El contestà Iñaki Lecumberri dirigeix la JOGV amb l’estrena de ‘Noches Blancas’

La Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana interpretà dues obres musicals de llarga durada: ‘Noches Blancas’, una òpera basada en el relat homònim del novel·lista rus Dostoievski, i ‘Gloria’, del compositor francés Francis Poulenc. El concert s’emmarcava dins de la Trobada de Primavera de la Jove Orquestra.

El concert, que va tindre lloc a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), era un homenatge a Immaculada Tomás, subdirectora de CulturArts Música, que va faltar el passat mes de juny. L’acte comptà, a més, amb la participació del Cor de la Generalitat Valenciana i de tres cantants lírics, elements musicals ben distingits en la consecució d’ambdues peces.

El contestà Iñaki Lecumberri fou l’encarregat de dirigir la primera part de l’espectacle, on s’interpretà Noches Blancas com a estrena mundial. Musicada pel compositor Carles Fontcuberta, l’obra versa al voltant de l’amor no correspost, la solitud, o l’actitud somiadora davant la vida. Alberto Guardiola i Maria Bazal, com a tenor i soprano, posaren veu i interpretaren les trobades nocturnes als carrers de Sant Petersburg d’una parella durant les nits del Solstici d’Estiu. El cèlebre novel·lista rus pretenia, doncs, il·lustrar les vetllades en què la foscor no arriba a donar-se per complet. Els integrants de l’orquestra, mitjançant tècniques instrumentals no convencionals, aconseguiren crear a la perfecció l’atmosfera que envoltava l’acció. El paper de l’orquestra, per tant, va adquirir una dinàmica radicalment diferent de la convencional, gràcies a la sonoritat que entrellaçava modernitat i tradició d’una forma molt congruent.

Durant la segona part, sota la batuta del valencià Albert Gonzálvez, poguérem escoltar Gloria, del compositor francés Francis Poulenc. Per a l’ocasió, s’incorporà a l’escenari una secció de metalls, el Cor de la Generalitat Valenciana, i la soprano Erika Escribà. Dividida en sis moviments amb tonalitats distintes, l’obra fou un encàrrec de la Fundació Koussevitzki, que té com a objectiu la creació i la difusió de la música contemporània.

Finalment, i per cloure l’espectacle, sonà l’Ave verum corpus, el breu himne eucarístic que fou musicat per Mozart el 1791, l’any de la seua mort.