Francesc Anyó i Borja Penalba interpreten “M’aclame a tu” a l’espectacle “D’Estellés a Valor, de mà en mà“, a l’escenari de la Casa de Cultura de Castalla. Aquesta és una de les poesies més populars de Vicent Andrés Estellés, interpretada, entre altres, per Ovidi Montllor al seu disc “4-02-42” de l’any 1980. Fou interpretada dues vegades per Ovidi Montllor en aquest mateix escenari , el dia que Estellés va marxar per vacances (27 de març de 1993).
Ovidi Montllor – M’aclame a tu (a la Casa de Cultura de Castalla)
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.El cair camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
[…] com ho foren Joan Fuster i Ovidi Montllor. Així mateix, cal destacar la interpretació del poema “M’aclame a tu”, un dels més populars del poeta de Burjassot, que sonà de nou al mateix escenari on l’Ovidi […]