El passat dissabte 25 d’octubre es va celebrar el “Castalla Rock Festival” al velòdrom municipal de Castalla, la capital de la Foia. Aquesta iniciativa, impulsada pel col·lectiu de músics del poble, renaix de les cendres del popular Castalla n’Rock, una cita on el rock local i provinent dels pobles veïns esdevenia protagonista.
La nit començava al voltant de les 21:30h, amb Respeto Bajo Zero sobre l’escenari. Els castelluts foren el primer grup encarregat de mostrar el talent musical amb què compta el poble. RBZ presentava el nou CD “Presos del miedo” que va veure la llum el passat mes de juliol. A la seua actuació sonaren temes com “Presos del miedo” o “Hijos del desierto”, en suport als herois que s’enfronten a l’Èbola a Àfrica dia a dia.
Seguidament, El Diluvi oferí innumerables Motius per gaudir amb la música autòctona. El grup presentava el seu particular “Mestissatge Mediterrani” davant d’un velòdrom que s’omplia per moments. La música del Diluvi recopila una gran varietat d’estils i ritmes, com la cúmbia, la rumba i, fins i tot, la polca. Al concert sonaren cançons com “Amor Tèxtil”, l’homònima “Motius” o “La Cúmbia de la presó de Tibi”. No faltaren les grans versions que els atorguen certa identitat, com “Perquè vull”, de l’alcoià Ovidi Montllor, o “Peret”, en homenatge al rossellonés Joan Pau Giné. El públic, totalment entregat, ballava i gaudia d’un ambient impregnat de germanor.
Juantxo Skalari, acompanyat per La Rude Band, fou sens dubte un dels plats forts de la nit. El mític component de Skalariak portà a Castalla el repertori que ha sigut símbol per a tota una generació. A l’actuació sonaren himnes tan èpics com “Vodka Revolution”, “Puto Alcohol”, “Segi segi segi”, “Skalari Rude Klub” o “Solo vivir”, amb la que donaren per finalizata una actuació a ritme frenètic d’ska.
Txarango convertiren el recinte en un lloc màgic, un món en èxtasi musical on tot era possible. Els de Catalunya, amb el seu característic circ ambulant, aconseguiren arrencar més de 2.000 somriures. Per descomptat, fou un concert amb una afluència sorprenent. La música de Txarango és capaç fer “volar” a persones aplegades de llocs molt diversos, i amb edats també molt dispars. Tot el públic ballava i botava com a “saltimbanquis”, “alegres i encantats”. El seu concert finalitzà amb la ja tan coneguda “Dansa del Vestit”, acompanyats per la biaruda Marina Maestre, qui traduí la lletra en llenguatge de signes.
A continuació, Esne Beltza arribaren des del País Basc per mostrar al País Valencià un estil que versa entre el reggae, l’ska i el hip hop. El grup, per enlairar la cultura basca, incorpora a la seua música la Trikitixa, un petit acordió tradicional molt arrelat al territori. Al concert sonaren temes amb molta força, com “Gora”, que dóna nom a l’últim treball; també cançons amb la col·laboració d’altres artistes, com “Quien manda”, on Mala Rodríguez i Fermin Mugruza participaren en la gravació.
Per finalitzar amb una vetllada que romandrà als records de molts, Atupa, amb la contundent mescla de Rap- Dubstep i Hardcore que els fa singulars, finalitzaren la festa. Els de Montcada, mitjançant la seua música i lletres, lluiten per “respectar la nostra escena”. Temes com “Quatribarrap”, “Llengua” o “Poble”, en col·laboració amb Feliu Ventura, reflecteixen que la música cantada en la nostra llengua és ben viva.
El Castalla Rock Festival naix gràcies a la iniciativa del Col·lectiu Musical de Castalla, una associació que representa l’escena musical del poble. El Col·lectiu creix i lluita dia a dia: treballen per aconseguir noves oportunitats destinades als petits i grans grups de música locals. La seua tasca durant tota la nit fou importantíssima per tal que el festival es desenvolupara amb la fluïdesa en què ho va fer.
Autor
