El Carnestoltes arriba un any més a Diània, i omple els carrers dels nostres pobles de disfresses i festa.
Destacarem tres localitats on aquesta celebració resulta molt popular, i acull gent vinguda d’arreu de les comarques: Pego, (Marina Alta), Muro, (Comtat) i Alcoi (l’Alcoià).
Aquesta festa, d’origen pagà, cau enguany entre el 22 i el 29 de febrer aproximadament. Cada població triarà un cap de setmana d’entre ambdues dates, o potser celebrarà la festivitat per partida doble, com en el cas de Pego.
El Carnestoltes s’ha d’emmarcar al cicle de setmanes que precedeix la quaresma. Aquest període es caracteritza per certa permissivitat, contraposada a la rígida formalitat litúrgica de la quaresma.
Podeu consultar tots els detalls del Carnestoltes a Pego al següent enllaç. El carnestoltes a aquesta localitat se celebrarà durant dos caps de setmana donada la gran afluència de públic que assisteix a l’esdeveniment.
A Muro el 22 de febrer se celebrarà el XV Concurs de Carnestoltes, amb un primer premi dotat en 400€. La desfilada començarà a les 19h des de l’Avinguda València i finalitzarà a la plaça del Matzem, on s’entregaran els premis.
La desfilada de Carnestoltes a Alcoi serà el dissabte 29 de febrer a partir de les 19.00h des del partidor. El primer premi a la millor disfressa, que s’atorgarà a la Plaça de Dins en finalitzar la desfilada, estarà valorat amb 300€.
Carnestoltes
Carnestoltes és una paraula que prové del llatí i que vol dir, si fa no fa, que no podem menjar carn durant els quaranta dies que dura la Quaresma. La festa, com tantes altres del nostre calendari, deriva directament de les saturnals romanes. Aquestes festes paganes, que probablement ja derivaven d’altres més antigues, sovint celebraven fets astronòmics com l’arribada d’un nou any o com en aquest cas, la vinguda de la primavera i el renaixement de la mare natura.
Bernat Capó ens conta al seu ‘Costumari Valencià‘ com aquesta festa durava tres dies, amb “divertiments públics i disfresses“, i què als nostres pobles, la gent jove es disfressava i “feien l’ase tot el que sabien i més per les cases” . El darrer dimarts (anterior al ‘Dimecres de Cendra’, primer dia de Quaresma) és el ‘Dia de l’Enfarinada‘: un costum que consisteix en “agafar un grapat de farina i refregar-la per la cara de la xicota benvolguda o a qualsevulla altra que es pose per davant”.
Autor
