convocatòria fou tot un èxit.
Així les coses, els dies de Pasqua al País Valencià, o a les comarques de Diània concretament, compten amb una individualitat pròpia que cal conservar i salvaguardar. Sens dubte, és imprescindible continuar reivindicant l’imaginari popular pasqüer més lúdic, alliberar-lo del vessant més seriós i cohibit, i impulsar el més gojós i alegre. Aquell en què la germanor i els lligams afectius cap a les tradicions autòctones esdevenen forts i resistents.
Autor
