“A lluvia de calor, techo de parras,
a reposo de pino,
actividad de avispas y cigarras
en el sarmiento fino,
cuerda de pompas y sostén de vino.Lo calzarán las botas, a las cuales,
si aspecto da, despega:
latidos de las vides y costales,
palpitación y entrega
al archivo mayor de la bodega”
Miguel Hernánez
No s’entén el camp valencià i mediterrani sense les vinyes i oliveres. A la primavera i a l‘estiu (…) les pomposes raïmades groguegen amb llustre de mel entre el flamareig dels verds pàmpols* (…) , mentre que a la tardor, abans de la verema, la vinya va canviant a colors ocres i marrons malenconiosos, configurant així els paisatges valencians des de fa mil·lenis.
A l’hivern, aprofitant que la vinya està en estat de repòs i letargia, despullada dels seus pàmpols, el llaurador realitza una poda a la planta per retardar l’envelliment del cep, afavorir la producció del fruit i donar-li una forma concreta a la vinya. Aquesta forma pot ser en vas (la forma tradicional), o emparrada, preparant la vinya per a la seua verema a màquina.
La vinya comença a despertar a la primavera, i cal realitzar els primers treballs de conreu, abonament i tractament de la terra. En aquesta època, brollen els primers pàmpols sobre els sarments. Els nous talls, verds, prims i tendres, creixeran fins convertir-se en fulles.
La floració assoleix la màxima esplendor amb l’arribada de l’estiu. Aquest procés determinarà el volum de la collita, així com la data d’inici de la verema. Les flors, blanques i minúscules al seu naixement, donaran xicotets fruits verds.
Tan prompte com apareguen els primers brots, el llaurador farà la primera ensofrada i es repetirà quan els grans comencen a inflar-se. D’aquesta manera protegim les plantes de determinats fongs i insectes que ataquen la vinya.
A partir d’agost, i fins que arribe la verema, es produeix la maduració del raïm. Aquest procés determinarà el nivell de sucre i acidesa del fruit.
No hi ha una data exacta per a l’inici de la verema, ja que aquesta depèn del grau de maduració del raïm, de la varietat, i del tipus de vi que es vulga produir. No obstant, el període de la verema sol emmarcar-se entre els mesos d’agost a octubre.
La col·lecta pot realitzar-se a mà, o emprant maquinària agrària més sofisticada per augmentar en productivitat i rapidesa.
Una vegada el raïm arriba a la bodega, es procedeix a l’extracció de l’anomenat “most”, el suc del fruit que encara no conté alcohol.
La Bodega Cooperativa de Castalla rep tres varietats de raïm en les seues instal·lacions: Monastrell, la principal i més tradicional. I les varietats d’origen francés Cabernet i Merlot, d’introducció més recent.
La varietat Monastrell resisteix molt bé el clima àrid, i madura abans que altres varietats. Produeix vins molt negres i forts, aptes per a l’envelliment, i és la base de vins de gran nomenada com ara el d’Alacant o fondellol.
«No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.»
Vicent Andrés Estellés
*Text de Joaquín Ruyra del llibre Pinya de Rosa volum 2 llibre 4.
EN CASTELLÀ:
Autor
