Tres espectacles teatrals, un de dansa i un altre musical, a més d’exposicions, cicles de cinema, jornades i conferències, formen l’oferta per al primer semestre del curs marcada per la producció pròpia.
La Universitat d’Alacant ha presentat aquest matí en roda de premsa la primera programació cultural que es farà al Campus d’Alcoi per al primer semestre del curs acadèmic i que estarà marcada per la producció pròpia.
La programació començarà el 15 d’octubre al Teatre Principal, amb l’obra En defensa… un concierto de despedida, de la mà de l’Aula de Teatre UA. El 5 de novembre serà el torn de l’Aula de Dansa de la UA i el seu espectacle La última cena que podrà veure’s també al Teatre Principal. El 30 de novembre, la Coral Universitària oferirà el Concert de Nadal, en aquesta ocasió, al Teatre Calderón d’Alcoi. L’apartat teatral posarà sobre l’escenari l’obra Los figurantes, interpretada per l’Aula de Teatre de la Universitat Permanent de la UA, l’11 de febrer al Teatre Principal; i l’obra Hécuba arribarà al Teatre Calderón el 13 de març, novament amb l’Aula de Teatre de la UA.
Les instal·lacions de la Cambra de Comerç d’Alcoi, acolliran cicles de cinema i diverses exposicions. El programa expositiu inclou la mostra «Historia de la normal» en dates pròximes. Al desembre s’exposarà «Del morat al negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina» i «Memorables, insignes i intrèpides» al gener. A aquestes tres propostes inicials se sumaran unes altres, en dates per confirmar. El cine també tindrà cabuda en aquesta programació cultural amb diversos cicles que es posaran en marxa en dates pròximes. Els cicles previstos tractaran sobre “Educar a través del cinema”; “Violència de gènere en el cinema”, “Dones directores”; i un cicle dedicat a Billy Wilder. Completen aquesta programació diverses activitats de caràcter acadèmic com la taula redona «Escola i prevenció» (19 de novembre); la conferència «Un model lingüístic diferent» (17 de desembre); la jornada tècnica «Cohesió social» (25 de febrer) i la taula redona «Dona i educació» (25 de març).
PROGRAMA D’ACTIVITATS
En defensa… un concierto de despedida
15 d’octubre, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Teatre Contemporani de la UA
Espectacle de teatre contemporani. En defensa… un concierto de despedida és una adaptació de l’obra de la dramaturga alacantina Lola Blasco, dirigida per Iván Jiménez, que ens parla de la «generació perduda» que hi ha en l’actualitat, en la qual els joves decideixen abandonar el seu país a causa de l’alta taxa de desocupació. Els actors són alhora els protagonistes del missatge de l’obra, que parla d’ells, i els mostra com a lluitadors que no s’hi conformaran. El director, Iván Jiménez, no pretén mostrar els protagonistes com a víctimes, sinó com a lluitadors que no s’hi conformen, perquè coneixen la història i no volen repetir-la. Són «petits herois de resistència».
María Dolores Blasco Mena
María Dolores Blasco Mena (Alacant, 1983) és escriptora, directora i intèrpret. Es va llicenciar en Dramatúrgia per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic i es va formar en interpretació en l’Estudi de Jorge Eines. Ha assistit a més a nombrosos tallers de dramatúrgia, entre aquests, a diversos impartits per Enzo Croman i Marco Antonio de la Parra. És màster en Humanitats per la Universitat Carlos III de Madrid, on continua les seues investigacions i fa labors docents per al Departament d’Humanitats. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica. Va ser nominada l’any 2017 als Premis de la Crítica de la Generalitat Valenciana, i l’any 2016 va ser nominada al Premi Nacional en Literatura Dramàtica per la seua obra Siglo mío, bestia mía. Ha publicat obres com a Foto Finis (2007), Oración por un caballo (2008), Pieza paisaje en un prólogo y un acto (2010, Premi Buero Vallejo), Un concierto de despedida (2012), Los hijos de las nubes (2013), o Ni mar ni tierra firme: tres monólogos sobre La Tempestad (2014). S’han estrenat moltes de les seues obres, entre aquestes, Artículo 47, En defensa, Los hijos de las nubes o Proyecto Milgram.
La última cena
5 de novembre, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Dansa de la UA
Obra dirigida per Carlos Peñalver amb la qual presenta una nova forma de veure la famosa pintura de Leonardo da Vinci del mateix nom, que manté la mateixa situació i trama, però n’actualitza el contingut i la forma de veure la història. «Quan la bondat s’enfronta a la traïció, quan tots som un i un som tots, potser serà l’última vegada que ens trobem. Ací el principi de la fi… Ací el principi del tot…».
Peñalver explica que «la motivació de triar aquesta obra apareix en descobrir la quantitat de situacions que succeeixen en una mateixa imatge, fet que permet investigar i explotar totes les cruïlles que Leonardo proposa en una mateixa composició, i proposar com a repte la interpretació d’un quadre a través de la dansa contemporània. D’altra banda, no es tracta de reproduir l’obra d’una manera merament mitològica, sinó a través de l’estudi magnífic que Leonardo va fer del color, la perspectiva, la geometria, la fuga, l’anatomia, la seua obsessió per reproduir models reals, l’escenari, la triangulació de les figures i la seua gran diversitat, moviment i contrast, la importància de les mans i els peus… intentar reinterpretar d’aquesta manera les idees des de la pintura renaixentista al moviment i conceptes de la dansa contemporània».
Concert de Nadal
30 de novembre, 20 hores. Teatre Calderón d’Alcoi. Coral UA
La Coral de la Universitat d’Alacant és una formació que combina la formació pedagògica i musical dels integrants d’aquesta i la projecció d’aquest aprenentatge tant en concerts com en actes acadèmics. La direcció musical és de Shlomo Rodríguez.
Los figurantes
11 de febrer, 20 hores. Teatre Principal d’Alcoi. Aula de Teatre de la Universitat Permanent de la UA
L’Aula de Teatre de la Universitat Permanent (UPUA) presenta Los Figurantes, una adaptació de la divertida comèdia del dramaturg José Sanchis Sinisterra, dirigida per Elizabeth Sogorb. Los Figurantes representa una societat insignificant que vol significar. Es queixa, es posa en marxa, s’organitza, es revela per aconseguir-ho i, quan té l’oportunitat d’aconseguir-ho, no s’hi decideix. No és capaç d’assumir la responsabilitat: el protagonisme. Jugant amb la fórmula del metateatre, aquesta comèdia està dividida en dos actes, i composta per diàlegs àgils i directes amb un llenguatge col·loquial i escenes corals majoritàriament, que fan al·lusions als camerinos i a l’exterior del teatre en els diàlegs… Però entre riallada i riallada, l’obra planteja una pregunta per a la reflexió: realment som nosaltres els que dirigim la nostra pròpia vida? L’obra va ser estrenada per primera vegada l’any 1989 al Teatre Rialto de València i ha sigut adaptada i representada per nombroses companyies de teatre durant aquests anys.
José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director de l’escena espanyola contemporània, nascut a València l’any 1940, és un dels autors més premiats i representats del teatre espanyol contemporani i un gran renovador d’escena espanyola. Vinculat a l’estudi i a l’ensenyament de la literatura, ha reivindicat sempre la doble naturalesa –literària i escènica– del text dramàtic. Entre els diversos guardons conquistats destaquen el Premi de Teatre Carlos Arniches (1968), Premi Nacional de Teatre (1990), Premi Federico García Lorca de Teatre (1991), Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de Barcelona (1996), Premi Max al Millor Autor (1998 i 1999), Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2003), Premi Life Achievement Award del XXIII International Hispanic Theatre Festival de Miami (2008), Medalla del Centre Llatinoamericà de Creació i Investigació Teatral (2010), entre d’altres. Actualment dirigeix el Nuevo Teatro Fronterizo, amb seu a Madrid. És autor de més de quaranta textos teatrals, entre originals, adaptacions i dramatúrgies, dels quals destaquen Terror y miseria en el primer franquismo (1979), Ñaque o De piojos y actores (1980), ¡Ay, Carmela! (1986), El lector por horas (1996), Flechas del ángel del olvido (2004) i Próspero sueña Julieta (o viceversa) (2010). Molts dels seus textos han sigut estrenats pel Teatro Fronterizo, una agrupació amb seu a la sala Beckett de Barcelona de la qual va ser fundador i director des del 1988 fins al 1997. Gran part de les seues obres han sigut traduïdes, estrenades i publicades a França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Holanda, Suïssa i Rússia, entre altres països. A més, els seus textos teatrals es representen regularment en diversos països d’Iberoamèrica.
Hécuba
13 de març, 20 hores. Teatre Calderón d’Alcoi. Aula de Teatre Clàssic de la UA
Hécuba, de Eurípides és una gran història de grans dones, basada en la traducció de Juan Antonio López Férez i dirigida per Pascual Carbonell. L’obra ha sigut guardonada en el III Festival de Teatre Amateur Clàssic Prima Festum, que ha tingut lloc a Garray (Sòria), amb el «Premi a la Millor Obra Finalista».
La tragèdia d’Eurípides està ambientada en la guerra de Troia, però explicada des del punt de vista de les dones, que sempre resulten ser les grans perdedores. Els homes moren en el camp de batalla, i es converteixen, per això, en herois, però elles són les que ho perden tot, fins i tot la seua llibertat. Hécuba és la història d’una lloba, d’una mare coratge que és capaç, encara que ho ha perdut tot, de traure forces de les seues entranyes per a fer justícia.
Pascual Carbonell, presenta aquest relat com una representació que permet desenvolupar dins i fora de l’escenari tots els elements que formen part de l’art escènic. Declamació, ball, música i cant estaran presents al llarg de l’obra. Segons paraules del director, «Eurípides situa l’acció del seu text en el Quersoneso traci, al costat del mar. El mar serà per al nostre muntatge un element més, un personatge més, perquè vivim a Alacant al costat d’un mar que també va viure l’horror de la guerra, un horror i les seues conseqüències que ens fan compartir un sentiment viscut o pròxim. Perquè el mal, el maltractament i el sentiment d’impotència, els trobem al llarg de la història i molt a la vora, en qualsevol lloc. Per això, el teatre grec és actual, perquè tracta temes universals que mai passaran de moda i que toquen directament l’ésser humà des del més profund».
La guitarra espanyola, la percussió (calaix, bongos…), els pals i les sabates, seran els instruments utilitzats per a interpretar la música d’aquest espectacle, amb ritmes i bases de percussió compostos exclusivament per als diferents moments musicals. La música formarà part del desenvolupament de l’obra.
«Història de la normal»
Exposició. Cambra de Comerç d’Alcoi
L’Escola Normal de Mestres va ser la primera a aparèixer a Alacant l’any 1844 i la de Mestres quinze anys més tard, el 1859. Cent cinquanta anys d’història converteixen els estudis de magisteri en els més antics d’entre tots els que actualment ofereix la Universitat d’Alacant, a través de la Facultat d’Educació. L’exposició ofereix un recorregut i una anàlisi històrica i social d’aquestes escoles, la seua evolució, i la seua transcendència històrica, a través de panells explicatius, amb textos i fotografies.
«Del morat al negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina»
Exposició. Desembre. Cambra de Comerç d’Alcoi
«Del Morat al Negre. Violència de gènere a través de la premsa gràfica alacantina 2007-2012» és un conjunt de fotografies fetes per fotoperiodistes alacantins sobre temes relacionats amb la violència de gènere. Segons el comissari de l’exposició Ángel García Catalá, «No es pot fotografiar la misèria moral dels agressors i la desolació que la mort produeix en les famílies de les víctimes amb metàfores. Es pot, però no s’ha de fer perquè seria pur maquillatge suavitzant i ens allunyaríem del que pretenem: que la societat es pose en la pell d’aquestes persones i reaccione, se solidaritze, s’indigne, s’espante, actue, eduque en conseqüència i no s’hi acostume mai», hi afig. «Quan arriba el moment d’organitzar una exposició com la que estan veient, sempre ens preguntem –els meus companys de professió i jo– si desenterrar la memòria d’aquestes xiques de la foscor dels discos durs serveix per a alguna cosa. El primer impuls ens porta a respondre que no, millor no remoure tant dolor. Després entren en joc els conceptes d’oblit, buit i inacció i amb aquests, els dubtes. Es busseja en les hemeroteques, es llig, es reflexiona sobre la por, la mort i la injustícia i s’acaba concloent que no hi ha un altre homenatge que des de la nostra professió siguem capaços de fer. Perquè no s’oblide. Perquè no us obliden.» Ángel García Catalá, comissari de l’exposició. La mostra és un projecte d’investigació periodística fet per un grup de fotoreporters alacantins –que pertanyen a diversos mitjans de comunicació– al voltant d’alguns dels casos de violència de gènere, concretament els registrats en l’àmbit familiar, esdevinguts en la nostra província durant els últims anys. L’exposició té la col·laboració de l’Associació de Fotoreporters de la Província d’Alacant (AFPA).
«Memorables, insignes i intrèpides. 1870-1931»
Exposició. Gener 2019. Cambra de Comerç d’Alcoi
L’exposició «Memorables, insignes i intrèpides. 1870-1931» tracta de la història d’un conjunt de dones que van lluitar per tenir llibertat, drets i justícia. Són històries poc conegudes per la nostra societat, per aquesta raó l’Associació Museu de Fets i Drets de les Dones (AMHDM) ha volgut fer una recopilació de les millors històries, imatges i successos amb la finalitat que no passen a l’oblit.
Aquestes dones com bé diu el títol, són «memorables» perquè són dignes de memòria, «insignes» perquè les admirem per la seua excel·lència i singularitat i «intrèpides» perquè van témer al perill. El 1870-1931 es va produir un canvi en la situació de les dones en molts països del món, per això que l’exposició se centre en aquesta època, en la qual es van començar a aconseguir les primeres conquestes socials i de drets. Com diuen des de l’associació, «tot el que van aconseguir ja ho hem heretat i el que no, ho hem de seguir treballant i exigint». L’exposició té una temàtica marcada per les coordenades d’espai-temps, per a mostrar fets i protagonistes poc coneguts que van exigir els drets en tot el planeta, al voltant de l’educació, el sufragi i l’equiparació laboral. La informació es presentarà en diferents suports: panells, revistes, llibres, cartells i una peça escultòrica. La sala inclourà també una urna en la qual tota persona que vulga, podrà dipositar les seues reflexions, corregir-ne algun error o aportar-hi nova informació.
Autor
