Joan Amèric ens canta l’emotiva “PERQUÈ SÓC POBLE” al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.
Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet, jo el veig enorme.
No, jo no sé ser del món sense ser d’algun lloc arrelat en el món.
Jo sóc de l’univers perquè sóc poble.Junt a la bona gent de la comarca
em sé com un puntet de la galàxia.
Sóc d’un país allargat amb illes per la meitat, inclinat a l’orient.
Sempre caminaré amb el meu poble.No tenim vocació de generals ni d’emperadors,
però tampoc no és el nostre destí
viure demanant disculpes per existir.Seguirem somiant un estel de llibertat.
Som així de pesats;
ni sabem, ni podem, ni volem no somiar.Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet, jo el veig enorme.
Sóc d’un país d’amistat que li dóna la mà a tothom que li l’estén.
Jo sóc de l’univers,
com no ho podria ser?
Si sempre caminaré amb el meu poble.
