El passat divendres 9 de maig van començar les Jornades d’Etnobotànica organitzades pel Centre Cultural Castellut a la Casa de Cultura de Castalla. La primera conferència, a càrrec de Daniel Climent, catedràtic de Secundària de Ciències de la Natura, i Carles Martin, professor d’Ecologia i coordinador de l’Aula de la Ciència a la Universitat d’Alacant, tractava sobre la temàtica de “Les plantes tòxiques i estimulants”.
L’acte va sorprendre a tot un públic que, mitjançant les explicacions dels dos experts, descobrí que les substàncies tòxiques i estimulants estan molt presents al les rutines diàries: “Pot ser, per tindre-les tan a prop, no les considerem així”.
Crida l’atenció que plantes com el Romer, el Timonet, o aliments tan quotidians com els tramussos, les faves o els fesols continguen components relativament tòxics, ja que la toxicitat depèn de les circumstàncies, dels usos i de les dosis. Segons Climent i Martin, “la frontera entre el tòxic i la medicina és molt subtil. No són les substàncies les tòxiques, son les dosis i les circumstàncies, que poden salvar, o posar fi a les nostres vides”.
A la xerrada es feu referència a aspectes de tot tipus (artístics, científics, mitològics…), sempre relacionats amb explicacions etnobotàniques. Tot un recull d’usos, costums i símbols que van des de dites populars o llegendes del nostre imaginari col·lectiu, fins l’aparició d’algunes de les substàncies, com la “Ricina”, un dels verins més poderosos, en series de televisió actual.
En relació a les begudes, destaquen com a estimulants la Coca-Cola, que antigament contenia una petita dosi de Cocaïna, el Cola-Cao, amb “Cola”, una espècie de cafeïna més suau que l’habitual, per dirigir-se principalment a xiquets i, com no, l’absenta. La coneguda beguda verda indueix a la inspiració, a la creativitat. Grans artistes, com Van Gogh, Gaugin o Picasso, tots pintors en aquest cas, l’utilitzaven deliberadament a l’hora de crear quadres, de fer poemes o música. En excés, indueix a la bogeria, a perdre la raó. La planta principal amb que es fa l’absenta és el “Donzell”, en alemany “Vermut”, i en francès “Absent”. Va crear un vertader deliri social a finals del segle XIX i principis del XX: la Fada Verda es va convertir en la imatge principal del moviment bohemi. 
De fet, per finalitzar l’interessant vetllada “teòric- pràctica”, com la va definir Daniel Climent, tots els assistents quedaren convidats a un tast de les begudes “tòxiques” més rellevants: l’absenta, en concret, s’elaborà allí mateix segons el ritual seguit a l’època d’esplendor.
Autor
