El passat dissabte 24 d’octubre Castalla va acollir la segona edició del “Castalla Rock Festival” al velòdrom municipal, com ja és costum. Tot i que l’oratge no va acompanyar molt, l’entusiasme de la gent va ser el principal protagonista d’aquest festival nascut de la voluntat del Col·lectiu Musical de Castalla, on artistes consagrats i grups locals es reuniren per tal d’oferir un gran espectacle per a tots els gustos.
La bona música ens va assolir des de ben prompte. Les portes s’obriren a les 19h, i els primers assistents van poder gaudir d’una bona sessió de Santy Mataix a l’escenari de La Fresca FM, on el pop, rock, reggae i rap tenien la veu dominant, com ja ens mostrà a la darrera edició del Viña Rock.
Bostok foren els primers en obrir la tanda de concerts a l’escenari principal fent sonar el seu metal alternatiu tan característic. Els castelluts, que s’obrin camí al panorama musical amb el seu primer CD Land of Fire, encetaren la nit d’una forma molt enèrgica i brutal. D’entre el seu repertori sonaren cançons pròpies com “Damnation” o “In the Shadows”, que inclús alguns dels assistents es van atrevir a corejar, i alguna versió com el conegut tema “Bodies” de Drowning Pool.
Tot seguit, el públic va rebre entre aplaudiments el Rock and Roll més clàssic de la mà de Pipo i la seua banda. Tots els assistents gaudiren amb la interpretació de cada tema pertanyent al nou CD Puñales que, actualment, es troba en plena gira de presentació. D’entre el seu repertori cal destacar la força i el ritme de cançons com “Cry Baby” “Bésame” o “Voy a bailar encima de ti”, una versió de Los Zigarros.
Al voltant de les 23h, i segons el recinte acollia cada vegada més afluència d’espectadors, pujà a l’escenari Entelèkia, el grup més veterà d’entre tots els locals. Els seus seguidors més fidels corejaren a una veu melodies tan mítiques com “Que no te hagan callar” o “Directos a la Libertad”, del seu primer disc “Mira!”, “Y volar contigo”, o “Rubia de Bote”, aquestes dos pertanyents al disc “Anónimo”, i fins i tot algun tema del seu projecte Síntesi, com “Distante” o “Flores Secas”.
Els Catarres van afegir el seu punt de folk-pop al Castalla Rock. Els d’Aiguafreda (Barcelona) ho van donar tot a l’escenari i van provocar un xicotet “Big Bang” a la capital de la Foia, com bé diu el seu últim treball. Cançons com la ja mitiquíssima “Jenifer”, “Tintin”, o “En peu de guerra” van fer ballar al públic des del primer minut. A més a més, detalls com les explosions de confeti van fer que menuts i majors s’ho passaren d’allò més bé sota l’escenari.
El punt àlgid de brutalitat va arribar amb els ja veterans Def Con Dos. Els seus components no van deixar cap moment de descans i ens van demostrar per què duen tant de temps sobre els escenaris. Situats dins l’estil del rap-metal, els de Vigo (però establerts en Madrid) van rebentar l’escenari, sobretot a les primeres files, on la multitud corejava les seues lletres. D’entre el seu repertori, van fer gal·la de les seues cançons més clàssiques com “España es idiota” o “El día de la bestia”, a més de noves del seu últim disc Dos Tenores, com per exemple “Asociación de Mujeres Violentas”.
El punt de ska, punk i reggae va arribar des de Galícia de la mà de Dakidarría. Els gallecs, celebrant el seu desé aniversari als escenaris, van fer saltar i ballar a tots els assistents amb la seua música. Partidaris d’una normalització del galleg com a llengua, ens van demostrar a través de les seues lletres, que tot és possible. Cançons tan clàssiques com “Terra” o “Sigue ardiendo” i altres més noves com “Mil berros” van deixar bona constància d’això.
Finalment, Malson van ser els encarregats de tancar el festival. Tot i que eren ja vora les quatre de la matinada, la gent es va quedar fins l’últim moment i els van oferir tot el caliu que mereixien. Els naturals d’Onil van posar punt i final a la vetllada amb el seu contundent punk-rock. Sonaren temes del seu nou disc Vigília amb molta força, com per exemple “El último día”, del qual estrenaren videoclip fa poc, o “La paraula”, a més d’alguna versió com “Cuando salga el sol” dels asturians Desakato.
El Col·lectiu Musical de Castalla tancà així una nova edició del festival marcada per la gran riquesa d’estils i la pluralitat lingüística present dalt de l’escenari. En valencià, gallec, castellà o anglés, i mitjançant el rock, pop, punk, reggae, folk o metal alternatiu, cadascun dels grups aportà la seua personalitat musical per cloure una nit memorable.
Sergio Jaén
Veu a Bostok
Autor
