El grup d’Ontinyent torna als escenaris després d’un descans de 2 anys.
Auxili presenta el seu particular “Guaret“. Un disc que han deixat reposar durant dos anys, com un autèntic guaret, per a que germinen algunes de les seues millors cançons. Una collita d’himnes que els consolida com un dels grups capdavanters del territori de llengua catalana.
“Guaret” comença com un suau plugim que esdevé tempesta amb l’atronadora i dolça veu de Maria Bertomeu (La Maria). Un cant de batre que posa els pèls de punta, amb un poderós missatge “que el pou s’ompliga de pau, que la terra tinga una treva“. Cant tradicional valencià 2.0 amb l’inconfusible toc d’Auxili.
I després de la temporada de collites, arriba la festa. “Diga-li!” és un himne que omplirà de cants les places dels nostres pobles durant la pròxima gira. Un reggae a mode de bàndol popular per anunciar a crits que les feines del camp han finalitzat i comencen les saturnals. Seguidament, “El Vici” continua la festa amb una metàfora entre les relacions personals i l’herba. Una cançó pausada, d’amor als vicis, amb un punt d’enyorança i tendresa.
Però aquest “Guaret” té poc repòs. “Música i Manta” és un dancehall barrejat amb mambo per deixar clar que Auxili no abandona els seus principis ni el seu compromís amb la llengua i la cultura del nostre país. Una cançó ben ballable que compta amb la col·laboració de les catalanes Tribade, i que serà una autèntica festa en directe.
“Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades” també és tota una declaració de principis. “Valentes jugades” és un funky-reggae que, sens dubte, prendrà forma d’himne als seus directes. Cançó de braços enlaire i cants de victòria i guitarres per apostar per la continuïtat d’un projecte de vida com el d’Auxili.
Ska i rocksteady per llaurar una de les seues cançons amb més estima del disc. “La Brúixola” és un bonic homenatge a les germanes d’alguns dels membres del grup. Referents combatius, feministes i de vida que enlluernen aquesta cançó, també amb les seues veus. “Podria haver-me vençut, però tinc una germana que em senyala el nord”.
I la festa no pot acabar si no ho fem amb un bon àpat. Una “Moussaka” ben divertida amb la col·laboració de Los Chikos del Maiz, on rostim els rics en una autèntica “Cena de los idiotas”, film de Francis Veber que ha servit d’inspiració per a aquesta bacanal festivalera. “Moussaka d’idiotes, per a tots i per a totes!“.
I ara sí. Auxili trau la rella i prepara el terreny per a uns anys de guaret compositiu amb “Parèntesi“. Una de les cançons més boniques que ha fet mai el grup, tanca amb calma, dolçor i tendresa aquest quart disc dels d’Ontinyent. Esperem amb ganes una nova collita.
GUARET COMENTAT PER AUXILI
GUARET
És la introducció del disc, una representació musical del que significa tot el concepte de Guaret, un poema en forma de cant de batre(
cant tradicional a la terra i a la sembra), escrit per Marc Guardiola i cantat per Maria Bertomeu (una de les veus més joves del cant tradicional valencià). Tot sobre una base progressiva d’elements electrònics i reggae, que acaba rebentant en una melodia de metalls cent per cent auxiliana i una tornada melòdica molt descriptiva amb una lletra que barreja el concepte del GUARET del camp i el nostre GUARET musical. Un tema amb molta força per començar el disc.
DIGA-LI!
És la nostra carta de presentació en esta tornada als escenaris, una lletra escrita a mode bàndol popular, per anunciar-hi a tothom que venim de nou per fer ballar, cantar i despertar alguna consciència. Un base reggae amb pegada amb una tornada potent per contar-li a la gent que estem famolencs i aganats per reprendre la nostra manera d’entendre la vida, la música A la primera estrofa deixem clar el concepte (GUARET) del disc una vegada més: “Mala herba, mai mor, creix silent i trau la flor, per molt que la tallen rebrota dins del cor”. Al videoclip que l’acompanya també li vam voler fer una picada d’ullet al concepte guaret (mitjançant les neveres i eixe procés de descongelació)- Repòs, silenci, espera i represa.
EL VICI
Una de les primeres cançons que vam fer al baixar dels escenaris, amb un tempo molt pausat però amb un toc d’electrònica que et fa que la base t’arribe a l’interior del coret. Una lletra que amaga metàfores i paral·lelismes amb el mal hàbit que tenim molts membres de la banda amb el fum i l’herba, però que sembla que parle d’una relació “tòxica”, de dependència emocional. Una cançó d’amor, d’amor als nostres vicis. També ,com no, el nostre vici son els concerts i les cançons, i en aquest Guaret em trobat a faltar a molta gent i molts moments que a la cançó també intentem representar.
MÚSICA I MANTA
És una de les cançons més personals del disc, una barreja musical de Dancehall amb Mambo, una fusió molt ballable que amb un reforç electrònic es un autèntic canó. Una lletra trista però a la vegada motivadora en la que intentem explicar tot allò al que renunciem per fer música crítica i en valencià. Les coses que deixem a banda per tenir un grup compromès entre amics. Sabem que fent altres estils o altres lletres en altra llengua, tal vegada podríem arribar a més gent o a altres esferes artístiques. Però som feliços fent la nostra música i les nostres lletres i així volem seguir. En la cançó comptem amb la col·laboració de les Tribade, un dels grups de rap feminista i combatiu més sincers i reals que coneguem. Una connexió realment interesant que teníem ganes de fer i que ens ha quedat d’allò més original. Pensem que es una de les cançons més festives del disc.
VALENTES JUGADES
És un dels temes més orgànics del disc, hem obert una mica el nostre ventall estilístic, una fusió de funky-reggae molt agradable que surt d’un rift de guitarra i que l’acompanya una lletra ben bonica. Hem volgut fer-li una segona part a la nostra cançó “Si tu vols” de darrer disc Tresors. En “Si tu vols”, els membres de la banda ens preguntàvem entre nosaltres si volíem continuar en este projecte musical i de vida. Ara en aquesta segona part “Valentes jugades” ens confirmem que anem a jugar-se-la pel del costat que anem a saltar a la piscina sense saber si hi ha aigua però que anem amb tot per continuar gaudint d’Auxili i les nostres cançons. De vegades val la pena jugar-se-la i apostar-ho tot pels teus.
LA BRÚIXOLA
No volem deixar de banda les nostres arrels estilístiques, volíem recuperar eixe ska i rocksteady dels nostres inicis que també ens representa i que a cada disc deixem la nostra pinzellada. Una melodia de metalls molt alegre que ve acompanyada d’una lletra molt interessant. I es que més de 4 membres del grup tenim germanes majors, referents feministes i de vida a les que volíem dedicar un apartat en este disc, ja que sense elles no seriem com som. Al tema han col·laborat totes elles cantant una tornada i a la lletra apareixen els seus noms d’una manera poètica. Molta estima en poc més de tres minuts de cançó.
MOUSSAKA
Possiblement, el tema més festiu i desenfrenat del disc, una lletra completament irònica on fem referència a la peli i obra de teatre. “La cena de los idiotas” (Ja en la intro del tema sona un fragment de la pel·li), però en aquest sopar assistim els pobres i ens riem dels rics (al contrari de la pel·li). No sols que ens riguem d’ells sinó que preparem un sopar amb la seua carn. En concret una Mussaca, un menjar grec per recalcar l’etimologia grega de la paraula idiota (persona que no mira pel bé social i el benestar col·lectiu). Com bé diu la tornada “Mussaca d’idiotes pa tots i pa totes”. Per si no n’hi hagués prou, hem pogut comptar amb una col·laboració de luxe en el tema, LosChikos del Maíz. Una cançó festivalera i combativa per posar del revés els festivals.
PARÈNTESI
L’última cançó del disc, tornem a fer referència al concepte general, el Guaret és un bran parèntesi, un temps mort. Ens semblava genial poder acabar el disc tancant este parèntesi i acabant el guaret, tornar als escenaris i reprendre la nostra vida com a grup. Un reggae del coret cent per cent Auxili amb una lletra molt sincera i bonica, escrita a mitjan confinament, que parla del poble, del pare i de la mare, de casa. I de com els hem trobat a faltar en esta llarga pandèmia. Com no, també parla de tots i totes els nostres seguidors i seguidores i de les ganes que tenim de retrobar-se amb ells i elles. Una de les cançons més boniques que mai hem fet i que al videoclip que l’acompanya hem intentat reflectir eixa enyorança familiar i casolana. Tanquem el parèntesi i s’acaba el Guaret.
Autor
