“Quin Fandango!” és una adaptació moderna i reivindicativa del popular Fandango d’Onil.
El Diluvi ha estrenat “Quin Fandango!“, una versió del popular Fandango d’Onil amb les veus de Pep Gimeno Botifarra i Hilari Alonso, dos referents de la música valenciana d’arrel tradicional. El grup de l’Alcoià experimenta amb l’autotune i les sonoritats electròniques, barrejades amb el seu so característic marcat per la bandúrria, l’acordió i el violí.
Les primeres referències al Fandango d’Onil les trobem a l’obra “Festes d’Abril”, un teatre musical de l’any 1910 ambientat en les festes de localitat joguetera. Aquest eufòric fandango fou l’elegit per acabar l’Aplec dels Pobles de la Mariola l’any 2014, enregistrat per Diània Televisió enfront del Palau del Marqués de Dos Aigües d’Onil, amb balladors d’arreu de les comarques. Aquest lloc tan emblemàtic ha sigut l’escollit per Nil Pagès i Martí Colomer, de Futuro Estudios, per enregistrar aquest videoclip.
“Quin Fandango!” formarà part del pròxim disc d’El Diluvi. Esperem gaudir-lo ben aviat!
LLETRA de “QUIN FANDANGO!” d’El Diluvi
Marieta té un cosinet
que el trau a ballar quan vol
Deixa estar a Marieta
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra
que la vol, que la vol.
Deixa estar a Marieta
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra
que la vol, que la vol.
Deixa estar a Marieta,
no tinc por, no tinc por,
tu no vingues a dir-me
a qui vol el meu cor.
Deixa estar a Marieta,
no tinc por, no tinc por,
tu no vingues a dir-me
a qui vol el meu cor.
Té la careta bonica
que pareix un antifaç
de rosers i clavellines,
però no m’enganyaràs.
Són les onze tocaes,
jo tinc son, jo tinc son,
acabem el fandango
i apaguem el cresol.
Són les onze tocaes,
jo tinc son, jo tinc son,
acabem el fandango
i apaguem el cresol.