Kontaminació Akústika, després d’enregistrar la primera maqueta a 2010, “I això per què?”, ens presenten un nou treball discogràfic, “Vestits amb paraules noves”. No ho fan a soles, els acompanyen tot un seguit d’artistes d’arreu del País Valencià, per fer més ric i complet el resultat final.
Després d’algun temps en “standby”, els Kontaminats tornen amb més ganes que mai per tal d’enllestir un nou projecte, i “llevar-se la pols i la roba vella que ja els quedava petita”. Al nou disc trobem la presència de músics com Julio Maloa, cantant a La Raíz, Flora Sempere, cantant als grups Pellikana i El Diluvi, Javi Ivànyez, cantant a Mugroman, Mani i Rubén, biaruts al Gos Musaranya i, finalment, Òscar Albuixec a la guitarra espanyola, i Josep d’Odi als teclats.
Al nou projecte hi han cançons alegres, optimistes, reivindicatives, lluitadores i, també, critiques. A aquest treball trobem diversos estils musicals com l’Ska, o els ritmes llatins aconseguits mitjançant recursos com la percussió. Tot i això, la dolçaina sempre esdevé l’element central a totes les composicions, el toc tradicional sempre hi és present.
Parlem d’un disc ple d’homenatges: en primer lloc, destacarem la menció al gran poeta gironés Salvador Espriu, i a la seua obra “El Caminant i el mur”. Aquest tema adaptat fou el primer avançament del nou treball, amb una emblemàtica veu femenina afegida.
Els Kontaminats pretenen fer-se un lloc al món de la música cantada en la nostra llengua, amb cançons senzilles, amables i molt agradables d’escoltar. Segons ells, “qui fa el camí és qui vol, no qui es queda aturat”. Cadascun dels temes propicien bon ambient i molta festa: aconsegueixen que els seus concerts siguen una opció més que ideal per passar una bona estona. Així ho han demostrat a les darreres actuacions oferides, tant a Onil, a les Trobades d’Escoles en Valencià de l’Alcoià i el Comtat, com a Petrer, a la Foguera de Sant Antoni.
Seguint amb els homenatges i els records necessaris, cal nomenar “Mirafé 68”: aquesta vegada, el grup recorda totes les persones mortes a Ibi, en l’accident laboral més gran de l’estat Espanyol, quan va explotar la fàbrica Mirafé l’any 1968. Mitjançant aquest, però també molts altres temes, pretenen fer una crítica al mal funcionament del sistema actual. Denuncien la impunitat de les elits i classes dominants i, també, la subordinació de les classes populars i treballadores.
També reben mencions especials successos tristos i vergonyosos de la història, com la Guerra Civil espanyola l’any 1936, així com la posterior exclusió de la cultura pròpia valenciana, i de tots els nostres trets que ens caracteritzen com a poble: les ferides encara no s’han tancat. Evidencien, també, que tot segueix igual en l’actualitat, que el present polític tan sols es basa a un canvi de vestimenta i no de fons.
No tot és roín al disc: l’optimisme supera la foscor i, per això, Kontaminació Akústika ens regala cançons que inciten a ser valent, a lluitar, i a comprendre que res no està perdut. No hi ha res preestablert i, per tant, “no tots els contes tenen el mateix final”.
Biar havia de ser present d’una manera o d’altra al disc, la menció era indispensable. “A la vora de l’estranger” és un cant al seu poble, d’on són la majoria dels integrants del grup: al seu castell, al campanar, al Rei Pàixaro i a les festes de maig amb els Moros i Cristians, acompanyats per l’emblemàtica Mahoma, i l’irrepetible Ball dels espíes; també és un cant al territori, a cadascun dels paratges rics amb què compta Biar, com l’estimat Reconco.
Com ells mateixos diuen: “Cultura viva des de Biar, i a seguir tocant!”.
Podeu sentir el nou treball discogràfic del grup, “Vestits amb paraules noves”, i descarregar-lo de forma gratuïta al seu web.
Autor
