El timó reial i el panical són dos ingredients indestriables i essencials a les receptes tradicionals d’herbero, amb propietats contraposades.
El timó reial, el sant grial de l’herbero
L’Alfàbega de pastor, timó reial o tarraguillo és, sens dubte, la planta més buscada per a les receptes d’herbero. És escassa i difícil de trobar arreu del territori diànic. No únicament s’utilitza per a fer licors, també s’ha usat tradicionalment per a la bronquitis, la inflamació del ventre, el mal de panxa, les regles doloroses i per a ajudar a parir les cabres i ovelles.
Amb unes fulletes dins l’armari, guardades en saquets, s’utilitza per donar bona olor a la roba i preservar-la de l’arna.
“Fa una olor tan bona! Per als almaris, enrotllá en paper de seda, per a la roba. És una
herba molt forta com la ruda. Quan era pastoret i la collia, me la posava dins de la
bujaca del pantaló per portar-la a casa, i m’adormia la cam de la cama” ( Forna)
El timó reial, la planta que crema
Cal anar amb compte, ja que el timó reial és una herba “que crema”. És una planta fotosensibilitzant, és a dir, que pot cremar o provocar una hiperpigmentació en les zones de contacte amb la pell si a aquesta li dóna la llum solar. El causant d’aquesta reacció és la dictamina, un alcaloide. Però també “crema” perquè quan està en plena floració, les flors desprenen un aroma que conté etilè, un gas que crema fàcilment.
“Alfábega de pastor no n’hi ha en tots els “puestos”, l’alfábega de pastor costa de trobar.
Fa bona olor, quan tomava al poblé de pasturar io em posava uns brotets en la bujaca
per a que digueren qué bona oloreta fa el tío Cosé el Blanco“
“Aixó és veneno. El gastaven per a afollar les cabres i ovelles, i les dones també però si
en poses massa pot estirar el peu. La ruda fa la mateixa faena ( Vilallonga)“.
El seu cultiu és prou complicat, encara que hi ha gent que ho ha aconseguit . També la Universitat d’Alacant va investigar el seu cultiu a l’estació de Torretes-Font Roja.
La màgia curativa del panical
El panical o card girgoler és una de les plantes més preuades pels valencians. No debades, el primer volum del “Costumari Botànic” de Joan Pellicer està il·lustrat amb una fotografia d’aquesta planta.
S’ha usat tradicionalment per als escaldats de la suor, elaborant penjolls o collarets amb trossets de canyeta de la planta (sempre un nombre imparell) o portant un trosset d’arrel dins la butxaca o damunt de la zona escaldada. També és ben efectiu contra el mal de queixal. Cal bullir les arrels i glopejar o elaborar una espècie de rosari amb trossets d’arrel panical. Amb l’arrel bullida es curen també ferides, llagues, tocats i grans. S’arreplega quan està verd.
El panical, un potent contraverí
Un dels usos més populars entre llauradors i caçadors és el relatiu a les seues propietats curatives i desintoxicants, usades contra les picades d’animals, especialment de sacre i altres bitxos verinosos. En Quatretonda diuen que les serps, abans d’engolir-se un gripau, es refreguen per les fulles punxoses del panical, per ser immunes al seu verí. Cavanilles descriu a les seues Observacions, un remei per a les picades de sacre amb una barreja de les pols de quatre plantes: bufalaga, panical, llengua de bou i poliol.
I a quina conclusió arribem? Malgrat el seu poc aroma i sabor, possiblement el panical s’usa a l’herbero per contrarestar la toxicitat del timó reial. Ho dubteu?
Bibliografía:
- Costumari Botànic de Joan Pellicer
- Jardineria On
- herbariovirtualbanyeres.blogspot.com
- Inventario español de los conocimientos tradicionales relativos a la biodiversidad.
Autor
