El nou treball d’Andreu Valor, “Malgrat la pluja”, mitjançant la cançó protesta i amb
temàtica al voltant de l’amor i l’amistat, s’introdueix als nostres sentiments i consciència d’una forma molt agradable: ens transmet la força per ser positius davant un panorama actual advers, i no precisament fàcil. Cançó rere cançó, sentim que les nostres ganes de viure i de decidir el nostre present augmenten, que no volem deixar passar ni un minut del nostre temps inactiu i sense sentit.
Aquest disc ens mostra que tot és lo fàcil que volem i propiciem que siga, perquè res gira al voltant de l’atzar. Estimar implica la decisió de ser valent, de posicionar-se i no quedar indiferent davant tot allò que va contra l’amor, la cultura o les tradicions de la nostra terra.
Així doncs, el que es pretén amb el plantejament de temes socials d’importància actual és crear opinió i reaccions en tots aquells que han dedicat el seu valuós temps per escoltar aquest treball.
Amb temes com “No se odiar, però vull” o “Desprotegits” entre altres, Andreu Valor trau a debat i critica l’engany d’una societat suposadament avançada que, realment, es troba en retrocés. Aspectes tan nefastos com el patriotisme exacerbat, una “cultura” que gaudeix amb el dolor d’altres éssers, la massa ciutadana passiva i distreta amb temes irrellevants, qualsevol tipus de violència, repressió, o la condemna a la que ens avoca la cobdícia d’uns pocs faran que els seus seguidors, encara que “no sàpiguen odiar”, hagin de decidir si realment volen romandre a la ignorància i estar exposats a la manipulació.
Des del punt de vista musical, el nou disc del cantant Contesà consta d’un format més elèctric i complet que els dos anteriors. No parlem de l’estàndard acústic característic de qualsevol cantautor, a “Malgrat la pluja” podem escoltar guitarres elèctriques, percussió i més aportacions fetes per una banda de 10 músics que l’acompanyen. A més, Valor ha comptat amb exel·lents col·laboracions que enriqueixen notablement el seu projecte, com la participació als cors dels Pabordets a “Desprotegits”, el rap dels Rapsodes Mireia i Andreu a “Immortal”, o el duet en “Vertigen” amb Hugo Mas d’entre altres . Si sol és gran, acompanyat és gegant. Unió de veus i de música però, sobretot, d’objectius.
No podem oblidar-nos d’esmentar a Eduardo “Tata” Bates, el guitarrista que sempre l’acompanya i per qui està marcada l’estrena del disc. A “Malgrat la pluja” trobem una cançó explícitament dedicada a l’argentí amb motiu de la tornada a la seua terra natal. “No és un adéu” ens transmet alegria i nostàlgia al mateix temps, també, i com no podia ser d’altra forma, optimisme: “No és un adéu” i res no és definitiu.
El disc ja es troba disponible al bandcamp per escoltar-lo i adquirir-lo. Aquest nou projecte s’ha finançat en part gràcies a la plataforma Verkami, i a l’aportació dels molts mecenes que han volgut formar part d’aquest somni.
Autor
