Els germans Miquel i Àngel, que es coneixen des de 9 mesos abans de nàixer i porten 23 anys fent música en valencià de forma ininterrompuda, feren un espectacle de rock contundent al Teatre Río d’Ibi el passat 11 d’octubre.
La peça amb què començaren, “Rock al teu Costat” fou tota una declaració de principis, tant per la lletra, com pel Hard Rock que abanderen amb la seua música. La més pausada “Saps qui sóc?” també desprenia rock clàssic dels anys 70 i 80, totes dues acompanyades dels puntejos d’Àngel a la guitarra.
Amb “Uneix-te a mi” continuà la canya amb una peça molt zeppeliana, que per moments sonava com si els londinencs Led Zeppelin s’hagueren passat per la Foia, amb un potent final de la mà de l’ espectacular bateria, Àngel Suárez. Per complicades que siguen les coses, “Sempre em quedaràs tu“, una peça d’amor que ens recorda que sempre hi ha gent que et fa costat, malgrat les adversitats.
“Volava la vida” fou un homenatge als seus 23 anys de carrera i els records de quan començaren a fer música en valencià amb 17 anys, allà per l’any 1992, mentre que “Rollling Bessons” fou un cant al mateix grup amb una lletra relacionada amb els moments previs a sortir a l’escenari.
Començaren amb la part més acústica amb “L’última Conversa” i “Pare el Temps“, un tema en record al seu pare, amb un preciós acompanyament de teclat de Rubén Sarabia. Un dels moments més divertits de la nit fou la interpretació de “6 Raons” on Maria, la filla d’Àngel Asensi, pujà a cantar a l’escenari en companyia del seu oncle i el seu pare.
Les notes inconfusibles del baix d’Àngel anunciaven el mític “Another One Bites the Dust“, on feien palés la seua predilecció pel grup britànic Queen. Aquesta versió féu cantar al públic, modificant la tornada per a reconvertir-la al crit de”Som els Rolling Bessons“.
Canviaren la guitarra elèctrica per l’acústica per cantar-nos “T’estime (María)” , dedicada a les dues filles d’Àngel , “Per Sempre” que interpretaren amb els ulls faixats, i “El Sitio de Mi Recreo“, versió d’Antonio Vega on els acompanyaren els germans del grup Indi.
Tornaren a les cançons més mogudes amb “Mire sense pressa” , però especialment amb la versió “Eye of the Tiguer” de Survivor, on es col·locaren el barret de cowboy, i amb la que finalitzaren el concert.
Després vingué el torn per al grup Indi, un duet d’Ibi format pels germans Inma i Jose. Barrejaren diferents versions com “Ain’t no mountain high enough “, així com temes del seu primer disc “Bipolares”.
Autor
