Fantasia “gastronòmica” que relata el viatge d’un gra d’arrós des de que és recollit fins que arriba a taula, composada per al 42º Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea. Fou interpretada per la Diània Symphony Orchestra durant el concert Romu Agulló Simfònic el 3 de juny de 2017.
Notes de l’autor sobre l’obra:
“Cuinar i reunir-entorn de la taula és un fet cultural arrelat en la major part del món, però a la costa mediterrània espanyola té una característica més especial si cap; l’arròs és l’autèntic protagonista. Ajuntar-se amb la família o amics per preparar col·lectivament la paella, l’arròs a banda, l’arròs al forn o qualsevol de les infinites receptes que podem trobar, no és només per menjar bé, que ho és, sinó per relacionar-nos i entaular llaços que ens unesquen a nivell humà. Com deia un amic meu mallorquí: els valencians no només mengeu paella … us aneu de paella.
ORYZA vol reflectir aquest esdeveniment, aparentment poc transcendental però des del punt de vista de les relacions humanes molt valorable. La Oryza Sativa és la planta d’on s’extreu la llavor comestible que comunament anomenem arròs. Aquest cereal està considerat aliment bàsic en moltes cultures culinàries del planeta, especialment a Àsia i a la Mediterrània.
L’obra pretén descriure el procés que segueix l’arròs des que madura la seva espiga i es recol·lecta a l’aiguamoll fins que arriba a la taula recent cuinat i llest per menjar. D’aquesta manera se li rendeix un petit tribut a aquest cereal que tan bons moments ens ha donat i ens segueix donant, gràcies a la nostra gastronomia que bé ho sap tractar.
Encara que l’obra té intenció programàtica, m’incline per subtitular-la com Fantasia Gastronòmica, ja que aquesta denominació respon més clarament a l’essència de l’obra, sobretot per la manera de presentar i elaborar el material temàtic, lligat de principi a fi a un leitmotiv o motiu central format per quatre notes extretes, al seu torn, del títol de la partitura:
O (do) – R (re) – YZ (si) – A (la)
Com en les fantasies dels segles XIX i XX els temes que apareixen són molts i variats, però en aquest cas, tots generats a partir de l’esmentat motiu únic, que sota les premisses de la variació, la transformació i el contrast aconsegueixen desenvolupar un discurs musical cohesionat. Tot això enriquit per una orquestració colorista i un llenguatge directe, gairebé cinematogràfic. Una aposta ferma pel líric i l’èpic. ”
Ramon Garcia i Soler
(extret de NuestrasBandasDeMusica.com)
Autor
