L’Herbero, herber o herberet és una de les begudes per excel·lència de Diània, juntament amb el Café Licor. Ambdúes formen part de les anomenades Begudes Espirituoses Tradicionals d’Alacant, juntament amb el Cantueso i l’Anís Paloma, més populars al territori lucèntic.
És una maceració d’herbes amb una barreja d’anís sec i dolç que se sol deixar reposar uns mesos. Hi ha qui la prepara entre juny i juliol i la deixa fins a finals de setembre-octubre. Convé anar provant-la de tant en tant fins a degustar el resultat esperat.
Vídeos elaboració Herbero Diànic
Diània Televisió hem produït 7 vídeos sobre l’Herbero que podeu descobrir a continuació.
- HERBERO DIÀNIC 1 – Timonet, Pericó i Rabo de Gat
- HERBERO DIÀNIC 2 – Te de Roca i Tarogina o Melissa
- HERBERO DIÀNIC 3 – Orella de Llebre, Santònica i Sàlvia
- HERBERO DIÀNIC 4 – Camamil·la, Orenga i Timó Mascle
- HERBERO DIÀNIC 5- Poliol i Cantueso
- HERBERO DIÀNIC 6 – Panical VS Timó Reial
Existeixen infinitat de receptes d’herbero. Algunes més cítriques, altres més anisades, i algunes amb un punt mentolat. A destacar la de Diego Pastor de Banyeres de Mariola amb un total de 27 herbes. Ací un recull d’algunes receptes d’herberet, arreplegades per Joan Pellicer al seu Costumari Botànic. Podeu comprar tota la col·lecció a Edicions del Bullent.
Tipus d’Herberos a Diània
- Timó real
- Rabet de gat
- Poliol blanc (Micromeria fruticosa).
- Arrail de panical
- Santónica (Stachis heraclea )
Herberet de Cocentaina (Manolo Albors Mahiques)
- Timó reial
- Poriol
- Camamirla dolça
- Rabet de gat
- Santònica
Herbero de Cocentaina (Santiago Aparisi Cardona)
- Timó real
- Camamirla
- Una fulleta de guardalobo
- Santónica
- Poliol
- Sajoliva
- Rabet de gat
- Panical
- Sàlvia
- Romer
- Phagnalon saxatilis
- Cynoglossum
Posar en aiguardent de pastes de rotllos, anisat. Anís sec Salas. Un mes o mes i mig de macerar
Herberet de Guadalest
Es fa amb 28 herbes quasi totes de la serra Aitana, la més important és el timó real, i
després la menta, l’herba lluïsa, el poliol i el cantaueso. Els meus tios ja el feen però
amb menys herbes i io he anat provant, provant fins que l’he tret perfecte. No n’hi ha
cap a la regió valenciana com ell. Aixó és digestiu, es pren en dejú i després d’una bona
paella o una menjà forta. (Rafel del Castell de Guadalest)
Herberet de Benissili (Maria Camps Massanet)
- Alfàbega de pastor
- Timó
- Romer
- Camamirla
- Rabet de gat
Herberet de Penàguila
- Rel de panical
- Quatre cabotetes de camamirla
- Rameta de Maria-Lluïsa
- Mitja anou partida
- Coronela
- I, a voltes, rabet de gat
Herberet d’Abdet (Eduard Serralta Buades)
- Timó Reial
- Timó
- Arraïl i troç d’aspanical
- Fenoll
- Rabet de gat
- Sàlvia
- Poliol d’Aitana
- Maria-Lluïsa
- Til·las
- Ruda
- Rompepiedras (Teucrium buxifolium)
- Santònica
- Camamirla
- Romer, un poquet
- Cantueso, a voltes
Amb aiguardent de Benilloba
- Timó reial, una fulleta
- Sàlvia vera, una rameta
- Sàlvia mariolenca, un brotiu
- Llimoner, una fulla. O una rameta de maria-lluïsa
- Camamirla, tres o quatre boletes.
- Te de monte, una rameta.
- Timó, una rameta
- Poliol blanc, una rameta
- Poliol de riu, menta o herba-sana. Una rameta.
- Rabet de gat, una rameta.
- Timó mascle, una rameta
- Romer. Un poquiu perquè fa amarg i fosc.
Herbero del Mas dels Congregats de Bocairent
Maria-lluïsa, rabet de gat, sálvia vera ( no posar-ne molta perquè ix negre i amarga ),
timó real ( un trossingo a males penes), fulles de llimera i tarongina.
Herberet de 27 herbes de Banyeres de Diego Pastor Martínez
- Timó real.Un ramet com el dit.
- Canyeta d’or (Asperula aristata o A. cynanchica).
- Poliol de riu.
- Poliol blanc.
- Àrnica (Jasonia glutinosa).
- Sàlvia.Un poquiu, sense passar-se’n, com amb l’àrnica, i les restants herbes amargues.
- Camamirla dolça.
- Camamirla amarga.
- Maria-Lluiïsa.
- Panical.Un trossiu.
- Fenoll.Una branqueta.
- Donzell ver, blanc, dolç o de caseta (Artemisa arborescens)
- Rabet de gat ver (Sideritis hirsuta).
- Santònica (Stachis heraclea).
- Timó.
- Timó mascle (Teucrium capitatum).
- Cantueso (Thymus moroderi)
- Romer.Un trossiu.
- Tarongina.
- Sejolida.Un poquiu o gens.
- Pericó groc.A voluntat.
- Malva.Una branqueta florida.
- Orella de llebre (Phlomis lichnitis)
- Parauiera (Ferula hispanica).Una rameta de dalt amb fulletes i flors.
- Orenga. Poquiu.
- Espígol.Un poquiu.
Es considera que el timó real i la canyeta d’or són les mares de tot. L’ideal són les 27
herbes però pot fer-se amb 25, 23, 21 o qualsevol nombre impar. Les herbes han de ser
totes de l’any. Sol començar la recollida a finals de Maig i acabar-la a Juliol,més o
menys,ho ha de dir el temps. Per sant Antoni és un bon moment per a començar. Es
recomana un 75% d’anís dolç i un 25% de cassalla però lo normal és meitat i meitat. Pot
afegir-se sucre. Les proporcions poden canviar molt. Recomanable l’alcohol de les
bodegues de Beneixama -B.Alonso i B.Molina-. Mai no Anís del Mono. La mixtura de
les herbes i l’alcohol ha de posar-se a remulla durant 41 dies. Pot fer-se l’operació dos
voltes i ix de categoría. Convé deixar mare en buidar la primera, i cal ara , en deixar la
garrafa a reposar, girar-la.
Anís sec de 31º i de 37º. Anís dolç de 25º. La mixtura normal és la de l’anís sec de 37 graus i del dolç de 25 al 50%, i queda en 31 graus. Josep Vicent Alonso Valdés de Beneixama.
Jeroni es va alçar, posa la tauleta clàssica dels berenars- i moltes vegades de tots els
àpats de les cases pobres- i els va traure un pa morenet, sobrassada, un plat de bacallà
espencat en oli, i fruita seca. Al costat, la catalana plena de vi i una botella
d’aiguardent d’herbes.
Enric Valor. Sense la terra promesa.