El Diluvi – Bandera Clara – Lip Dub d’Alacant ( Casal Popular Tio Cuc )

Diània Televisió també vàrem col·laborar amb el LipDub d’Alacant, organitzat pel Casal Popular “Tio Cuc” d’Alacant, i amb els versos d’Estellés i la cançó Bandera Clara d’ El Diluvi.

Tot un plaer veure Alacant ballant i somrient pels carrers del barri de la Santa Creu!

Alacant, bandera clara de la llibertat.
Matí de mar i més mar (vent i més vent enramat)
Alacant, bandera clara foradada d’una alegre i viva sal.
Alacant de peix, horitzó de punys invictes. De fermesa.
(Vicent Andrés i Estellés)

T’he vist nàixer amb llum càlida, i amb la son d’estar despert
Deixant-me l’amargor i la boca seca, amb l’arena del teu desert.
Fer un cafè al balcó mirant la plaça i els transeünts del mercat central,
gaudint del matí de la vila, amb el teu somriure i guirigall.
Et vaig conèixer passejant pels carrers blancs de Sant Roc,
respirant tots junts la brisa dolça, pintada per les flors dels balcons.
Parlant d’història (Parlant) amb els vells arbres que et donen l’encant,
allà on crema el sol cap al migdia, pels vells carrers d’Alacant.

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat
Alacant bandera clara foradada,
d’una alegre i viva sal.
Alacant de peix,
horitzó de punys invictes.
Alacant de fermesa,
Bandera Clara de la llibertat.

Anant de banda a banda de la costa, amb un lent caminar,
t’he gaudit amb alegria, oasi de palmeres abraçant la mar.
M’has donat frescor a la vesprada, quan ella m’estava esperant,
compartint el sabor d’una cervesa, amb les fosques nits d’Alacant.

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat (…)

He recolzat el cap, sense manies al caliu tou dels seus pits
t’hem escoltat trista queixar-te, d’aquelles bombes, d’aquells crits.
He recorregut sense pressa el camí del seu ventre al seus turmells.
t’hem pujat per les muralles, fins al més alt dels teus castells.
M’he notat l’arrapada esgarrifada de les ungles del seu goig,
t’hem sentit plorar el maig del 38, amb els carrers pintats de roig.
He escoltat la veu suau del plaer, amb el seu crit ple d’espant
i el vol del Savoia [SM 79], embrutant el clar cel d’Alacant

Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat (…) (bis)