Al so de les castanyoles i entonant els primers versos de «La Granaïna del Tio Palero», començava l’actuació de Botifarra i l’Agrupació Musical d’Agullent al trinquet de Carrícola, amb «més gent que en la guerra», en paraules del mateix Pep Gimeno.
Des del primer moment s’alternaren les cançons amb l’humor característic del cantaor de Xàtiva i les dites populars, que feren plorar als assistents de tant de riure. Seguint amb «el castellà de Sueca», el romanç “El casamiento de Maria La Xapa” fou una de les més divertides de la nit, amb una magistral combinació de la rondalla i la música de banda.
Continuaren amb l’acudit en forma de romanç, “El Romanç de les dones que juguen al burro” o “l’U d’Aielo“, amb un públic que estava gaudint de cada nota i cada intervenció de Botifarra. No tot foren «xistes» i cançons populars, “La Jota Socarrà o de Xàtiva“, amb lletra adaptada als temps moderns, fou també un espai per a les reivindicacions a favor del territori i la llengua.
Després de repassar el refranyer popular relacionat amb tots els mesos de l’any, viatjàrem cap a Senyera, cap arrere en el temps, fins a l’any 1923. El “Romanç de Senyera” conta la història de la crescuda del riu d’Albaida i les seues conseqüències en aquesta població de la Ribera Alta.
També hi hagué moments per a la tristesa, i és que «Els valencians som tan cantaors, que cantem fins a la mort», com bé digué Gimeno abans de començar amb “El Vetlatori“. Una cançó que se li cantava a les xiquetes i xiquets (albaets i albaetes) que morien ben menuts.
El públic no pogué contenir l’emoció i feu una forta ovació en escoltar els darrers versos de “La Malaguenya de Barxeta”, convertida ja en un himne arreu del territori gràcies a la feina de Botifarra i l’adaptació d’Obrint Pas. Seguint l’itinerari marcat pel disc “Botifarra a Banda”, aplegarem a la recta final amb “Les Marenyaes“, una bonica havanera amb una sublim interpretació de l’Agrupació Musical d’Agullent, sota la batuta de José Antonio Casanova Insa.
Finalment, “La Sandinga de Xixona” servia per acomiadar el concert amb una lletra que sembla escrita per a l’ocasió. El públic feu una forta ovació amb el recinte dempeus, ovacionant «les bones Botifarres», com diu aquesta cançó que es canta arreu de La Foia de Castalla. Fou el moment per a l’entrega d’uns obsequis per part de l’alcaldessa de Carrícola, elaborats per Josep San Juan, tant per a Pep Gimeno i la seua rondalla com per a l’Agrupació Musical d’Agullent.
Com a bis s’interpretà «La Granaïna de Montaverner» (o del Tio Palero), amb el públic dempeus una vegada més.
«A mi m’agraden els rotllos
i les coques amb tonyina
i les bones Botifarres
i el vi de la Condomina»
Autor
