Aspencat ens canta “Vull Brindar” durant la roda de premsa al Teatre Calderon d’Alcoi, presentant el seu nou espectacle en acústic “Cap a la Mediterrània”.
La meua vida era un mirall trencat,
com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!
Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l’hivern d’aquest país.
I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,
viatjàvem en el temps a la Comuna de París,
esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.
Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,
acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.Van anar passant els díes que s’han convertit en anys,
jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,
que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.
I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,
per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,
vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.
I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,
i un inmens cap setmana a la Festa Major de Vic,
tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.
Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,
cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.
Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.Jugarem a la teua disparant imaginaris.
Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,
activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!
Tracte de pacte i evite entrar en el acte,
si trenca el clímax decline,
perquè em conve pose rima,
jugant al joc de l’abstracte,
active l’olfacte!Vull brindar per hui i per demà
per les cartes que hem de jugar,
cremar les nostres penes vora mar.
I vull brindar i alçar tots els gots,
cada cop sentir-te més prop
i ser el combustible del teu foc.
