Martí Domínguez inicià la seua conferència sobre creació literària a Castalla al·ludint a la finalitat “combativa” dels llibres. L’escriptor, científic i periodista afirmà que la seua escriptura sempre s’executa amb una intencionalitat, una funció cívica que crida a la racionalitat, al pensament, al món de la cultura i a la denúncia de la violència. Contrari als valors d’una literatura que tan sols se centre en l’entreteniment, reivindicà la importància de treballar per un món millor a través de les lletres.
Amb el públic entusiasmat des del primer moment, l’escriptor Martí Domínguez tancà el cicle d’encontres literaris organitzat pel Centre Cultural Castellut a l’auditori municipal de Castalla. Domínguez inicià la seua xarrada evocant la importància de crear obres reflexives, amb un missatge que arribe molt més enllà del simple entreteniment. Per tal d’aconseguir la fita, comentà alguns dels recursos literaris que sovint empra per a atraure l’atenció dels lectors des de la primera línia. El sentit, la personalitat i l’originalitat són, sens dubte, essencials per a seduir a un públic cada vegada més escèptic i desafeccionat pel món de la cultura.
Domínguez feu un breu recorregut pels detalls que han marcat la confecció de la seua bibliografia, des de Les confidències del comte de Buffon (Tres i quatre, 1997) fins a El fracassat (Proa, 2013), passant pels tributs a Goethe o Voltaire, entre altres. Afirmà que, potser, els millors recursos literaris siguen els més recurrents, ja que, el fet que es continuen emprant és la prova de la seua efectivitat. En aquest sentit, assenyalà alguns exemples, com serien la troballa fictícia d’un manuscrit com a excusa per iniciar una trama, o la narració de la història des del punt de vista d’un nen petit, com passa a La Sega (Proa, 2015), una de les darreres novel·les.
Martí Domínguez explicà que la creació de La Sega sorgí de forma inesperada, després de l’adquisició d’un petit mas a la comarca del Maestrat. La curiositat i la troballa d’algunes “relíquies” de guerra animaren l’escriptor a informar-se sobre els fets succeïts als anys posteriors a la Guerra Civil, a preguntar als habitants de la zona com visqueren els que, possiblement, foren els moments més térbols de la història espanyola. Les petjades de la por encara hi eren gravades al pensament d’aquesta gent, i dificultaren per moments el procés d’investigació i documentació de l’autor. Malgrat tot, Domínguez aconseguí construir una ambientació versemblant alhora que suposada, a banda d’uns personatges autèntics però intangibles en la realitat.
Domínguez aconseguí construir una ambientació versemblant alhora que suposada, a banda d’uns personatges autèntics però intangibles en la realitat
Per descomptat, la seua faceta com a científic és present a la novel·la mitjançant interessants apunts sobre la fauna i la flora del paisatge muntanyenc. També, però, a través de la relació de Goriet, el petit protagonista i narrador, amb el seu mestre, la representació del saber i de l’assetjament intel·lectual que patiren els estudiosos de l’època.
La conferència continuà amb una breu introducció sobre L’assassí que estimava els llibres (Proa, 2017), la darrera incursió de Domínguez al món de la narrativa contemporània. Pel to més divertit i amé que, malgrat tot, no deixa de banda la intencionalitat crítica, l’autor apuntà que es tracta d’una novel·la molt diferent de l’anterior. El seu objectiu ha estat retratar una burgesia valenciana, extrapolable a altres territoris com ara el català, poc lligada al món literari i cultural. De fet, es mostrà sorprés i una mica decebut en comprovar que cada vegada és més habitual prescindir d’una biblioteca familiar en l’entorn familiar.
El seu objectiu ha estat retratar una burgesia valenciana poc lligada al món literari i cultural
Fet i fet, l’encontre literari finalitzà amb el millor dels regusts possibles, un públic captivat, participatiu al torn de preguntes i, per descomptat, amb ganes d’introduir-se i gaudir amb el món literari.
Autor
[…] Notícia de l’acte: Martí Domínguez: “Els meus llibres estan fets d’una forma combativa, no crec en la lit… […]