Durant l’espectacle, que fou amenitzat amb unes espectaculars coreografies, s’estrenaren tres obres: 25 anys de Barxell, Isbilya i la suite Lluna d’Argent.
Després d’un any de celebracions pel vint-i-cinc aniversari, el grup El Barxell finalitzà les noces d’argent amb un show en què participaren els grups La Degollà, La Cordeta, El Rebuig i Sol Major (totes d’Alcoi) La Xafigà de Muro, la Societat Artístico Musical El Valle de Càrcer, el Conservatori Municipal de Dansa, el ballet Virginia Bolufer, i fins i tot el cantautor Andreu Valor. Fins a cinc colles alcoianes, “tota una potència dolçainera“, en paraules del presentador Paco Morriò.
“Barxellant“, pasdoble del director de la colla Juan Carlos Sempere Bomboí, fou la que obrí la nit, amb la colla com a protagonista absoluta. Després, el ballet de Virginia Bolufer i les alumnes del conservatori de dansa d’Alcoi, foren les protagonistes indiscutibles dalt de l’escenari fins a la tercera part de l’espectacle.
El ballet “25 anys de Barxell“, estrenat per a l’ocasió i compost per Natxo Pascual, i la marxa mora “Terres d’Al-Azraq” (amb la secció de metalls i percussió de la S.A.M Valle de Càrcer) , del director de la colla, foren ballades magistralment pel Ballet de Virginia Bolufer d’Alcoi. Cal destacar la coreografia d’ aquesta última, on les ballarines ens transportaren a l’època musulmana, quan Al-Azraq cavalcava per les nostres terres.
Aplegà el torn de les alumnes del Conservatori de Dansa d’Alcoi, per a donar-li vistositat a la música d'”Isbilya” (Sevilla), fantasia andalusa de Juan Carlos Sempere Bomboí, i de la suite “Lluna d’Argent“, un dels punts forts de la nit, amb un variat de poemes narrats per Ramón Micó.
Abans de la tercera part, el cantautor contestà Andreu Valor interpretà dues cançons. Una d’elles fou “Tornarem a Caure” cançó dedicada a la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència.
Després d’un breu recorregut pels 25 anys d’història de la colla, aplegà la tercera part i punt culminant de la nit. L’escenari s’omplia de gom a gom amb tots els músics, per interpretar dues obres: la primera, la mítica “Xavier El Coixo“, la cançó amb què debutaren amb la filà Els Xanos l’any 1996, i finalment “Muixerangues al Cel“, rapsòdia del director de la colla, amb el dolçainer Hiroshi Fuji com a solista, que alçà de les butaques a tots els assistents.
Autor
