Andreu Valor i Eduardo “Tata” Bates ens canten “Història d’un amor alternatiu” a l’Auditori de Castalla.
Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.Ella hippy, tendra…no es perd cap concert d’ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l’enginyeria per aprendre català,
pregona la llibertat de tot un poble!Han creuat mirades però mai no s’han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d’octubre és entranyable.Sepulcral silenci, respecte d’enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.I sols volen fugir de la misèria,
D’una hipnòtica condemna capital.La coherència els ha ensenyat l’alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s’ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l’estima!Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al “Terra” perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.Mitja nit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l’abriga amb la senyera, ha subornat l’obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d’ella!
