Inèrcia – Ara que tots dormen

“Ara que tots dormen“, d’Inèrcia, al Pa Torrat de Muro. Cançó que es troba al seu darrer disc “No és cap simulacre“.

Ara que tots dormen,
torne a recordar
-qui ho anava a dir?-
que prompte o tard s’ha d’acabar.

Com m’agradaria
tornar al moment
quan, de sobte, tot
va començar a canviar

Queda’t amb mi…
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser,
que vam ser…

Ara que tots dormen,
torne a recordar
-qui ho anava a dir?-
que prompte o tard s’ha d’acabar.

I no és fàcil.
No és fàcil!
Ara que el perdó no és una opció,
jo et demane,
et demane.

Queda’t amb mi…
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser,

I en els carrers
ens trobarem,
fingint que ací
no ha passat res.

I en els carrers
ens trobarem…
On tot va començar,
on tot es va acabar…
Quina contradicció!

Potser, ja mai més
res serà el mateix.
Som tan pareguts…
Tan diferents!

Compartint arrels,
compartint la llar,
ara tot és gel.
És tot el que ha quedat

Queda’t amb mi…
Almenys, per una estona
Almenys vull recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser
Tot allò que vam ser