Andreu Valor a l’Auditori de Castalla el passat 5 d’octubre interpretat “No és un adéu”, dedicada al seu company Eduardo Tata Bates.
Mires i aprens a respirar de la mà del record.
Cada paraula de fragilitat, gestos escassos d’insatisfacció.Trista inquietud, mesos que esperen l’instant de partir,
vella maleta capaç de guardar cada trosset compartit.La nostàlgia, puc venjar-la si has encertat la decisió.
La distància dol cremant figures de pols que sagnaran.
Dies estranys de fràgil llum.Mut el debat! No sé crear la ficció del comiat;
una abraçada immortal, un amic per recompensa.Dol assumir que la il•lusió va en camins separats.
Per gran el mur que ens va unir; no acabaràs de marxar.Has fet sentir llàgrimes vives que parlen callant,
notes que escorxen els cors dels amants,
cordes que ofeguen les penes.Incinerant la creació que motiva el cantant,
deixes les cendres al vent d’un atzar que sap
que la certesa és que hem salvat nostre destí al arriscar.No és un adéu! La plenitud serà constant.
Crear fa etern cada record, ni el temps ens podrà separar.Hem fet camins de pas per oferir mons de gratitud,
com la sort d’una oportunitat per conèixer-nos tu i jo.Recorda que aquesta veu sap recordar!
Autor
