El rock dur autòcton protagonitza la novena edició del Beneixama Rock

El retorn dels villeners Maniática fou un dels moments àlgids de la novena edició del Beneixama Rock, que arribà carregada del millor i més contundent punk, rock i metall amb segell autòcton.

Libertad Kondizional encetà la nit de concerts amb la presentació d’alguns temes que formaran part del nou treball discogràfic, que s’enregistrarà el pròxim mes de setembre. Amb un so acurat, amé i ben potent, els de Banyeres van combatre les altes temperatures al ritme del millor punk-rock de la Mariola. Malgrat tot, no podien faltar grans hits al seu repertori, com el mític “Bob es punky”, corejat a una veu per cadascun dels assistents.

A continuació, Gàtaca feu sonar el seu característic metall valencià dalt de l’escenari. Sens dubte, el vestuari i l’escenografia perfilaren l’ambientació i el caràcter tèrbol que transmeten les seues notes a la perfecció. Amb la veu desgarrada i els sons més extrems com a principal tret distintiu, els d’Ontinyent també interpretaren melodies inèdites al llarg d’una nit farcida d’energia, en la que no faltaren cançons com “El show de la foscor” o “Màxima pena“.

Fet i fet, arribà el torn d’Inèrcia, que continua presentant amb molt d’èxit el seu darrer treball “Sendes salvatges”. Temes com “Doble o res”, “L’horitzó” o “Cop d’ull” foren algunes de les cançons que sonaren durant la seua intensa actuació, que finalitzà amb el seu himne “El secret”, cantat per tots els assistents.

Fuckop Family, que continuen amb la gira de celebració del XV aniversari, oferiren la seua particular fusió de gèneres com ara el reggae, funk o rap amb d’altres més frenètics, com el hardcore, el metall o el punk. Així, sonaren grans èxits de la banda, com ara “La cultura del odio”, “No me toques los balones” o “Levante corruption”. Tots ells, per descomptat, amb un fort component de crítica social.

Un dels moments més esperats de la nit fou l’actuació de Maniática. Els de Villena passaren pel Beneixama Rock després del seu retorn als escenaris el passat 2015 disposats a posar en peu a tot el recinte. Després de trenta anys de trajectòria musical, les seues lletres continuen lligades a la realitat, implicades en diferents causes i injustícies: des del suport als afectats per la crisi econòmica o les guerres, passant per la reivindicació de la memòria i la justícia històrica. El públic, naturalment, s’entregà per complet en escoltar, de nou i en viu, grans himnes com “Color de corazón”, “Whisky compadre” o “Eres libre”, una adaptació lliure en castellà de “Redemption song”, de Bob Marley.