Cinc de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere
València banyada, camals mullats. València banyada.
Pel carrer de Cavallers dalt d’una bicicleta vella
recorríem la distància i guardava l’equilibri
fregant-te amb les galtes l’esquena.
Camals mullats, fregant-te l’esquena.
Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec i el dos a terra
somrius i et bese .
A la dreta govern militar
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps que passa.
T’estime, t’estimo, t’estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica , sàtira.
Per canviar els teus desitjos
Per matar els teus silencis
Finestres, balcons que no esperen Benet
a la València de la FAI i de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces
come together everibody
He retrobat l’espurna
a l’altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes deportades
de La Punta, l’espurna,
l’altra cara de la lluna.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T’estime, t’estimo, t’estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
Murs de la metròpoli són de carbó,
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d’afinitats dinamitant els ciments del món.
Joventut i experiència referents potents
des de Sants fins a València.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T’estime, t’estimo, t’estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro,
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema.
Heu sentit l’olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València.
En l’aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T’estime, t’estimo, t’estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T’estime, t’estimo, t’estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats…
Autor
