“L’Estel“, cançó inclosa al disc debut del grup de València Atupa, Quatribarrap. En directe al Festiniu de l’Alqueria d’Asnar el passat 13 de setembre.
Avui he eixit al carrer, he vist com és en realitat el món:
és on tothom lluita per aconseguir un nom.
On l’avarícia i la cobdícia ens recobrixen de brutícia.
Jo escape d’ aquesta injustícia escrivint cançons.Si vols, doncs podem ballar tots junts.
Ressuciten els difunts si escolten els nostres sons.
Parlem amb senyals de fum, avuí farem soroll.
Vens amb mi? Si dius que sí, veurem sortir el sol.M’agrada molt, sentir calor, tenir valor, guanyar la por.
Pujar a l’escenari per a mi es necessari.
Tu amb el cor en un puny, si em veus vindre des de lluny
i t’agovies, t’enrojoles com amb massa roba en juny.Lleva’t la samarreta que si no et poden matar.
No et preocupes, jo m’ocupe per quan vulgues passejar.
Resumint en una frase una infància per recordar:
vesprades de bicicleta, amb orxata per berenar.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.Mira com va Adrià pels carrers.
Borratxo, perdut de whisky, què li anem a fer!
Pare no vull ser ni advocat, ni tindre un banc,
ni metge ni jutge, jo el que vull fer és rap.Ràpidament com el vent, et tire al fem, puto polític que va de valent,
pels bitllets vens barat els teus sentiments.
I és una vergonya, la gent ignorant s’ho pren a conya.
Però a l’atur i amb dos xiquets, a veure qui s’apanya.Pose la cara al vent i em donen bofetades.
Em cague en els teus camps de golf, en Marina d’Or i els camps de pàdel.
Les gents ho saben, de moda està fer pintades blaves.
A les façanes punyalades a arrels valencianes.Mare mare, així està el carrer.
Els menjaren el cap creant-los por cap als demés.
Pare, pare. No ha valgut res.
Se n’ha oblidat la gent del sentiment sota els seus peus.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.I és el moment, d’oblidar el passat i mirar el present.
El futur ja arribarà, què li passa a la gent?
el món superficial, guiat sempre per modes
i el que necessitem és gent combatint per idees noves.València no va bè, ja tots ho sabem:
cultures que a la fi del temps poc a poc es van perdent.
La corrupció segueix anant en línia ascendent
mentre que els ciutadans seguim apretant-se les dents.Un poble unit, per a esta gran revelació.
Un poble en moviment per a portar sensació
i dis-me: tu què faràs, cap a on aniràs, per quin camí voldràs anar,
quin és el lloc en el qual combatràs!Jo estime la música per damunt de tot.
Pujant escalons per aconseguir la nostra missió.
No poden innovar, tots sonen igual i la novetat
la portem nosaltres sempre amb decisió.I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí.
Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir.
Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir
i anem a patir, però sabem dur el dolor.
Autor
